La llei catalana de consultes encara la setmana que ve l'esprint final al Parlament

BarcelonaLa llei catalana de consultes no referendàries superarà la setmana que ve un dels últims obstacles parlamentaris. Es debatran les esmenes de rebuig de PP i C's, que la veuen un pretext per avançar cap a la independència. Aquest és un dels últims obstacles parlamentaris que es presenten a la llei, que podrà seguir el tràmit parlamentari en comissió per retornar al ple del Parlament per a la seva aprovació definitiva.

La proposició de llei ha sigut elaborada en el marc de la ponència parlamentària i va entrar al registre del Parlament amb la firma de CiU, ERC, PSC, ICV-EUiA i la CUP. C's va abandonar la ponència parlamentària per elaborar la proposició de llei perquè va considerar-la un pretext per avançar cap a la independència, argument que comparteix el PP. El cert, però, és que la llei es desprèn de l'Estatut.

Pregunta "clara, succinta i inequívoca"

La llei de consultes no referendàries ha de donar cobertura legal al procés pel dret a decidir. Emana de l'article 122 de l'Estatut, que preveu la competència exclusiva de la Generalitat en matèria de consultes populars en l'àmbit de la seva competència i en el local. El text regula el règim jurídic, les modalitats i el procediment de les consultes que no requereixin autorització de l'Estat.

Els grups que la promouen han acordat que hi podran votar els majors de 16 anys, en un intent de diferenciar tant com sigui possible el cos electoral de les consultes referendàries, que només pot convocar l'Estat, i esquivar al màxim un eventual recurs al TC. Les consultes podran ser promogudes pel president de la Generalitat, la ciutadania que reculli 50.000 firmes per a una consulta nacional o un percentatge d'entre el 5 i el 20% de la població d'un municipi, si és local, en funció del nombre d'habitants. Podran tenir una o més preguntes, que, això sí, hauran de ser formulades de manera "clara, succinta i inequívoca".