Publicitat
Publicitat

EL PRECEDENT CANADENC

La llei de desconnexió que ve del Quebec

La província canadenca va esbossar una norma similar a la de transitorietat però no la va aplicar

El procés català és singular respecte d’altres moviments d’autodeterminació que s’han donat en els últims anys, però el disseny del full de ruta cap a la independència beu d’experiències internacionals. És el cas de l’anomenada llei de transitorietat jurídica o de desconnexió, que han preparat Junts pel Sí i la CUP al Parlament per preparar l’endemà del referèndum -en cas que guanyi el sí- i el contingut de la qual encara és una incògnita. El govern del Quebec, la província canadenca que va celebrar un referèndum d’independència el 1980 i el 1995, va proposar una llei de sobirania amb un contingut equivalent al que regularà la catalana: era una Constitució provisional en què es proclamava la sobirania del Quebec, es regulava l’adquisició de la ciutadania, es definien les fronteres, el territori, la successió d’administracions i la continuïtat jurídica. Aquesta norma es va rebatejar més endavant com a llei sobre el futur polític del Quebec.

Consultat per l’ARA, el politòleg Josep Costa, expert en el procés quebequès, explica que en un primer moment el govern volia sotmetre aquesta espècie de Constitució provisional a referèndum perquè la ciutadania es pronunciés directament sobre la independència. El pla passava per aprovar la norma primer al Parlament i, després, ratificar-la en referèndum. La ciutadania, doncs, havia de decidir si donava llum verda a la llei ja aprovada a la cambra.

L’esborrany fixava quina part de la llei de sobirania s’aplicaria en cas que guanyés el sí: en un primer moment preveia fer una Constitució i obrir les negociacions amb el govern del Canadà per acordar una associació econòmica, mentre que la resta de la llei entraria en vigor un any després. És a dir, en el primer disseny del govern quebequès s’ideava una desconnexió en dos temps, un plantejament similar al que fan Junts pel Sí i la CUP per emparar el referèndum, tot i que ara pren força la idea de fer-ho en dues lleis diferents: una per a la votació i l’altra per a la transició.

Fonts expertes en el procés quebequès consultades per l’ARA aclareixen que la diferència entre el cas canadenc i el català és que el Quebec tenia la competència per fer referèndums i ningú l’hi va discutir. “No va ser un procés pactat, va ser unilateral amb una cobertura jurídica”, asseguren les fonts, recordant que no hi va haver acord amb el govern federal com, per exemple, en el cas d’Escòcia. És per això que tant la llei de sobirania com la del futur polític del Quebec només es referien a què hauria passat al país en cas que hagués guanyat el sí. En canvi, la llei catalana també ha d’atorgar la capacitat a la Generalitat de poder convocar referèndums -una facultat reservada exclusivament a la Moncloa-. I aquesta és la dificultat del cas català, admeten.

Malgrat que el projecte inicial del Quebec era fer una pregunta clara sobre si s’havia de ratificar o no la llei de sobirania, finalment es va acabar complicant a partir d’un pacte entre el Partit Quebequès (que governava), el Bloc Quebequès (els independentistes a la cambra federal) i l’Acció Democràtica del Quebec (un partit minoritari i autonomista). El juny del 1995, els tres partits van arribar a un acord: es demanava als ciutadans si volien que el Quebec fos sobirà després de fer una proposta d’associació econòmica al Canadà. En cas de sí, s’aplicaria la llei sobre el futur del Quebec.

Participació ciutadana

Costa també destaca que el govern quebequès va enviar a tots els domicilis la proposta de llei de sobirania i va engegar un procés participatiu per redactar-ne el preàmbul. Una decisió que contrasta, de moment, amb la Generalitat, que no ha donat a conèixer, encara, la cobertura jurídica del referèndum.

Malgrat tot, la llei de transitorietat quebequesa es va guardar en un calaix: en el referèndum del 1995 va perdre el sí per només 50.000 vots amb un 93,52% de participació.

La llei sobre el futur polític del Quebec

Autodeterminació

“L’Assemblea Nacional està autoritzada a proclamar la sobirania del Quebec. La proclamació ha d’anar precedida d’una oferta d’associació econòmica al Canadà”.

Ciutadania

“Tota persona que, el dia que el Quebec esdevingui un país sobirà, tingui la nacionalitat canadenca i estigui domiciliada al Quebec adquireix la ciutadania quebequesa”.

Moneda

“La moneda al Quebec seguirà sent el dòlar canadenc”.

Tractats internacionals

“El Quebec assumirà les obligacions i gaudirà dels drets que estableixen els tractats i les convencions internacionals en què el Canadà o el Quebec és part en la data que esdevé un país sobirà”.

Funcionaris federals

“El govern haurà d’assegurar que els treballadors públics del govern del Canadà domiciliats al Quebec, quan esdevingui un país sobirà, es converteixin, si ho desitgen, en empleats del govern del Quebec”.

Prestacions

“El govern assegurarà la continuïtat de les prestacions d’atur [...] i les pensions i els suplements per a la gent gran i veterans”.

21D

Més continguts de

21D
PUBLICITAT

Totes les dades, notícies i anàlisis per entendre la convocatòria electoral

Vés-hi
PUBLICITAT
PUBLICITAT