Les limitacions del PSC en el relat de la “reconciliació”
El paper dels socialistes en el Procés invalida les seves propostes de concòrdia a ulls dels dos blocs
BarcelonaReconciliació i diàleg són probablement -amb el permís de negociació i pacte - els conceptes més reivindicats pel PSC per resoldre el conflicte entre Catalunya i l’Estat. Són, també, part dels arguments amb els quals Miquel Iceta ha defensat propostes com els indults als líders independentistes o, fa unes setmanes, un govern de concentració. I les dues paraules, a més, donaven títol a la proposta de resolució que els socialistes van presentar el dimecres 28 de març al Parlament. Al final, però, ni aquell text ni cap de les iniciatives de concòrdia plantejades pel PSC han aconseguit prou suports per tirar endavant. L’aval del partit a la repressió estatal invalida les seves propostes a ulls de les forces independentistes, que hi veuen cinisme, mentre que l’unionisme -tant els partits com gran part de l’electorat socialista- castiga tot moviment que pugui ser interpretat com una concessió al sobiranisme. Fonts del partit reconeixen que la seva posició d’equilibris constants és “complicada”, si bé atribueixen el fracàs de les seves propostes únicament al context de polarització. Admeten, això sí, que el seu missatge de “reconciliació” no té números de quallar ni a curt ni a mitjà termini.
Suport al 155
El partit va avalar la intervenció tot i admetre que volia evitar-la
“Ni DUI ni 155” es va convertir en un mantra al PSC abans de la proclamació de la República. Iceta va desplegar tot el seu potencial mediador per intentar que Carles Puigdemont abortés la declaració d’independència i que el govern espanyol es comprometés a no suspendre l’autonomia catalana si el president convocava eleccions. Deixava molt clar, però, que la intervenció seria “inevitable” si hi havia DUI. I malgrat que l’expresident i senador José Montilla no va participar en la votació del 155 al Senat, el partit va donar suport explícit a la seva aplicació quan la majoria independentista va tirar endavant. El fet que ara reivindiqui els seus esforços per evitar i suavitzar la intervenció de l’Estat -el PSC va forçar, entre d’altres, que no es toqués TV3- no és suficient per deixar enrere l’estigma del 155 i la seva alineació amb el PP i Cs. Durant el ple del dia 28, la diputada de la CUP Natàlia Sànchez va retreure als socialistes que l’article 155 “no són els pares” sinó els partits que li han donat suport, i la portaveu de JxCat, Elsa Artadi, els va acusar de ser “perpetradors” de la destitució del Govern.
Crítica suau dels presos
El PSC qualifica les mesures cautelars de “desproporcionades”
La reacció del PSC a la repressió de l’Estat contra el Procés està instal·lada en la moderació. La condemna descafeïnada ja es va fer evident el 20-S davant dels escorcolls i les detencions a la Generalitat, i la reprovació de la violència policial de l’1-O va anar acompanyada d’un repartiment de culpes a parts iguals entre els governs català i espanyol. Una calculada equidistància en què l’independentisme només va veure complicitat amb les càrregues contra els votants. Els retrets més grans han vingut, però, amb la reacció dels socialistes a la presó preventiva dels líders independentistes. En cap cas els consideren presos polítics, demanen respecte per la justícia i la màxima expressió de protesta passa per considerar que les mesures cautelars imposades pels tribunals espanyols són “desproporcionades”. Tal com va avançar l’ARA, després que alguns ajuntaments del partit aprovessin mocions per l’excarceració dels presos la direcció del partit va demanar als seus regidors que només defensessin l’acostament a centres penitenciaris catalans. El diputat d’ERC Ernest Maragall no es va estar de carregar al Parlament contra la “falta absoluta d’empatia” del PSC amb els polítics empresonats. Ho va dir uns dies després que els diputats socialistes no s’aixequessin a aplaudir els familiars dels presos que van assistir al que havia de ser el segon ple d’investidura de Jordi Turull -que no va poder ser a l’hemicicle perquè el jutge Pablo Llarena el va tornar a enviar preventivament a presó-. El PSC tampoc va participar diumenge passat en la multitudinària manifestació a Barcelona contra la repressió i en solidaritat amb els presos polítics, perquè -va argumentar- es tractava d’una marxa “essencialment” independentista. I quan aquesta setmana va transcendir que el diputat socialista Carles Castillo havia anat a visitar Oriol Junqueras a la presó, el partit es va afanyar a remarcar que es tractava d’una decisió estrictament “personal”.
L’oposició del PSOE
Ferraz desautoritza idees plantejades per Iceta
La voluntat d’Iceta d’obrir vies de diàleg també topa amb crítiques dels propis a l’Estat. El PSOE, amb qui el PSC compta com a aliat per donar credibilitat al seu projecte de tercera via, va desautoritzar tant la proposta dels indults com la del govern de concentració defensades pels socialistes catalans. “Mai pactarem amb l’independentisme”, va argumentar la número dos de Pedro Sánchez, Adriana Lastra. Dirigents del PSC admeten que aquesta actitud “no ajuda”, però s’esforcen a restar-li importància: “El PSOE fa la seva feina en clau Espanya, i això passa per dir que l’independentisme s’ha de derrotar. No ens suposa un problema que el PSOE digui que les propostes del Miquel no van enlloc”, diu un càrrec del partit. El mateix líder del PSC es mostra convençut que si les seves idees generessin consens a Catalunya Ferraz no li giraria l’esquena.
Alineament amb Cs i el PP
L’estratègia electoral endureix les posicions antiindependentistes
En ple debat al Parlament sobre la crida del PSC a la concòrdia, el portaveu del PP, Alejandro Fernández, també va reclamar als socialistes que no caiguin en les “trampes” de l’independentisme. Una advertència que els populars i, sobretot, Cs han convertit en una constant dels seus atacs contra la moderació dels socialistes. Conscients que el partit taronja és el seu rival principal a les urnes, els d’Iceta ja fa temps que han endurit les seves posicions contra l’independentisme: han assistit a les manifestacions de la plataforma espanyolista Societat Civil Catalana (SCC), s’han sumat al discurs de la por contra l’independentisme i, durant la campanya del 21-D, van explotar l’abrandat discurs contra el sobiranisme de l’exministre Josep Borrell. L’alineament amb Cs i el PP es va tornar a fer palès fa uns dies, quan els socialistes van fallar per primer cop en l’homenatge del Parlament als republicans represaliats pel franquisme, en el qual no hi va haver cap partit constitucionalista. Els d’Iceta van justificar la seva absència criticant que en aquests actes es barreja la memòria històrica amb el context polític actual a Catalunya i es converteixen en un “míting de part”. Des de les files independentistes, però, se’ls va replicar que no fessin la mateixa reflexió davant les marxes de SCC. “La reconciliació no desperta grans simpaties entre els nostres votants”, justifica un dirigent del PSC. Maragall ho definia així en seu parlamentària: “Ara com ara fa la impressió que ni vostès mateixos hi creuen. Ho diuen perquè ho han de dir”.
