Govern d'unitat, eleccions al congelador o urnes ja: crònica de la negociació privada Mas-Junqueras

Això és el que es van dir en la cimera clau on Forcadell, Casals i Vila d'Abadal van collar-los per fer les plebiscitàries al març, amb una proposta de dues llistes que pretenia acostar posicions

El fins ara estèril estira-i-arronsa entre Artur Mas i Oriol Junqueras en pocs despatxos genera més neguit que als de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Òmnium Cultural i l'Associació de Municipis per la Independència (AMI). Turmentats per la possibilitat que, tot i l'èxit de mobilització del 9-N, el procés embarranqui inesperadament per culpa del xoc d'estratègies entre el president de la Generalitat i el líder d'ERC, els caps visibles de les tres entitats més representatives del sobiranisme civil van decidir moure fitxa. Carme Forcadell (ANC), Muriel Casals (Òmnium) i Josep Maria Vila d'Abadal (AMI) van reunir-se per decidir quina fórmula emprarien per intentar facilitar un acord sobre les plebiscitàries.

Aquesta trobada a tres bandes es va celebrar en ple onatge polític, després que Mas i Junqueras contraposessin els seus plans en públic. El 25 de novembre, en una conferència a l'Auditori del Fòrum, el president de la Generalitat havia apostat per bastir una candidatura transversal i unitària al voltant seu. Una setmana més tard, el president d'ERC havia reivindicat llistes separades per aglutinar suports més amplis. I el 19 de desembre tots dos havien constatat el seu desacord en una reunió tan breu com freda al Parlament. Davant d'aquest bloqueig, Forcadell, Casals i Vila d'Abadal van convenir veure's amb Mas i Junqueras per exigir-los trobar una sortida que permeti la convocatòria d'unes eleccions per a aquest primer trimestre del 2015. Tots dos s'hi van avenir i van reservar a les seves agendes el dissabte 27 de desembre.

Cimera d'una hora i 45 minuts

La cimera va tenir lloc al matí, a la Casa dels Canonges (residència oficial del president, adjacent al Palau de la Generalitat). Durant una hora i 45 minuts, Mas i Junqueras van reproduir davant dels seus interlocutors la tibantor de les seves converses privades. Segons fonts coneixedores de la trobada consultades per l'ARA, va ser Casals qui va obrir el torn de paraules i va emplaçar ja d'entrada Mas i Junqueras a arribar a una entesa per a la convocatòria immediata d'eleccions. Vila d'Abadal va sumar-s'hi i els va transmetre la preocupació dels alcaldes de l'AMI pels efectes que la divisió sobiranista estava comportant. També Forcadell va fer una crida a no malbaratar l'oportunitat de celebrar ara unes eleccions i posar definitivament rumb cap a l'estat independent.

Van intervenir a continuació Mas i Junqueras, enrocats encara en les seves posicions. El pols per la llista o les llistes en unes plebiscitàries arrossegava la conversa cap a un punt mort. Mas va deixar clar que no avançaria eleccions si no era per transformar-les en quelcom diferent d'una contesa electoral clàssica amb llistes tradicionals de partits competint per alterar l'actual equilibri de forces al Parlament. Va subratllar que, si no hi havia acord al voltant d'uns comicis heterodoxos, un avançament electoral comportaria massa riscos: amb l'espai independentista dividit i afeblit, Podem podria fer perillar la majoria parlamentària de què ara disposa el sobiranisme. Mas fins i tot va suggerir a Junqueras que, si no hi ha eleccions aviat, una fórmula possible per preparar els següents passos del procés és formar un govern d'unitat i aprofitar la majoria CiU-ERC per posar en marxa estructures d'estat indispensables per a una Catalunya en fase de desconnexió d'Espanya.

Les entitats es planten: eleccions ja

Mas va deixar caure que, si no fos possible l'acord amb Junqueras, les eleccions quedarien postergades fins al primer trimestre del 2016. L'horitzó d'un any d'espera no va agradar gens als tres representants de la societat civil, que van definir les plebiscitàries com un pas inajornable. El president de la Generalitat va explicar que una altra possibilitat que estava sospesant era convocar les eleccions per a la tardor del 2015. Junqueras no s'hi va oposar frontalment, però les entitats civils insistien: les plebiscitàries, abans de les municipals del 24 de maig.

Per mirar d'acostar posicions, Vila d'Abadal (amb l'aquiescència de Forcadell i Casals) va posar sobre la taula una solució mixta, a mig camí de les fórmules proposades per Mas i Junqueras: dues llistes separades, però només una d'elles, la del president, de caràcter transversal, sense sigles de partit i farcida de noms propis de la societat civil. Els dos destinataris de la proposta, segons les fonts consultades, van quedar desconcertats. "I jo què faig amb els meus?", va preguntar-se Mas en veu alta, en referència al fet que hagués de prescindir dels actius polítics del seu partit. Junqueras encara ho va veure menys clar: no estava disposat a confegir una llista estrictament d'ERC sense poder-hi incloure independents.

Semblava que el desllorigador proposat per les entitats civils s'havia estavellat contra les respectives trinxeres negociadores. Dos dies després, però, el president de la Generalitat va discutir-ho amb el seu cercle i tot va fer un gir. Tal com va avançar l'ARA, Mas va obrir-se per primer cop a la possibilitat de concórrer amb una llista pròpia sense ERC, sempre que es respectessin les condicions plantejades per les entitats civils. Dilluns, Mas va traslladar a Junqueras la seva predisposició a competir en llistes separades, sempre que ell pogués aglutinar en exclusiva a la seva candidatura suports de personalitats civils. A les files nacionalistes, compten que la llista del president hauria d'incorporar noms d'acadèmics i professionals de prestigi i figures ja emblemàtiques de l'ANC i Òmnium com Carme Forcadell o Muriel Casals.

Escepticisme a ERC

Mentrestant, a ERC no afluixa la sensació que el que realment pretén Mas és estirar la legislatura fins al 2016. Segons fonts pròximes a Junqueras consultades per l'ARA, a la reunió que tots dos van celebrar dilluns, Mas va plantejar "condicions impossibles" d'assumir, com ara que la seva llista sigui l'única que pugui fer bandera dels suports de la societat civil. Aquesta fórmula, segons els republicans, conduiria a una "trencadissa" dins del sobiranisme civil, ja molt tensionat arran del pols que mantenen Mas i Junqueras per les plebiscitàries. A ERC s'oloren que Mas prepara una remodelació de govern per justificar l'allargament de la legislatura.

A la negociació encara li queden els darrers cartutxos. Sobre la base de la proposta híbrida de Forcadell, Casals i Vila d'Abadal hi podria haver un últim acostament si Mas i Junqueras acotessin l'abast dels suports civils que podria reunir cadascú al voltant de les seves candidatures. D'aquí una setmana, el desenllaç.

Més continguts de