El ministre noruec d'Afers Europeus: Espanya té "processos i procediments democràtics" per tractar el cas català

Vidar Helgesen diu a l'ACN que les organitzacions internacionals tenen "maneres de resoldre" l'adhesió d'un nou estat independent

El ministre d'Afers Europeus de Noruega, Vidar Helgesen, està "convençut" que la política espanyola té "processos democràtics i procediments que permetran tractar" la situació a Catalunya. En una entrevista a l'ACN, Helgesen admet que Noruega està "observant" Catalunya i avisa que "com en el cas d'Escòcia" no vol comentar "els temes que hi ha en joc". Amb tot, Helgesen reconeix que és "impossible tenir una resposta" sobre què passaria amb la participació d'un nou estat a l'ONU o l'OTAN. "Qualsevol situació de fragmentació seria exigent per a les organitzacions internacionals, però hi ha procediments per tractar aquests temes quan i si sorgeixen", assegura.

"Per descomptat que ho estem observant, però com en el cas d'Escòcia no comentem el que està en joc", assegura Helgesen, que a més de Ministre d'Afers de l'Espai Econòmic Europeu i la UE és el cap de gabinet de la primera ministra de Noruega, Erna Solberg. El polític noruec remarca que el 27-S a Catalunya "és notícia arreu d'Europa i també a Noruega" però prefereix no donar respostes definitives sobres les conseqüències internacionals d'una hipotètica independència.

Noruega, un país amb una gran reputació internacional com a mediador de conflictes, adverteix, però, que no pot implicar-se en la situació catalana si ningú li ho demana. "La línia base de qualsevol mediació és que les dues parts o més involucrades en un problema l'acceptin, i mentre això no passi, no hi ha cap raó perquè un tercer tingui aspiracions d'aquest tipus", assegura Helgesen.

"Confio que a la política espanyola teniu els processos democràtics i procediments que permetran tractar aquesta qüestió", ha afegit el ministre. Helgesen, però, rebutja precisar quins haurien de ser aquests "processos democràtics i procediments" si Espanya rebutja el referèndum. "La gràcia de la democràcia nacional és que correspon als del país en qüestió parlar i resoldre els temes, i no són els de fora els que han de tenir una opinió sobre el camí que tenen per endavant", indica.

Preguntat sobre si Noruega estaria disposada a assessorar una de les dues parts si truqués a la seva porta, Helgesen es manté diplomàtic, remarcant que "una de les regles d'or de la política és no respondre mai preguntes hipotètiques". En cas de declaració d'independència de Catalunya, Noruega decidiria la seva reacció d'acord amb el context global. "Seguiríem les normes internacionals i el que passés", diu el cap de gabinet de la primera ministra noruega.

L'adhesió a les organitzacions internacionals

Noruega no forma part de la Unió Europea perquè en dos referèndums, el 1972 i el 1994, els ciutadans hi van votar en contra. Tot i això, el ministre Helgesen remarca que participen "profundament en la integració europea". "No estic segur que Noruega sigui massa diferent d'altres països europeus", explica el responsable de les relacions amb l'EE i la UE, que ha afegit que "tres quartes parts de la legislació europea s'importen sense gairebé cap canvi", i això permet que Oslo tingui gairebé les mateixes normes "pel que fa al mercat únic, que els estats membres de la UE". A més, els noruecs participen del sistema de lliure de circulació de persones, Schengen, del que en canvi no és part un estat membre de la UE com el Regne Unit, per exemple. "També participem en altres programes com l'Erasmus o Horitzó 2020", diu Helgesen. "En termes pràctics, estem profundament integrats, però el que ens falta, és clar, és el dret a vot", diu el ministre noruec.

Sense cadira al Consell Europeu, però aplicant la immensa majoria de la legislació europea, és així com podria quedar Catalunya en una primera etapa si declara la independència? Helgesen ni confirma ni desmenteix. "No m'agradaria respondre preguntes hipotètiques, també em pregunten els britànics què passaria en cas de 'Brexit'", diu el ministre. "És impossible tenir una resposta sobre tots aquests temes fins que no tens una nova situació", remarca.

La seguretat i l'OTAN

Amb tot, Noruega, un dels països fundadors de l'OTAN, i d'on és el seu actual secretari general, Jens Stoltenberg, admet que la comunitat internacional intentaria evitar forats negres al mig d'Europa. "Qualsevol situació de fragmentació seria exigent per a les organitzacions internacionals, no només per a l'OTAN, sinó també per a l'ONU", diu Vidar Helgesen preguntat sobre les conseqüències de la independència en matèria de defensa i seguretat. "Assumeixo que qualsevol país a Europa, nou o antic, voldria garantir el màxim de seguretat possible", precisa. "Hi ha procediments per tractar aquests temes, quan i si sorgeixen", afegeix.

En el cas de l'adhesió a la Unió Europea, Helgesen es remet als comentaris de l'expresident de la Comissió, José Manuel Durao Barroso, sobre Escòcia. "Va dir molt clarament que Escòcia no seria automàticament membre de la UE si se separés del Regne Unit", recorda. Amb tot, indica que "Barroso sentia que se l'havia malinterpretat quan parlava d'expulsió", i que "és simplement normal" que si un país passa per un procés d'autodeterminació "només una part mantingui els privilegis del país que s'ha trencat" de forma automàtica.

"Quan els Balcans van separar-se, Sèrbia va heretar el seient de Iugoslàvia a l'ONU però els altres països hi van demanar l'adhesió i van ser acceptats com a membres", explica Helgesen. "Per això dic que hi ha procediments per fer-ho, però només un país mantindrà els privilegis" de forma automàtica, reitera. "Iugoslàvia és un cas important que es pot estudiar" i "instructiu" pel que fa a "la llei i els procediments internacionals" tot i que no és comparable amb Catalunya ni amb Escòcia perquè llavors es tractava d'un "conflicte", afegeix. Amb tot, el cas demostra que "la comunitat internacional té precedents en els quals es pot basar", conclou.

Més continguts de