PAÍS VALENCIÀ

El lideratge d’Oltra inquieta el PSPV

El ‘sorpasso’ de Compromís-Podem als socialistes enforteix la vicepresidenta en detriment de Puig

Les eleccions del 20 de desembre no van fer res més que consolidar el nou cicle electoral inaugurat al País Valencià el 24 de maig. Els resultats dels comicis generals van acabar de redibuixar un mapa polític en què ja no sols predomina el blau del PP i el vermell del PSPV, sinó que ara també irromp amb força el taronja i el morat de Compromís-Podem.

La llista formada pels partits de Mónica Oltra i Pablo Iglesias va ser la gran triomfadora el 20-D. En primer terme, per haver aconseguit nou diputats i estar en disposició de constituir el tan desitjat grup parlamentari propi al Congrés i, en segon lloc, per haver superat en vots un PSPV a la baixa. Compromís, amb els seus socis de Podem, s’ha erigit així en l’alternativa més factible a hores d’ara al PP.

Els resultats de les generals tenen una traducció en la política valenciana. El sorpasso de la candidatura Compromís-Podem -davant d’uns socialistes en reculada- va alimentar els rumors de possibles canvis a la Generalitat Valenciana. A diferència del que va passar en els comicis autonòmics de l’últim mes de maig, el PSPV ja no és la força més votada de l’esquerra. Cal recordar que en la negociació que van mantenir els socialistes i Compromís durant quasi un mes per conformar el govern -Podem només dóna suport parlamentari a l’executiu valencià-, els primers defensaven que la presidència havia de ser per a Ximo Puig perquè havien obtingut més vots que Compromís, que al seu torn reclamava el lideratge per a Mónica Oltra, conscient que la suma que feien amb Podem ja els convertia en una alternativa sòlida.

Dificultat per reformar el govern

Seguint la lògica que va aconseguir imposar el PSPV per tancar el pacte autonòmic, alguns van pensar que ara -un cop passades les generals i només sis mesos després del canvi iniciat a la Generalitat-, Compromís i Podem tenien força per exigir a Puig una remodelació del govern, atenent els últims resultats electorals. Però davant de les veus que auguraven una crisi de govern després del 20-D, la mateixa vicepresidenta i portaveu de Compromís, Mónica Oltra, ha sigut qui ha negat qualsevol diàleg per introduir canvis. “El pacte és per a quatre anys i no depèn en cap manera dels resultats electorals”, va dir Oltra, que també ha negat que la seva relació amb el president Puig empitjori pel pols que mantenen Pedro Sánchez i Pablo Iglesias a l’hora d’explorar aliances al Congrés de Diputats.

Amb el PSPV i Compromís disposats a mantenir vigent el pacte a la Generalitat, l’altra opció que podria suposar remodelar el Consell és que Podem volgués formar-ne part. Aquesta possibilitat, però, tampoc és senzilla, atès que per mantenir els equilibris interns i que el PSPV seguís mantenint la majoria -i, per tant, la presidència per a Ximo Puig-, Compromís hauria de renunciar a una de les seves conselleries en favor de Podem o caldria crear dos departaments nous. I haurien de ser dues conselleries més perquè si només se’n creés una, la suma dels vots en el si del govern de Compromís i Podem superarien els dels consellers socialistes.

Malgrat que el resultat del 20-D no suposarà cap canvi formal al Consell valencià, la realitat és que els comicis han sigut ben diferents per al president Puig i per a la vicepresidenta Oltra. Per al primer, la cita amb les urnes ha demostrat que malgrat que el PSPV ostenti la presidència de la Generalitat després de 20 anys d’hegemonia del PP, el partit passa per un moment molt complicat, en què no ha sabut capitalitzar l’efecte de governar. Puig, que ja ostentava el dubtós honor de ser president amb els pitjors resultats de la història del PSPV, ara suma el fet de veure com el seu partit ja no és la primera força de l’esquerra del país, i en moltes ciutats és la tercera o la quarta.

Inquietud socialista

La preocupació dels socialistes és l’alegria de Compromís. Els extraordinaris resultats del 20-D -per damunt de les expectatives de la coalició- han consolidat Oltra com un referent de l’esquerra progressista a l’estat espanyol, amb l’ajuda de Podem. Al País Valencià ningú dubta que la tendència de Compromís, i per tant de la mateixa Oltra, és a l’alça mentre que la de Puig i el PSPV continua a la baixa. Una mostra d’aquesta realitat és que la projecció mediàtica d’Oltra a l’Estat és més alta que la de Puig, que en qüestions de govern comparteix protagonisme quasi al 50% amb la seva número dos. Fins i tot el PP veu Oltra com la seva principal rival política i, de cara a les eleccions del 2019, la líder dels populars valencians reconeix que serà Compromís amb qui es disputarà la Generalitat.

En clau interna, el 20-D també ha reforçat Oltra a les files de Compromís. Els nou diputats electes han fet oblidar les dures crítiques internes al pacte amb Podem, que va tenir en Oltra la seva principal valedora.

Aliada de Pablo Iglesias a canvi de grup propi

Des de les eleccions valencianes del mes de maig, Compromís i Podem van obrir negociacions per presentar-se junts als comicis generals. El partit de Pablo Iglesias buscava que la coalició valenciana l’ajudés a sumar vots i escons per somiar en una hipotètica investidura, mentre que Compromís veia en aquest pacte la possibilitat de sumar els diputats necessaris per tenir veu pròpia al Congrés. De fet, aquesta va ser la condició indispensable d’un pacte que es va tancar la mateixa nit d’abans de presentar les candidatures i que, malgrat les tensions que va generar en el si de Compromís, ha resultat beneficiós per als nacionalistes.

Pablo Iglesias, en la seva estratègia de segellar aliances territorials allà on Podem es disputava l’espai electoral amb una organització local amb més fortalesa, va aconseguir tancar l’entesa amb Compromís a canvi de permetre’ls tenir grup parlamentari propi. El líder de Podem va justificar davant dels seus el fet de no presentar-se en solitari dient que Mónica Oltra els representa.

Ara Compromís-Podem depèn de la voluntat de la mesa del Congrés per ser reconegut com a grup parlamentari. En cas de rebre un no de la mesa, la coalició sol·licitaria el grup amb els cinc diputats electes que no són de Podem.

Més continguts de