Un mes frenètic de xocs des de la destitució de Torra

BarcelonaDesprés de la inhabilitació del president Quim Torra el 28 de setembre, JxCat i ERC van pactar un esquema de coordinació per pilotar, per primer cop des de la restauració de la democràcia, un Govern sense president. El repartiment de funcions no ha apaivagat la tensió que hi ha des de l’inici de la legislatura, sinó que l’ha accentuat encara més. Sense un rumb compartit, tampoc en termes de gestió, l’executiu s’ha convertit en dues faccions que s’assenyalen mútuament de forma cada cop més pública. L’últim episodi, ahir mateix: Esquerra va reclamar a Interior (JxCat) que “doni la cara” per no haver rebaixat l’acusació a Adrián Sas, mentre que Ramon Tremosa (JxCat) va lamentar que les autoritats sanitàries (Salut, ERC) veiessin amb “recels” qualsevol reobertura dels sectors. Tot això passava només 24 hores després que els republicans plantessin Junts en una reunió del comitè de crisi del covid per les filtracions del pla de desescalada i tots dos partits protagonitzessin més tard l’enèsima reconciliació. Aquest, però, és només l’últim capítol d’una sèrie que en té molts i que va començar només fa un mes i mig.

La rivalitat més constant, present en diversos episodis, ha sigut la que enfronta el vicepresident, Pere Aragonès, i el conseller d’Empresa, Ramon Tremosa, com a aspirants a tòtems econòmics dins l’executiu. El moment més representatiu -després de discutir sobre el mecanisme d’estabilitat europeu o els fons d’inversió de la Generalitat- va ser quan havien de decidir qui anava en representació del Govern a la Conferència de Presidents pels fons europeus. Després d’un parell de setmanes de debat, l’acord salomònic va ser enviar Aragonès a la reunió oficial i Tremosa a la tècnica.

Les topades sectorials

L’auge de la pandèmia ha fet més difícil la convivència. A les diferències polítiques s’hi han sumat les discrepàncies de gestió a l’hora de prendre mesures per contenir el coronavirus. En aquest punt, la consellera de Salut, Alba Vergés, i el conseller de Treball, Chakir el Homrani, s’han posat en l’ull de l’huracà. Amb la clausura de bars i restaurants, que va decretar Salut per frenar l’auge de contagis el 16 d’octubre, Tremosa ja va qüestionar el tancament d’aquest sector, i va apostar per una reobertura progressiva per pal·liar les pèrdues econòmiques. També la consellera de Cultura, Àngels Ponsa, s’ha queixat. “La cultura no s’hauria d’haver ressentit” de la segona onada de restriccions, va dir públicament la setmana passada. Posicions polítiques que el president del grup parlamentari d’Esquerra, Sergi Sabrià, va criticar dimecres al ple qualificant-les de lobis de sectors concrets.

El conseller El Homrani també ha estat al centre de la polèmica tant amb la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, com amb el conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró. En el primer cas va ser pel teletreball: El Homrani va assegurar que era obligatori i que multaria les empreses, i Presidència va recordar-li públicament que la Generalitat no té competències en aquesta matèria. En el segon, per les ajudes als autònoms. El departament de Treball va posar en marxa una línia de subvencions de 20 M€ i Polítiques Digitals va establir el sistema informàtic. Quan el sistema es va col·lapsar per l’allau de demandes, els dos departaments es van tirar les culpes l’un a l’altre pel fracàs de la gestió.