José Manuel García-Margallo: “Si em trobo amb Carles Puigdemont a l’Europarlament el saludaré, esclar”

José Manuel García-Margallo (Madrid, 1944) no està acostumat a mossegar-se la llengua. Ha vingut a Barcelona a presentar les seves Memorias heterodoxas (Península). Pregunta al periodista: “¿En tindrem prou amb 15 minuts?” La resposta és de manual: “Dependrà de les seves respostes”. Al final en són 18. Vostè és besnet d’un famós general de les guerres del Marroc, i net i fill d’alts funcionaris de l’Estat... El meu avi va ser l’últim subsecretari de Governació d’Alfons XIII i els seus directors generals el 14 d’abril es deien Mola i Sanjurjo......i vostè porta 40 anys en política activa. ¿És el que podríem definir com un arquetip de casta? Tenint en compte que he fet dues carreres, he guanyat unes oposicions, m’he graduat a Harvard i he treballat fora, jo no em definiria com algú de casta, sinó com un pencaire. El seu pare era de les joventuts de la CEDA. Amb aquests antecedents hauria estat un miracle que vostè hagués estat d’esquerres. No m’ho he plantejat i ara probablement ja és tard (riu). Jo he sigut sempre un centrista, i em defineixo com d’extrem centre. Vaig entrar en política perquè m’atreia la idea de reconciliació nacional que hi havia al Manifest de Lausana de Joan de Borbó, la idea d’una tercera Espanya que no fos hereva de cap dels dos bàndols de la guerra. Vostè era joanista i democristià. Sempre li ha agradat ser minoria? He procurat manifestar les meves opinions sense seguir el que Keynes anomena “l’instint del ramat”. Vostè era antifranquista. ¿No li va molestar coincidir després amb gent del règim a la UCD? Allà no es preguntava d’on venia cadascú, sinó on volíem anar. Adolfo Suárez va passar de portar camisa blava a legalitzar el PCE. ¿La reconciliació de què parlava s’ha aconseguit 40 anys després? S’havia aconseguit... I quan es va trencar?Amb el govern de Zapatero. La llei de memòria històrica va ser un error, perquè es va plantejar com el triomf d’un dels bàndols de la Guerra Civil. Jo sempre he dit que tots lluitaven per Espanya, per una idea d’Espanya. Vaig ser el primer ministre a anar a Mauthausen. ¿Avui en dia hi ha una gran fractura entre esquerra i dreta, com el 1936? La majoria que ha fet president Sánchez és la del Front Popular. És la primera vegada que hi ha ministres d’obediència comunista des de Largo Caballero el 1937. Defenso aplicar el manual d’instruccions de la Transició. Primer: de la llei a la llei. Segon: consens. I tercer: prudència. ¿Creu que Sánchez vol trencar el consens de la Transició? Sí. Hi ha un intent de redefinir els fonaments de la Constitució. Me’n vaig anar a dormir amb una nació i m’he llevat amb una nació de nacions i amb un estat federal. I ningú n’ha explicat les conseqüències. Vostè tenia una relació personal amb Mariano Rajoy... Sempre he cregut que es podia discrepar políticament i mantenir els afectes personals, però hi ha casos en què no és possible. Són amics encara? Jo m’hi considero, però la relació ara és erràtica. I ho sento molt.Vostè critica en el llibre la política del PP respecte a Catalunya. Per exemple, el recurs al TC. El recurs s’havia de presentar, però el que no es podia fer era impugnar drets que havíem inclòs en els estatuts de València o Andalusia. Sempre vaig tenir present que l’aixecament de Companys el 1934 havia estat per la sentència contra la llei de contractes de cultiu. ¿La gestió de l’1-O va afectar la imatge d’Espanya a l’exterior? L’error va ser no haver detectat que es faria una votació, que la votació es produís i que hi intervinguessin les forces de seguretat. Les tres coses van ser errors?Sí. Si l’Estat hagués evitat la celebració de l’1-O, ens estaríem estalviant molts dels maldecaps que tenim ara. Però com es podia haver evitat?L’1-O jo no era al govern, però el 9-N sí que es podria haver evitat perquè les urnes i les paperetes estaven localitzades en una presó de Lleida. En paral·lel hauria obert una negociació sobre infraestructures, llengua i finançament, i hauria actualitzat la Constitució. El cervell polític i jurídic de Rajoy era Soraya Sáenz de Santamaría, amb qui vostè no té una gran relació... No. Amb ella hi ha hagut una gran relació, però també una discrepància sobre les tres qüestions que deia. Són qüestions que estan obertes i, si vols aplicar un tractament, primer has de tenir l’historial clínic. Si es troba amb Puigdemont al Parlament, el saludarà? Esclar que sí. A ell no me l’he trobat, però he debatut amb Toni Comín. Entre la via Junqueras de la presó i la via Puigdemont de l’exili, quina és més perillosa per a l’Estat? Les dues són perilloses. Junqueras fa servir el “paciència i demà independència” mentre Torra i Puigdemont volen trencar la vaixella. I ho estan calculant en funció de la rendibilitat política. Caldrà veure quina actitud premia l’electorat. Es pensen que són originals, però és el mateix que va passar a Irlanda el 1921 entre Collins i De Valera. Jo faria cas a Cambó: ni assimilacionisme castellà ni separatisme. Vostè explica que va amenaçar amb represàlies Israel, Escòcia i els països bàltics si donaven suport a la independència de Catalunya. És que és el problema que més m’importa. Potser perquè tinc una àvia catalana, però també perquè tinc passió pel meu país.

ara.cat

ara.cat

COVID-19

José Manuel García-Margallo: “Si em trobo amb Carles Puigdemont a l’Europarlament el saludaré, esclar”

El + vist

Grifols assaja un nou medicament que proporcionaria immunitat immediata contra el...

Coronavirus a Catalunya: l'última hora sobre les vacunes, restriccions i tota...

El dilema del doblatge a ‘Altsasu’

Què cuino aquesta setmana? 10 receptes per llepar-se'n els dits

Les impugnacions deixen la suspensió del 14-F en mans del TSJC

El + comentat

Coronavirus a Catalunya: l'última hora sobre les vacunes, restriccions i tota...

El dilema del doblatge a ‘Altsasu’

Les impugnacions deixen la suspensió del 14-F en mans del TSJC

El TSJC suspèn cautelarment el decret del Govern i manté el 14-F

Les presses del PSC

Democràcia a cop de maça (de jutge)

L'auge de la no-ficció omple teatres i llibreries

El podcast de cor irreverent 'Rumescu' torna a iCat

Retornar el conflicte a la política

El Reus encara té massa interrogants per resoldre dos anys després