Catedràtic De Filosofia Del Dret De La UpfEn un article sobre la teoria del dret als Estats Units, H.L.A. Hart deia que aquesta es movia entre dos extrems: el noble somni, una concepció del dret com un llibre de regles que s’apliquen als casos automàticament, sense cap mediació; i el malson, una concepció en què el dret és un garbuix de pautes totalment indeterminat, en què els jutges sempre han de prendre les decisions sota la seva responsabilitat. En el primer cas el dret eclipsa la política i il·lumina ell sol la solució, i en el segon cas és la política la que eclipsa el dret i acaba decidint.
Els ciutadans i els mitjans de comunicació imaginen el dret com un noble somni i, quan s’adonen que no és així, cauen angoixats al malson. Alguna cosa de tot això ha passat aquesta septimana horribilis al Tribunal Suprem espanyol: primer la mala gestió sobre qui havia de satisfer l’impost corresponent a l’hora de constituir una hipoteca, el prestador o el prestatari; i després amb una altra desautorització del Tribunal Europeu de Drets Humans, per no haver preservat la imparcialitat judicial d’Arnaldo Otegi. La idea del malson s’estén entre nosaltres. El Tribunal Suprem, segons sembla, pot decidir en un sentit o en el contrari segons el seu arbitri.
I això és una mala notícia per al judici del Procés que ens espera aquest hivern. Si el Tribunal Suprem no escolta l’opinió de tants juristes, si no és capaç de practicar el diàleg judicial amb altres tribunals del món, en especial amb el Tribunal d’Estrasburg, l’eclipsi del dret per la política es consumarà i la decisió que prenguin serà qüestionada tant als carrers de Catalunya com a les aules i els seminaris de les facultats de dret de tot el món.
Tornar a la vigília
Si fa això donarà la raó a Tocqueville (encara que ell ho aplicava als Estats Units del segle XIX) quan afirmava que a Amèrica no hi havia cap qüestió políticament important que no s’acabés resolent judicialment. Però si el tribunal recorda que els extrems acostumen a distorsionar la nostra visió de les coses, potser produirà una sentència que s’allunyi del noble somni i del malson, una sentència ajustada als principis d’estricta legalitat i d’estricta jurisdiccionalitat, que regeixen el dret penal en una democràcia constitucional. I, llavors, abandonarem el terreny dels somnis per tornar a les hores de vigília. I és molt convenient que sigui la vigília la que guiï, ben desperts, les plomes -o les tecles dels ordinadors- dels nostres jutges del Tribunal Suprem.
