TRIBUNALS

Els lletrats del Parlament insten el TC a no agreujar el conflicte amb l’Estat

En les al·legacions, els serveis jurídics de la cambra reclamen al Tribunal que actuï amb prudència

Després que el Tribunal Constitucional suspengués la tramitació de la resolució per donar resposta a la sentència de l’1-O, el Parlament es defensa. Però no només això: els serveis jurídics de la cambra, encarregats de fer les al·legacions corresponents davant l’alt tribunal, han anat aquest cop un pas més enllà instant el TC a no “amplificar” el conflicte polític i a fer un ús “prudent” dels seus poders. L’escrit, signat per l’ex lletrat major del Parlament Antoni Bayona, demana al Constitucional que deixi sense efectes tots els advertiments a la mesa i li recrimina un “ús improcedent de l’incident d’execució”, criticant que fins ara hagi acceptat les peticions del govern espanyol, que han situat en el punt de mira l’òrgan encarregat d’admetre a tràmit iniciatives.

La Moncloa va impugnar la resolució de resposta a la sentència, que reivindicava el dret a l’autodeterminació, a través d’un incident d’execució. Es tracta d’un instrument establert per la llei orgànica del TC que té uns efectes diferents dels d’una simple impugnació: dona potestat al govern per promoure l’aplicació de les sentències si considera que s’han incomplert, cosa que pot derivar en responsabilitats penals per a la mesa. Segons el govern espanyol, la resolució aprovada pel Parlament incompleix la sentència de la declaració de ruptura del 2015 i una altra sobre una moció del 2018. Només començar l’escrit, el lletrat avisa que l’ús que fa la Moncloa dels incidents d’execució és “discrecional” i té a veure amb criteris polítics. Apunta que en altres resolucions similars a les que ara s’impugnen no s’havia utilitzat aquest instrument i que l’ha activat ara coincidint “curiosament” amb la campanya del 10-N. Recorda a l’alt tribunal que l’aplicació de l’incident d’execució no depèn de la voluntat del govern espanyol, sinó del que estableix la llei.

Per enfortir els seus arguments esmenta la sentència del TEDH sobre el ple suspès el 9 d’octubre del 2017, en què, malgrat avalar la decisió del TC, deia que la restricció del dret de reunió parlamentària havia de ser “excepcional i proporcionada”, perquè els diputats també són subjectes dels drets protegits pel conveni.

Bayona, doncs, demana fer equilibris entre el “deure de compliment” de les resolucions del TC i el respecte pel pluralisme que expressa el Parlament i el dret de participació política. “La reiteració d’idees o de voluntats polítiques no significa necessàriament una desobediència”, diu el text. Les al·legacions dels serveis jurídics defensen que el Parlament, en la resolució de resposta a la sentència o en l’última moció de la CUP, es limita a “reiterar la defensa del dret a l’autodeterminació” i a “reivindicar la sobirania del poble de Catalunya” per decidir el seu futur. Una expressió de voluntat política que, segons defensa l’escrit, no té res a veure amb el que es va fer la passada legislatura, quan es van aprovar les lleis de desconnexió per emparar l’1-O. Les resolucions no desprenen la voluntat de fer efectius, per la “via de fet” i fora dels procediments de reforma constitucional, l’exercici del dret a l’autodeterminació o la sobirania -diu-. Així, demana al TC que discerneixi entre això i “defensar una idea”.

Les al·legacions recorden que la Constitució no és militant -permet expressar idees que li siguin contràries- i que, per tant, la cambra ha de poder mostrar la seva “discrepància” amb la carta magna. “El Parlament representa el poble de Catalunya i la seva majoria parlamentària se sustenta en un mandat crític amb el sistema constitucional [...]. Un mandat legítim que traspua una greu crisi d’acceptació i consentiment respecte a la Constitució”, remata l’escrit. Per als juristes de la cambra, el Parlament “no ha travessat la línia vermella” aquesta legislatura i el TC ho hauria de tenir en compte per “no caure en l’error”. Censuren, així, que s’obligui la mesa a actuar com un “jutge”, quan el seu rol és “preservar” el dret de participació.