La norma no especifica com s’aconseguirà el cens

L’executiu ja disposa, a través de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), de les dades d’empadronament de tots els catalans, però no disposa de cap llei que l’empari a fer-les servir en el marc d’un referèndum

L’1 d’octubre podran votar les mateixes persones que ho poden fer en unes eleccions al Parlament, és a dir, els majors d’edat residents a Catalunya de nacionalitat espanyola i també els catalans residents a l’estranger. La llei de referèndum delimita, doncs, el cens, però no especifica com l’aconseguirà la Generalitat. L’executiu ja disposa, a través de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), de les dades d’empadronament de tots els catalans, però no disposa de cap llei que l’empari a fer-les servir en el marc d’un referèndum. De fet, el TC, en la sentència contra la llei de consultes, ja va determinar que la Generalitat no pot fer consultes amb un cens similar al d’unes eleccions al Parlament.

I el vot exterior?

El vot dels catalans a l’exterior és una de les qüestions que encara estan per resoldre. Al registre només s’hi han inscrit 5.000 dels 200.000 catalans que viuen fora de l’estat espanyol. El Govern va anunciar ahir que prepara una campanya per a aquest estiu per fer pujar la xifra. Segons fonts governamentals, l’objectiu és arribar als 20.000 inscrits perquè hi hagi “el màxim de catalans que participin en el referèndum”. Segons va informar l’ARA la setmana passada, el departament d’Exteriors s’havia marcat l’objectiu d’arribar als 23.000 inscrits abans que s’acabés el mes de juny. Els ciutadans que viuen a l’estranger podran votar sempre que portin inscrits un any al registre del CERA (Cens d’Espanyols Residents Absents) i també s’apuntin al registre de catalans a l’exterior. Només ho podran fer per correu a través de les 11 oficines que té Exteriors.

Més continguts de