“El desig d'una minoria passa per sobre de les lleis de què s'ha dotat la majoria”

BarcelonaL'ordre, feta pública aquest divendres pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), segons la qual quan els pares d'un sol alumne ho demanin s'haurà d'impartir en la seva classe almenys el 25% de les hores lectives en castellà, ha tornat a posar en evidència l'abisme que, en matèria lingüística, separa els grups polítics catalanistes i espanyolistes del país. Mentre que pels primers la decisió del TSJC suposa una extralimitació de funcions que atempta contra el desig democràtic de la majoria i la cohesió social, els segons lamenten que calgui recórrer als tribunals per aconseguir el bilingüisme a les aules.

CiU apel·la PP i PSOE

Josep Rull, secretari d'Organització de Convergència Democràtica de Catalunya, ha dit aquest divendres que l'ordre del TSJC que obliga a fer un 25% de classes en castellà als cinc grups on hi ha alumnes els pares dels quals volen aquest idioma com a llengua vehicular ha de permetre "fer una reflexió a fons en aquest país". En declaracions a Ràdio Barcelona ha advocat per "fer una convocatòria de totes les forces polítiques que van avalar en el seu moment la Llei d'Educació de Catalunya i veure quina posició adoptem no com a Govern sinó com a país".

Rull també ha fet una reflexió sobre l'auge de l'independentisme a Catalunya, tot convidant PP i PSOE a fer-se una pregunta que fins ara "han estat incapaços de formular-se: Com pot ser que en només sis anys passem d'un 15% de catalans que volien la independència a més de la meitat que la volen?". Per Rull, si PP i PSOE "no són capaços de fer-se aquesta pregunta serà impossible poder gestionar" la qüestió "de forma adequada", raó per la qual ha apel·lat els dos partits espanyols a "buscar el mínim comú denominador que tenim tots, que és la democràcia".

ERC: Batalla jurídica contra les urnes

"Resulta absolutament contradictori i injust que el desig d'una minoria vulgui passar per sobre de les lleis de què s'ha dotat la majoria i es vulnerin els drets de la resta del grup-classe i la legislació de Catalunya". Ha estat la forma en què la portaveu nacional d'Esquerra Republicana, Anna Simó, ha valorat l'ordre dictada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. "Hi ha una minoria que vol excloure el català contra el model acordat democràticament", ha dit Simó, que ha recordat que els usos lingüístics a l'escola són una competència exclusiva de la Generalitat.

Anna Simó acusa els jutges d'extralimitar-se en les seves funcions i de pretendre canviar una llei, la llei d'educació de Catalunya, votada pel Parlament. "El Govern ha de seguir defensant aquesta llei fins al final, i si cal arribar al Tribunal Constitucional", ha dit Simó, que ha reiterat que el marc legal català és la LEC, una llei que "garanteix la competència lingüística en català i castellà sense discriminar alumnes ni separar grups com sí que pretén el Tribunal Suprem". Esquerra creu que l'actual situació és el resultat d'"una batalla jurídica absolutament orquestrada pels que han perdut la batalla democràtica a les urnes".

ICV-EUiA: "Una imposició jurídica no pot passar per davant dels criteris pedagògics"

La coordinadora nacional d'ICV, Dolors Camats, ha reclamat al Govern que mantingui la immersió lingüística al marge del que digui el TSJC. Per Camats, "una sentència no pot canviar la política lingüística d'un govern, i més quan la immersió és un model "d'èxit".

En la mateixa línia s'ha expressat el portaveu d'ICV-EUiA a la comissió d'ensenyament, Joan Mena, que ha reclamat al Govern que "esgoti totes les vies jurídiques necessàries per evitar que una imposició jurídica passi per davant dels criteris pedagògics". Mena ha etzibat als jutges que no es poden establir percentatges sense conèixer la realitat plurilingüística dels centres. Mena ha avisat que la decisió del TSJC atempta contra la immersió però també contra el principi d'autonomia dels centres, i ha recordat que la immersió és un sistema de consens polític i social a Catalunya.

El PP demana a Rigau que compleixi la llei

La diputada del PP María José García Cuevas ha demanat a la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, que compleixi la llei i apliqui les sentències que, segons ella, obliguen a impartir també classes en castellà. Segons García, a Catalunya "s'ha generat un problema de seguretat jurídica perquè la LEC està desajustada a la legalitat" després que el TC, en la sentència de l'Estatut del 2010, va establir, segons el PP, que el català i el castellà havien de ser les dues llengües vehiculars.

La diputada popular ha assenyalat que "la doctrina del Constitucional diu que hauria de ser el 50%, aquesta seria la legalitat pura i dura", però ha dit que aquest percentatge pot "gravitar" en funció del territori on estigui ubicada l'escola. "El que ens semblaria correcte és que les classes fossin la meitat en castellà i la meitat en català, encara que el nostre model ideal és un 30% en català, un 30% en castellà i un 30% en anglès, que és el model d'èxit que ja apliquen moltes escoles privades", ha defensat García, que ha remarcat que "per treure hores d'ensenyament en català no s'aprèn pitjor, introduir l'anglès és molt important i el castellà no és una llengua marginal al món per a res".

Ciutadans: "Insubmissió constant"

El secretari general i portaveu de C's, Matías Alonso, ha criticat aquest divendres que la "insubmissió constant" del departament d'Ensenyament en matèria lingüística estigui "obligant els alumnes" que volen un ensenyament bilingüe a recórrer als tribunals. Alonso ha lamentat que el Govern no reconegui les decisions judicials i les famílies "hagin de demanar a la justícia una vegada i una altra que se'ls reconegui un dret que l'administració ha de reconèixer i té l'obligació de garantir". Ciutadans assegura que aposta per una escola "trilingüe, amb el castellà, el català i l'anglès com a llengües vehiculars".