CAS GÜRTEL

Cas Gürtel: Una maniobra per no comunicar la sentència abans dels pressupostos

La dona de Bárcenas, Rosalía Iglesias, ingressa a la presó en no pagar la fiança

La lletrada de l’administració de justícia de la secció segona de l’Audiència Nacional (encarregada del cas Gürtel) Carmen Calvo va rebutjar, davant el retard del vot particular del magistrat Ángel Hurtado, notificar a les parts només la resolució (la part dispositiva de la sentència) el dilluns 21 de maig, 48 hores abans de l’aprovació dels pressupostos. Tot i que la sentència no es pot notificar sense el vot particular, la part dispositiva es pot comunicar, sobretot quan hi ha, com en aquest cas, vuit absolucions, segons fonts judicials consultades per l’ARA.

En el seu vot particular, la vocal del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i membre de la Comissió Permanent Concha Sáez, amb el suport del vocal Rafael Mozo, aporta una pista sobre com s’ha muntat l’operació d’exclusió del magistrat José Ricardo de Prada.

El divendres dia 18 de maig a les 9.38 h el magistrat va elevar al CGPJ una sol·licitud d’habilitació per assistir a la vista de mesures cautelars. En el text s’assenyalava: “Amb data de 17 de maig el tribunal ha conclòs la deliberació i ha emès la resolució de la sentència, que es notificarà a les parts el proper 21 de maig”.

Al seu torn, la lletrada d’administració de justícia (el nou nom amb que es coneixen les secretàries o secretaris judicials) va enviar una carta al CGPJ per saber quins magistrats integraven la sala que presidia la vista de mesures cautelars després de la sentència Gürtel convocada per dilluns passat, dia 28, a les 10.00 h.

Aquesta és la pista que aporta la vocal Sáez sobre la proposta d’“acord” per impedir la participació de De Prada en la citada vista: “És cert que la proposta porta causa de la comunicació de la lletrada de l’administració de justícia de la secció segona de la sala penal de l’Audiència Nacional, dels dubtes d’aquesta sobre quina ha de ser la seva composició per a la vista del dilluns 28 de maig”. I afegeix: “Però no ho és menys que l’acord de la comissió permanent del 26 d’abril donava plena solució a la incidència suscitada en tant que, insisteixo, l’autorització comprenia el dictat de la sentència, el seu possible aclariment, complement i integració i, per descomptat, l’adopció de mesures cautelars que fossin precises i que sorgeixen com a conseqüència i derivació directa i que hi està immediatament vinculada”.

Afegeix, doncs, quina havia de ser la resposta a la carta de la lletrada d’administració de justícia. “El fet que s’establís una data límit és més que de dubtosa legalitat i constitucionalitat des de la perspectiva del dret al jutge natural sobre el qual ja m’he pronunciat, però no admet discussió que la vista que motiva la proposta se celebrarà al mes de maig. Per tant, la contestació d’aquest òrgan constitucional al que planteja la secció segona de la sala segona penal de l’Audiència Nacional no pot ser cap altra que dir que no s’ha d’afegir res al que es va acordar el 26 d’abril i, en conseqüència, que el magistrat De Prada en segueix formant part”.

En retardar el seu vot particular el magistrat Hurtado, previst per al divendres 18 de maig, els magistrats de la majoria del tribunal van sol·licitar a Carmen Calvo que, si bé no es podia comunicar la sentència el dilluns 21 (la sentència inclou el vot particular), almenys es notifiqués la resolució o part dispositiva de la sentència, és a dir, 44 fulls que contenen el detall de les condemnes i les absolucions. Quan hi ha absolucions, per no retardar més la comunicació, hi ha antecedents en què només es notifica la resolució i després, quan s’aporta el vot particular, es fa pública la sentència.

La lletrada Calvo es va oposar categòricament, segons fonts judicials, a notificar almenys la resolució, atès que el retard del vot particular d’Ángel Hurtado obligava a ajornar la comunicació de la sentència completa.

Iglesias i Sepúlveda, a presó

Rosalía Iglesias, amb una condemna de presó de 15 anys i un mes, i Jesús Sepúlveda, exalcalde de Pozuelo de Alarcón, exsenador i exmarit d’Ana Mato, amb una condemna de presó de 14 anys -la cara del PP en la trama Gürtel-, van ingressar ahir a la presó de Soto del Real, en no abonar les fiances de 200.000 i 100.000 euros respectivament imposades per la sala segona de l’Audiència Nacional. Iglesias i Bárcenas van gaudir, a més a més, d’una visita vis-a-vis en el seu primer dia a la presó que comparteixen.

Més continguts de