Política 14/01/2020

Els lletrats del Parlament conclouen que Torra podria seguir de president sense escó

Determinen que la JEC no és competent per inhabilitar un diputat i aconsellen esperar el Suprem

Núria Orriols
3 min
Quim Torra aquest matí

EstrasburgEls lletrats al Parlament, a petició del president de la cambra, Roger Torrent, han elaborat un informe jurídic per analitzar la situació del president, Quim Torra, després la seva inhabilitació com a diputat per part de la Junta Electoral Central. L'informe, avançat pel Periódico i al qual ha tingut accés l'ARA, conclou que el cap de l'executiu podria seguir sent president de la Generalitat malgrat no ser parlamentari, ja que l'Estatut només preveu el cessament del cap de l'executiu en cas de sentència judicial ferma.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Ara bé, determina també que la Junta Electoral Central no és competent per retirar-li l'escó, ja que és el reglament de la cambra qui fixa quan es perd la condició de diputat. Una interpretació que, de ben segur, generarà un xoc legal amb la JEC i, possiblement, el Tribunal Suprem, que la setmana que ve decidirà si accepta la petició de mesures cautelars de Torra i atura l'execució de la seva inhabilitació.

L'informe, segons expliquen fonts parlamentàries, ha estat remès als membres de la mesa poc després de les nou del vespre d'aquest dilluns, ja que demà el matí a les deu tenen prevista una reunió en què la situació del president de la Generalitat es posarà sobre la taula. Roger Torrent ja ha anunciat que té la intenció d'aprovar a la mesa un recurs al Tribunal Suprem en contra la decisió de la JEC.

Els lletrats consideren que l'acord de la JEC del 3 de gener incorre en un "vici de nul·litat de ple dret". Argumenten que aquesta decisió afecta directament el dret fonamental de participació política i que, si es fa efectiva, es podrien produir "danys irreparables". En aquest sentit, aconsellen tenir en compte, abans de fer res, que el Tribunal Suprem encara s'ha de pronunciar sobre el recurs del president de la Generalitat, tant pel qua fa a les mesures cautelars com al fons de l'assumpte.

"La sol·licitud de mesures cautelars es troba actualment en curs, i això s'ha de tenir en consideració a l'efecte de preservar en tot moment el dret fonamental a la tutela judicial efectiva", diu l'informe signat pel lletrat major, Joan Ridao, i l'exlletrat major Antoni Bayona.

També creuen que la mateixa resolució del Suprem genera dubtes sobre l'executivitat dels acords presos per la JEC fins que no sigui resolt el recurs de protecció de drets fonamentals interposat per Torra.

Canvi de criteri respecte a les al·legacions de la JEC

Els serveis jurídics de la cambra es reafirmen que, a diferència del cap de l'executiu espanyol, el president de la Generalitat ha de ser diputat per poder ser escollit (article 67.2 Estatut). Ara bé, afegeixen una excepció en aquesta interpretació. Creuen que en el context actual aquest requisit s'ha d'interpretar en consonància amb l'article 67.7 del text estatutari, en què només es preveu el cessament del cap de l'executiu català si hi ha una sentència judicial ferma. Una via, de fet, que els serveis jurídics del Govern ja van expressar en el primer recurs del president català a la Junta Electoral Central i que ja apuntava el mateix lletrat del Parlament, Bayona, recentment en un article a l'ARA.

"Si s'entén que és necessari que el president mantingui la condició de diputat, això pot quedar exceptuat per preservar el que disposa l'apartat 7 de l'article 67, amb l'exclusió de qualsevol causa de cessament que no estigui expressament prevista a l'Estatut", afirmen els serveis jurídics.

Tanmateix, aquesta interpretació representa un canvi de criteri respecte les al·legacions que, en un primer moment, va remetre el lletrat major, Joan Ridao, a la Junta Electoral. En les al·legacions, s'assumia que la pèrdua de condició de diputat comportaria també la pèrdua de condició de president.

Inconstitucionalitat de la incompatibilitat sobrevinguda

Els lletrats censuren que la reforma electoral impulsada el 2011 per "lluitar contra el terrorisme", es faci servir ara per fer efectiva la inhabilitació exprés del diputat Torra. Posen de manifest que dubten de la constitucionalitat del que s'ha anomenat "incompatibilitat sobrevinguda", és a dir, apartar un càrrec electe sense sentència ferma quan ja ha estat escollit. També demanen tenir en compte, a l'hora d'aplicar aquesta norma (impulsada pel PP i el PSOE), que el legislador va promoure-la per "completar el procediment i les conseqüències de la il·legalització de partits polítics que justifiquin la violència".

Els serveis jurídics recorden, a més, que el Parlament té la potestat de regular les incompatibilitats dels seus diputats i no la Junta Electoral Central. En aquest sentit, neguen que l'administració electoral tingui la capacitat de decidir sobre això: "[Aquestes competències] li haurien de ser atribuïdes de manera específica". En definitiva, la JEC no és un òrgan amb la capacitat, segons els lletrats del Parlament, per inhabilitat Quim Torra com a diputat.

stats