“El 20-S és l’excusa que necessitava l’Estat per fer tot el que estava preparant”

BarcelonaEls redactors de l’ARA Montse Riart i Ot Serra i el subdirector de Planta baixa de TV3 i excap de política del diari, Maiol Roger, van seguir atentament el judici del Procés. Ara publiquen Les mentides i les astúcies del judici (Enciclopèdia), on repassen algunes de les trampes que es van veure al Suprem.

Analitzeu els quatre mesos del judici, però tot comença molt abans. ¿On situeu vosaltres la primera mentida?

Montse Riart: Segurament en l’origen mateix d’aquesta causa. És evident que la Guàrdia Civil porta molts anys investigant, abans i tot que s’obrís la causa del 13.

Maiol Roger: L’inici mateix de la causa és una mentida. No es descobreix fins que el coronel Daniel Baena parla al judici de la data del 2015.

Quin paper hi juga Baena?

Riart: És qui construeix tot el relat del que passa al setembre i l’octubre a Catalunya. El relat de la violència porta la seva firma.

¿Es posen prou en qüestió els informes policials?

Ot Serra : No. De moltes de les proves ni tan sols se n’analitza la veracitat. És el cas del document EnfoCATs o l’agenda Moleskine. No s’acredita si son documents verídics o si l’agenda correspon a Jové.

Riart : Això acaba sent una astúcia del tribunal. Per molt que Marchena digui que no utilitzarà els informes a la sentència -i és cert que no hi apareixen-, els testimonis són guàrdies civils i policies nacionals que beuen d’aquests textos.

Roger: El tribunal sentencia fent equilibris entre la interpretació dels fets que fa l’acusació i els seus propis equilibris polítics perquè no es digui que està comprant tota la tesi de la Fiscalia. Però el relat que fa la sentència és pràcticament idèntic al que fa el ministeri públic. L’únic que canvia és la qualificació del delicte de rebel·lió a sedició.

De fet hi ha frases literals que salten dels informes de Baena a interlocutòries de Llarena i a l’acusació de la Fiscalia. ¿Això és una perversió d’aquest judici?

Serra: Ha quedat acreditat que hi havia molta connexió entre els diferents organismes investigadors.

Riart: El cert és que això sempre passa. Sempre hi ha una presumpció de veritat en tot el que fa la policia. La Fiscalia tendeix a adoptar aquest relat com a seu.

Roger: És paradoxal que la mateixa sentència admeti que hi ha testimonis que no són vàlids per l’emocionalitat que transmeten -votants i policies-, però en canvi doni per vàlid el que fa Baena, que clarament està afectat per una certa emocionalitat a l’hora de fer els seus informes, com demostra amb els seus tuits.

¿És una llacuna del judici que no s’analitzi més la relació entre Baena i els tuits que fa des del compte Tácito?

Serra : Que no hi hagi voluntat del tribunal d’acreditar si Baena era imparcial o no, em sembla que és una llacuna.

Riart : El problema és que si ho arribes a analitzar potser et cau la causa sencera. Com que tot el relat ve del mateix lloc, segurament haurien hagut d’anul·lar la major part dels informes de la Guàrdia Civil.

Una de les conclusions del llibre és que la gran mentida és aquest relat de la violència. No n’hi va haver?

Roger: Sí, la de la policia l’1-O. Segur que hi va haver algun votant que puntualment li va fotre una coça a un agent. Ara, crec que no es pot afirmar que hi hagués violència general. No pots dir que el 20-S hi va haver violència. Si no, qualsevol intent d’aturar un desnonament pot ser sedició perquè intentes desobeir la resolució d’un jutge.

Serra : Comparant-ho amb el que s’ha vist ara en les protestes en resposta a la sentència, aleshores no es va tirar gairebé ni un paper a terra.

Riart: L’aspecte determinant aquí és què consideres violència. I és la gran pregunta.

Una data clau és el 20-S. ¿Creieu que és allà on es comença a crear el relat de la violència?

Roger : Clarament. Quan l’endemà surt Méndez de Vigo i parla d’alçament tumultuari, ho fa perquè “tumult” apareix a la definició de sedició. I acte seguit s’obre tot el procés contra els Jordis. Aquell dia és l’excusa que necessitaven per fer tot el que Baena estava preparant des del 2015.

Riart: En les hores posteriors és quan se signen els atestats policials i el primer informe de Baena que parla clarament de sedició.

El llibre se centra en el judici i no entra en la sentència però, ¿creieu que alguna de les mentides ha estat assumida pel tribunal?

Riart: La tesi de l’aixecament. És contradictori que et quedis en la sedició però parlis d’un aixecament.

Roger: La sentència s’agafa a la gran mentida, que és definir el Procés com una conxorxa que fa ús de la violència per arribar a declarar la independència.

Serra: El relat és de rebel·lió, però hi afegeixen que no volien fer la independència de debò per deixar-ho finalment en sedició.