Les 50 apel·lacions de Marlaska a la seguretat per a una Barcelona on "no es pot viure"

Barcelona"Això és el nou Bronx". L'afirmació la fa un militant del PSC de Ciutat Vella a la rambla del Raval, on espera que arribi l'alcaldable del seu partit, Jaume Collboni. Parla de robatoris, narcopisos i la violació aquesta setmana d'una noia de 13 anys al barri, i hauria continuat si no fos perquè un membre de l'equip del candidat l'avisa que els polítics estan arribant. El cap de llista socialista arriba al gat de Botero flanquejat pels seu dos aliats en matèria de seguretat: el número tres de la seva candidatura i exdirector dels Mossos, Albert Batlle, i el ministre de l'Interior en funcions, Fernando Grande Marlaska. Fotografia de rigor i a passejar, que estem en campanya.

El desplegament de seguretat al voltant del ministre és gairebé tan gran com el de mitjans, i entre els encarregats de protegir-lo i membres del partit no paren de donar indicacions sobre per on cal anar. De camí cap al carrer Junta de Comerç, on es farà un acte i una reunió amb veïns a porta tancada, una dona increpa la comitiva: "Què hi venen a fer aquí?", els pregunta. Nascuda al Raval i veïna del barri de tota la vida, assegura que des de fa dos o tres anys la policia no fa res per evitar els problemes de delinqüència que es troben cada dia. "Hi ha qui diu que estan boicotejant Colau, però jo no ho sé. O no els deixen o no volen fer res", afegeix.

Les seva reclamació no arriba a Collboni, que ja és a la Fundació Maria Aurèlia Capmany. Allà donarà la solució a la "crisi d'inseguretat" que assegura que es viu a Barcelona, a la qual promet posar fi d'una any. "Més policia, més prevenció i més proximitat" són els tres ingredients d'una recepta que, en xifres, equival a 1.000 nous agents de la Guàrdia Urbana i 400 Mossos que demanarà a la Generalitat. La xifra total s'acosta als 1.500 agents més de la policia local que proposen Cs i el PP i supera amb escreix els 400 que prometen JxCat i els comuns. En qüestió de xifres, però, és Marlaska qui presenta la seva candidatura a batre un rècord quan es posa a parlar. El ministre ha vingut a parlar de seguretat, i perquè el missatge cali repeteix el concepte un total de cinquanta vegades en una intervenció de dotze minuts i mig: quatre apel·lacions a la "seguretat" cada minut, una cada quinze segons.

"La seguretat és la base i la garantia perquè puguem exercir drets i llibertats. En una societat democràtica és això, la seguretat –arrenca Marlaska–. La seguretat és també essencial per al creixement social, cultural i econòmic en convivència –continua–. La seguretat és també la seguretat humana", afegeix, i així fins al final. Tota una oda a la seguretat com a "inversió social" davant del "deteriorament de l'espai públic a Barcelona", on assegura que "no es pot viure ni fer la teva vida". El ministre acaba reivindicant les propostes de Collboni per acabar amb aquesta situació, i tot seguit el candidat pren la paraula en un discurs en què es compromet a ser un "alcalde amic de la Guàrdia Urbana".

Mentrestant, al carrer, no gaire lluny d'on la veïna de tota la vida s'havia queixat abans de la passivitat de la policia, una altra s'esglaia en veure el dispositiu que s'ha creat per la visita del ministre. "Però què és això?", es pregunta quan surt de comprar el pa, i assegura que és el primer cop que veu gossos policia al barri. "Què busquen, droga? Aquí no n'hi ha!", afirma, i ironitza sobre el fet que uns agents hagin fet una comprovació a les clavegueres davant de l'edifici on s'ha fet l'acte. "Es pensen que sortirà algú d'allà dins?", diu, i es posa a riure. De seguretat, en aquesta campanya, se n'ofereix i se'n veu per a tots els gustos i percepcions, i ella en té una de molt diferent a la del militant del PSC: "Això no és el Bronx!"