Els presidents autonòmics fan servir els missatges de Cap d'Any per atacar el dret a decidir dels catalans

Madrid renova el seu compromís amb la "unitat d'Espanya". El País Valencià "fuig de debats estèrils que qüestionen la nostra identitat". Galícia, contrària a les "bretxes artificials i als objectius impossibles". Aragó difondrà la història "real" de la Corona, per contrarestar la "versió" que s'explica des de Catalunya

Catalunya ha estat present en la majoria de discursos de Cap d'Any dels presidents autonòmics espanyols. El seu nom no ha estat pronunciat, però Artur Mas ha estat el gran protagonista dels missatges institucionals.

Els presidents de Madrid i del País Valencià, Ignacio González i Alberto Fabra, respectivament, s'han referit en els seus discursos al model de finançament autonòmic. González ha dit que no consentirà que als madrilenys se'ls exigeixin més sacrificis, ni que se'ls demani que paguin més impostos, raó per la qual seguirà "exigint" la modificació de l'actual sistema de finançament que, segons ell, "nega" a la regió 1.300 milions d'euros.

El president valencià –en un missatge emès a l'informatiu regional de TVE– ha reafirmat també el seu "compromís " per aconseguir un "millor finançament" i ha deixat clar que no permetrà que als valencians se'ls tracti "de manera diferent que a la resta dels espanyols".

Tant González com Fabra s'han referit a la consulta convocada pel Govern català. El president madrileny ha renovat el "compromís de la regió amb la Constitució, la unitat d'Espanya i la sobirania nacional" i per reiterar el seu rebuig a qualsevol "desafiament" independentista. El president de la Generalitat Valenciana ha destacat: "Els valencians som gent de diàleg que fuig de plantejaments radicals i debats estèrils que qüestionen la nostra identitat".

Des de Galícia, el president de la Xunta, Alberto Núñez Feijóo, també s'ha referit a Catalunya per assegurar: "El nostre país ofereix una estabilitat social i política que contrasta amb aventures que porten altres comunitats a la divisió i a la incertesa. Per a la nostra idiosincràsia, no és fàcil entendre que les institucions serveixin per crear bretxes artificials greuges fantasmagòrics i objectius impossibles", ha dit.

També el president del Principat d'Astúries, Javier Fernández, ha parlat de Catalunya i ha opinat que la demanda dels catalans d'anar a les urnes ha de ser abordada amb el diàleg i la recerca d'acords, però sempre amb "ple respecte a les regles democràtiques vigents en els últims 35 anys".

Des d'Aragó, Luisa Fernanda Rudi ha defensat de la "història real" de la Corona d'Aragó i ha retret a Catalunya "haver creat la seva pròpia versió de la història com a suport de les seves reivindicacions actuals". Per contrarestar aquesta "versió" catalana, Rudi ha dit que el seu executiu ha posat en marxa un "ambiciós" projecte per difondre la història. La diferència és que, mentre la història que s'explica des de Catalunya és una "versió", la que s'explica des d'Aragó és, segons la seva presidenta regional, la història "real".

Dilluns, el president extremeny, José Antonio Monago, va demanar que "tot el pes de la llei" caigui damunt Mas. Monago va reclamar la suspensió del Govern català –però no de l'autogovern– i, en l'habitual comparació sobre el finançament, va dir que per als extremenys "la pela també és la pela".

Més continguts de