RECURSOS AL TC

Els alcaldes metropolitans avisen el govern espanyol que seguiran aplicant la llei antidesnonaments

El Govern i les entitats municipalistes i socials han fet aquest dimecres la primera reunió per elaborar una nova norma exprés amb l'objectiu que s'aprovi el juny

Què passarà entre la previsible suspensió de la llei d'emergència habitacional –tan aviat com el Tribunal Constitucional (TC) l'admeti a tràmit– i l'arribada de  la nova llei exprés que prepara el Govern junt a les entitats promotores de  la norma recorreguda i el Consell d'Advocacia de Catalunya? Els principals ajuntaments metropolitans tenen clar que volen seguir esprement la legalitat vigent i fins i tot la norma impugnada, i així l'hi faran saber divendres al migdia al govern espanyol, en una concentració impulsada pel consistori de Sabadell que ha rebut el suport de l'Associació Catalana de Municipis i de la Federació de Municipis de Catalunya.

La trobada d'alcaldes tindrà lloc davant la delegació de l'executiu central a Catalunya. Està ja confirmada l'assistència de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i la de Sant Cugat del Vallès, Mercè Conesa. Segons ha confirmat el consistori vallesà, també han confirmat la seva presència els màxims dirigents dels ajuntaments de Badalona, Barberà, Castellà, Cerdanyola, l'Hospitalet de Llobregat, Ripollet, Sant Quirze, Santa Coloma de Gramenet i Terrassa. Els alcaldes protestaran contra el recurs a la llei i notificaran la voluntat de seguir fent front als desnonaments malgrat la impugnació.

En concret, els regidors registraran una instància amb una còpia dels expedients de famílies en risc de quedar-se sense llar que s'estan tramitant en compliment de la llei antidesnonaments, per tal de fer evident quines són les persones concretes que poden quedar afectades pel recurs de l'executiu central. Els ajuntaments, a més, es comprometen a seguir tramitant aquests expedients, encara que el TC suspengui la norma els propers dies.

L'alcalde de Sabadell, Juli Fernàndez, explica a l'ARA que la intenció és "explicar al govern espanyol que la seva decisió afecta milers de persones, que són les més vulnerables", i que els ajuntaments tenen "l'obligació de seguir ajudant aquestes persones". En el millor dels casos, espera que l'Estat sigui "conscient de la situació" i "retiri el discurs", tot i que creu que és un escenari poc probable.

En cas que la impugnació segueixi en peu, Fernàndez confia que aviat arribi el nou marc legal que doti d'eines els consistoris per lluitar contra els desnonaments i, mentrestant, afirma que seguiran executant "les eines ja desplegades, la llei de l'habitatge del 2007 i apel·lant a la llei 24/2015 –la d'emergència habitacional". Tot i això, l'alcalde de Sabadell és realista: "Seguirem tramitant els expedients perquè la nostra gent no pateixi les decisions del govern espanyol, però també cal que se'n facin coresponsables les entitats financeres". Sense un marc jurídic que permeti frenar que les caixes i els bancs desnonin persones sense recursos, serà complicat que els ajuntaments puguin evitar que ho facin.

Objectiu: aprovar la llei el juny

Així mateix, representants del Govern i d'entitats municipalistes i socials han celebrat aquest dimecres la primera reunió de treball per elaborar la nova llei antidesnonaments, amb la finalitat de tenir-la a punt en el termini d'una mica més d'una setmana i aprovar-la al juny. La trobada, de prop de dues hores, ha estat a primera hora de la tarda a la seu de la conselleria de Governació i ha servit per posar sobre la taula diverses propostes a incloure en la norma.

L'objectiu és tenir la redacció de la nova llei la setmana que ve o uns dies més tard, perquè el Govern, després de l'examen del consell tècnic i el termini d'exposició pública, pugui aprovar-la a principis o mitjans de juny, i comenci llavors la seva tramitació per la via d'urgència al Parlament, segons han explicat a Efe fonts de la Generalitat. Després del primer contacte, els mateixos protagonistes s'han emplaçat a una nova trobada dilluns vinent, en què els representants de l'executiu presentaran un primer text, obert a les esmenes que plantegin els seus interlocutors, si bé la redacció quedarà probablement pendent d'una tercera reunió.

A la reunió han acudit, entre d'altres, el secretari general de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, Francesc Esteve; el director de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya, Jaume Fornt; el secretari general de l'Associació Catalana de Municipis, Marc Pifarré; el secretari general de la Federació de Municipis de Catalunya, Juan Ignacio Soto; el portaveu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, Carlos Macías, així com representants del Col·legi d'Advocats de Barcelona i diversos juristes.

"Ens hem posat dates ambicioses i si no són deu dies seran dotze, però aquest és un bon ritme", ha explicat a l'ACN Carlos Macías, després de la reunió. Fonts de Govern han confirmat que el primer esborrany es preveu en aquest termini i han qualificat de "profitosa" la reunió, en què s'han posat sobre la taula propostes jurídiques per "donar resposta a les necessitats dels ciutadans". "A partir de dilluns, afinarem les propostes per assegurar que donin cobertura als objectius plantejats i no retrocedir en els drets que garanteix la Llei 24/2015", ha assenyalat el portaveu de la PAH.

Així mateix, Macías ha explicat que tots els participants han assistit a la reunió amb les seves idees i que han plantejat qüestions "interessants" per "generar noves eines que donin resposta a una segona oportunitat de les famílies, aturar els desnonaments, crear lloguer social i mobilitzar el parc d'habitatges buits".