Un llibre per a patriotes, i per a algun botifler
BARCELONAHi ha persones que el patriotisme els fa angúnia. Però fins i tot a aquests, la presentació ahir del llibre sobre la Guerra de Successió i el 1714 Lliures o morts, editat per Columna,els hauria despertat el cuquet de la rauxa nacional. L'èpica dels catalans lluitant contra els Borbons, amunt i avall per Europa, narrada per Oriol Junqueras i els autors de la novel·la, els periodistes Jaume Clotet i David de Montserrat, va engrescar l'audiència reunida a la Casa del Llibre de Barcelona. Això i el morbo afegit de tenir Junqueras i Francesc Homs frec a frec durant una hora i mitja.
Sóc escèptic de mena amb els herois nacionals i els imaginaris col·lectius, però em van absorbir les peripècies d'Ermengol Amill, el protagonista de Lliures o morts , combatent contra Felip V, després exiliat a Viena, de nou lluitant, contra l'imperi otomà, per acabar finalment la seva vida a Calàbria.
Vaig mantenir la concentració fins que el periodista Jordi Barbeta, amb l'afecte amb què sempre obsequia els seus antics alumnes, se'm va acostar per preguntar-me: "Què fa un botifler com tu en un acte de patriotes?" Aquest és un dels valors afegits de Lliures o morts : la història d'Amill pot captivar el lector al marge d'expedients de catalanitat.
Cares conegudes
La presentació de Lliures o morts va ser apadrinada per Convergència i Esquerra, "els dos troncs del catalanisme polític", segons Clotet, i per cares conegudes com Miquel Calçada, Anna Simó, Ramon Tremosa i el comunicòleg Toni Aira. El catalanisme de dretes era majoritari entre els assistents, però Junqueras ho va compensar amb un míting precís, farcit de dades històriques, melodrama i paral·lelismes amb la situació actual per cridar a la unitat dels catalans. Homs, assegut a mig metre de Junqueras, se'l mirava fixament, com si tingués enveja -sana- de la seva condició d'historiador de capçalera mediàtica. Quan De Montserrat afirmava que "en aquest país, el normal és perdre, i això no és normal", Junqueras podia respondre amb un seguit d'exemples de batalles que els catalans han guanyat arreu del Mediterrani.
Homs no és historiador, però va fer la intervenció més àgil, i la més catalana: la del botiguer. "A algú li toca recomanar el llibre. I com que no ho ha fet ningú, ho faré jo: compreu-lo". Els seus vint minuts d'exposició per convèncer el públic van ser entretinguts: va farcir-ho amb anècdotes personals, com les seves excursions en bicicleta pels escenaris del Pacte dels Vigatans (1705). També va tenir moments divertits, llegint paràgrafs del llibre que, al seu parer, esmentaven l'ambivalència de la política catalana. Semblava com si el portaveu del Govern ironitzés sobre l'esperit de la puta i la Ramoneta del qual el pare de CDC, Jordi Pujol, renegava recentment.
De les cites d'Homs, n'hi ha dues que em van sonar a avís per a navegants i a patriotes enrauxats. "A Europa, [el sobiranisme català] és un foc que potser interessa extingir". L'altra entronca directament amb la puta i la Ramoneta: "La victòria no serà dels impacients, serà dels resistents". Paraules de seny davant la rauxa d'Ermengol Amill. Potser entre les dues vies hi ha el camí encertat, fins i tot per als botiflers.
