El secret d’un bon arròs

Diuen que ningú en la família socialista cuina com José Félix Tezanos, però avui el PSC prova de superar el president del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) amb un arròs per a 500 persones a Pineda de Mar

Gerard Pruna

3 min

Pineda de MarDiuen que ningú en la família socialista cuina com José Félix Tezanos, però avui el PSC prova de superar el president del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) amb un arròs per a 500 persones a Pineda de Mar. Tenint en compte com suen els cinc esforçats cuiners, l’empresa és àrdua. Més, fins i tot, que frenar l’eufòria desfermada entre la militància socialista per les enquestes. La consigna, repetida als xats interns del partit, és clara: la relaxació i el triomfalisme estan prohibits. I Meritxell Batet se sap la lliçó. No fa ni dos minuts que conversa amb l’ARA de camí cap al míting i ja ha avisat: “No me’n puc refiar del que diu una enquesta amb un 40% d’indecisos”. Encara no ha acabat la frase que una dona l’atura i li diu: “Et votaré. Jo no soc dels indecisos. Aquest cop no”. Queda clar que aquest cop al PSC tot li va de cara, i l’èxit significa que el camí fins a arribar a l’escenari es fa més llarg davant l’allau de peticions de salutacions, petons i fotografies.

Quan Batet arriba a la plaça on es fa el míting, els cuiners tot just acaben de posar l’arròs a la paella. “Anem tard”, diu un d’ells, que resa perquè els parlaments s’allarguin una mica més del previst. Provarà d’evitar-ho sense tot l’èxit que voldria Óscar Saldaña, veritable director d’orquestra de tot el que passa als actes del PSC. Només li falta posar-se al capdavant de la paella. Tot just baixar del cotxe, alliçonarà tothom que ha d’intervenir. “Primer l’alcalde, després tu tres minuts, i aleshores ja el Miquel i la ministra”. El “Miquel” és el primer secretari del PSC, que arriba a la comitiva a temps de saludar els cuiners i d’escoltar els retrets d’una dona que critica que el cartell de l’escenari estigui en castellà. Ell li respon assenyalant tots els altres que hi ha a la plaça i que són en català. No es queda aquí. Ja en ple míting, Iceta remata quan avisa del risc d’un govern de les tres dretes. “Ni en castellà ni en català, jo, com als avions”, diu, i comença a gesticular com si fos un auxiliar de vol indicant les sortides d’emergència al fons de la plaça: “Endavant, sempre endavant!” Endavant perquè enrere, explica, és on porta un govern de PP, Cs i Vox. “Ens volen portar a l’època dels Picapedra”, ironitza en un dard que pot ser bumerang tenint en compte que Pedro i Pablo són els líders del PSOE i Podem.

Meritxell, enamora’ls!

A aquestes altures l’arròs ja fa estona que és al foc, els cuiners comencen a patir perquè no se’ls covi i l’Óscar fa saltets inquiet al voltant de l’escenari. Però encara falta el discurs de Batet. “Meritxell, enamora’ls!”, s’acomiada Iceta. I ella, que assegura que amb el temps ha anat deixant enrere el nerviosisme abans de parlar en públic, pren la paraula. A diferència del 2016, en aquesta campanya, apunta, compta amb l’avantatge de no haver de parlar només de promeses i poder lluir acció de govern: “Si amb 86 diputats hem pogut fer tot això, imagineu de què som capaços amb més”. Sembla que els presents en tindrien prou que els socialistes fossin capaços d’acabar de fer la paella que fa estona que ensumen però que encara no han pogut tastar. No la tastaran Miquel Iceta -“Els diumenges dino amb la meva mare i això és sagrat”- ni tampoc Batet, que admet mentre marxa que no li agrada l’arròs. Per sort hi ha l’alcalde, Xavier Amor, que a un mes de les municipals circula entre les taules repartint petons i tiquets. Si s’ha de jutjar per la reacció dels veïns, el PSC ha trobat el secret d’un bon arròs. “La paella està de 10”, exclamen. De 12, segons Tezanos.