LA JUDICIALITZACIÓ DEL PROCÉS
Política 18/02/2018

Els lletrats, a l’ull de l’huracà del Procés

Els dubtes legals del full de ruta independentista posen el focus sobre els serveis jurídics del Parlament

Marc Toro
4 min
El lletrat major del Parlament, Antoni Bayona, i el secretari general de la cambra, Xavier Muro, en una imatge recent.

Barcelona“En 32 anys, mai havia vist tanta informació publicada sobre els lletrats”. Francesc Pau, membre veterà dels serveis jurídics del Parlament, va jubilar-se el 26 de gener, quan tot just arrencava la dotzena legislatura a la cambra catalana. Amb més de tres dècades treballant a la casa, destaca com el Procés ha afectat “tota la vida parlamentària” i, en conseqüència, la figura dels lletrats. Ja en l’anterior legislatura van ser reivindicats per l’oposició quan qüestionaven l’encaix legal o reglamentari del full de ruta independentista. Els seus informes han engreixat els arguments de les forces constitucionalistes en algunes de les sessions més tenses al Parlament, i els seus pronunciaments en els primers compassos d’aquest mandat -especialment pel que fa a la investidura de Carles Puigdemont- han refermat el seu protagonisme en el dia a dia del Procés.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Quina és, però, la funció dels lletrats? Segons el reglament intern de la cambra, la seva feina passa per “l’assistència, l’assessorament i el suport a les tasques parlamentàries”. Sota la direcció del secretari general -actualment, Xavier Muro-, s’encarreguen d’elaborar informes i dictàmens, defensar el Parlament davant dels tribunals o preparar i supervisar els textos i treballs aprovats per les comissions. Fonts parlamentàries, però, consideren que en aquests moments se’ls vol donar un paper que no els correspon. D’una banda, destaquen aquestes fonts, perquè les seves opinions no són vinculants; i de l’altra, perquè sovint no es fa un ús “adequat” dels seus informes i s’utilitzen políticament. “Els lletrats no prenem cap decisió. Informem amb dret i són els polítics els que decideixen”, insisteix Pau, i afegeix: “Tothom sabia que la llei de transitorietat i la del referèndum eren altament inconstitucionals, però la nostra feina no era prohibir-les, sinó dir que eren inconstitucionals”.

Incòmodes per la pressió

La intensitat del moment polític, però, ha donat a les recomanacions o avisos dels serveis jurídics a la mesa una rellevància simbòlica que abans no tenien, i Pau admet que “alguns lletrats han estat incòmodes en veure que, jurídicament, algunes decisions [de la majoria independentista] no tiraven endavant. Estaves sotmès a una mena de pressió per veure què passava”, afegeix. Durant el ple en què es van aprovar les lleis de desconnexió (6 i 7 de setembre), de fet, els lletrats van denunciar que se sentien “coartats” i “pressionats” per la llavors presidenta del Parlament, Carme Forcadell, la qual va arribar a negar la paraula al lletrat major, Antoni Bayona, durant una reunió de la junta de portaveus. Tant Bayona com Muro van fer constar aquest episodi en la seva declaració l’octubre passat davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

Citats a declarar com a testimonis en la causa contra els membres sobiranistes de la mesa, els dos lletrats també van remarcar que havien advertit a Forcadell que amb l’admissió a tràmit de les lleis de l’1-O i de transitorietat es podien estar incomplint els avisos del Tribunal Constitucional (TC). Des que l’alt tribunal va suspendre la declaració rupturista el novembre del 2015, a l’inici de l’onzena legislatura, les advertències sobre possibles conseqüències penals a la majoria independentista de la mesa -que es manté en aquest mandat- han sigut constants. També ho han fet saber quan es podia vulnerar el dret de les “minories parlamentàries”, com en el cas de la reforma del reglament.

Conscients d’aquesta situació, Cs, el PSC i el PP intenten forçar el pronunciament dels lletrats cada cop que JxSí (ara, JxCat i ERC) i la CUP tiren endavant iniciatives o lleis que topen amb el marc legal o impliquen una interpretació àmplia del reglament. Forcadell, però, va negar nombroses peticions d’informes, i els lletrats -també sota la lupa dels tribunals- van optar en diverses ocasions per actuar d’ofici emetent notes d’advertiment. Així ho van fer abans del ple en què es van aprovar les conclusions de la comissió del procés constituent, durant la tramitació dels pressupostos que incloïen una disposició per a la celebració del referèndum, el dia que es va proclamar la República i, més recentment, quan van sorgir dubtes sobre una investidura a distància.

Reivindicació de la imparcialitat

Malgrat que les forces unionistes facin bandera de les opinions dels lletrats, Pau defensa la “imparcialitat” dels serveis jurídics de la cambra. “Són altament professionals, al marge de la ideologia política de cadascú”. Els seus informes, de fet, no sempre contradiuen l’estratègia dels partits independentistes. El maig de l’any passat, per exemple, van avalar el bloqueig de JxSí i la CUP a la comissió del cas Vidal, i la setmana passada van concloure que els terminis de la investidura no havien començat a córrer després de la suspensió del ple del 30 de gener, tal com insistien JxCat i ERC. Els serveis jurídics, a més, són els que redacten els recursos d’inconstitucionalitat que la mesa presenta al TC o les al·legacions contra els vetos del tribunal al full de ruta del Procés.

Pau destaca, d’altra banda, que el criteri dels lletrats no correspon a la “veritat absoluta”, sinó a “interpretacions”. “En el món del dret, dos i dos mai fan quatre”, assenyala. Els matisos, doncs, també són motiu de discussió entre lletrats. Sense anar més lluny, l’informe sobre els terminis de la investidura -l’últim que han hagut de redactar, ja encarregat per Roger Torrent- portava de manera inusual l’única firma del secretari general. Bayona, el lletrat major, s’havia desvinculat del text després que la primera versió que ell havia redactat no agradés a Muro, que creia que posava massa responsabilitat sobre Torrent en el desbloqueig de la legislatura.

Tenint en compte que tant l’un com l’altre coincidien en el fons de la qüestió, la divergència és una mostra més de la pressió a la qual estan sotmesos els lletrats. Tant és així que ni ells ni algun altre lletrat consultat han volgut participar en aquest article. El Procés ja va portar l’anterior secretari general, Pere Sol -advertit pel TC-, a dimitir el setembre del 2016. I Pau, que tenia l’opció de prorrogar la seva estada al Parlament, admet que el “context” el va fer fer-se enrere. “Si els lletrats han de ser la notícia, anem malament”, afirmen des del Parlament.

stats