Mapa de la corrupció: 21 presidents autonòmics imputats a l’Estat

MadridDesprés de molt de temps defensant-se de la corrupció pels casos Gürtel i Púnica, el PP ha capgirat el camp de batalla de la corrupció aquesta setmana fent servir la sentència del cas ERO de dimarts per atacar el PSOE i Pedro Sánchez. El partit socialista i el president en funcions s’han desmarcat d’un entramat que va funcionar quan els actuals dirigents no ocupaven posicions de poder a la formació, però no han rectificat les defenses públiques que van fer als condemnats.

Amb Griñán i Chaves ja són set els expresidents autonòmics condemnats per corrupció al llarg de la democràcia, que formen part d’un total de 21 caps d’executius regionals imputats. El PSOE guanya en condemnes (4) respecte al PP (3), però els populars tenen, sense comptar els condemnats, set imputats, i dos els socialistes. Jordi Pujol, de CiU, Fernando Clavijo, de Coalició Canària, i el també canari Lorenzo Olarte, d’UCD, completen la llista.

Les imputacions al mes de setembre de les expresidentes de l’Assemblea de Madrid Cristina Cifuentes i Esperanza Aguirre dins el cas Púnica van ser les últimes incorporacions a la llista. Amb la suma d’aquests noms als d’Alberto Ruiz-Gallardón (pel cas Lezo) i Ignacio González (Lezo i Púnica), tots els presidents de la comunitat que han ocupat el càrrec entre el 2003 i el 2018 estan imputats. El cas Púnica, investigat des del 2014, té més de cent imputats i està dividit en nou peces per la complexitat d’una trama que es basava en l’adjudicació de serveis públics per valor de 250 milions d’euros a canvi de comissions.

Amb els casos de Madrid encara oberts i sense sentència, l’últim expresident autonòmic condemnat a Espanya per corrupció abans de Griñán i Chaves va ser el balear Jaume Matas, sentenciat al mes de juliol a deu mesos de presó pel cas Son Espases. És la quarta condemna per a l’exmandatari després dels tres anys pel cas Nóos el 2017, els nou mesos per intervenir en una contractació pública irregular i la més greu, del març del 2012, quan va ser condemnat a sis anys per inducció al frau, falsedat en document oficial i mercantil, prevaricació, malversació de fons públics i tràfic d’influències en el primer dels judicis pel Palma Arena, operació per la qual encara té casos pendents.

Si el de Matas és, a títol individual, el cas més greu entre els condemnats per corrupció, el País Valencià és un dels territoris més simbòlics. L’expresident Eduardo Zaplana va ser posat en llibertat el desembre del 2018 per poder tractar-se de la leucèmia que pateix. Estava en presó preventiva des del mes de maig pel cas Erial, per presumpte blanqueig de capitals. El també expresident valencià Francisco Camps, imputat per la Gürtel, ha evitat fins ara la presó. I José Luis Olivas, també expresident del PP, va ser condemnat el gener del 2017 a un any i mig de presó per haver falsificat una factura.

Hormaechea, primer cas el 1994

Molt abans que els casos més coneguts, cal remuntar-se al 1994, fa un quart de segle, per trobar el primer president autonòmic condemnat per corrupció. Va ser l’expresident càntabre Juan Hormaechea, que va pertànyer al PP i a la Unió per al Progrés de Cantàbria. Condemnat a sis anys de presó i set d’inhabilitació per malversació i prevaricació, va ser indultat abans de trepitjar la presó. El navarrès Gabriel Urralburru, del PSOE, va ser condemnat el 1995 a onze anys per haver cobrat comissions il·legals. I el mateix any, el també socialista José Marco, expresident de l’Aragó, a tretze mesos de presó per malversació i falsificacions.