De llunyà líder europeu a trucar a la porta de la seva ciutat de naixement fa vuit mesos amb un llibre sota el braç: Barcelona, torno a casa. Però, malgrat que Manuel Valls (Barcelona, 1962) es defineixi com el fill “retornat”, el nom que més li escau pel que fa a la seva trajectòria política és reinvenció. Alcalde d’Evry, ministre de l’Interior i primer ministre francès, Valls exhibeix les seves arrels catalanes davant els que el veuen com un estranger. El que és innegable, però, és que va aterrar com un paracaigudista en el sistema polític català, del qual no havia format part en 30 anys de carrera. Abans del seu desembarcament a Catalunya, Valls havia aconseguit ser una de les figures més importants de la política francesa, però també s’havia quedat sense opcions -ni partit- a París. Després d’haver perdut en el seu intent de convertir-se en president de França, Valls, animal polític, va fer un “canvi de vida” com a alcaldable. Amb poques esperances de governar Barcelona, avui reivindica el seu paper com a ariet d’Ada Colau i l’independentisme i insisteix que “l’únic fracàs” serà que governin ells.
