Un 'missatge sandvitx' i imatge de fragilitat: el 'mea culpa' del rei en 5 claus
L'expert en comunicació pública Aleix Cuberes analitza la compareixença de Joan Carles de Borbó, pressionat per l'opinió pública per la cacera a Botswana
La declaració de disculpa del rei Joan Carles I és la primera en la història contemporània de la monarquia en què s'admet una conducta impròpia. La temperatura ambient, el context i la pressió ciutadana l'han provocat.
El cert, però, és que sense la democratització de l'espai informatiu amb les eines digitals no hauria estat possible arribar a condicionar l'opinió pública fins a forçar una disculpa del rei.
És oportú recordar les maniobres que va arribar a fer la Casa del Rei per per amargar i posar la sordina al cas de l'ós Mitrofan, emborratxat amb vodka perquè el cacés el rei. Avui, això ja no seria possible. També és cert que s'ha anat preparant l'opinió pública per a la petició de disculpa, amb filtracions de persones properes al rei que admetien l'error.
Fem atenció, però, a les cinc claus de la breu declaració del rei:
1- El rei s'ha mostrat molt fràgil, caminant amb crosses, amb moviments molt lents –exagerats o no– que transmeten sensació de feblesa perquè la sentència pública de "culpable" sigui atenuada.
2. La pregunta preparada –"Com es troba?"– per afavorir el que seria un missatge sandvitx: un primer missatge positiu –"Molt millor... agraeixo molt a l'equip mèdic i a la clínica com m'han tractat"–; un altre de negatiu, d'assumpció de l'error, al mig –"Ho sento molt. M'he equivocat i no tornarà a passar"–, i un altre missatge positiu per acabar –"Gràcies pel vostre interès tots aquests dies i per haver estat aquí tant temps"–. Amb aquesta fórmula busca el control de danys i dilueix el missatge negatiu amb dos de positius.
3. Pel que fa al llenguatge corporal, en demanar disculpes mira a terra, com a mostra d'humilitat i cerca de refugi. Defuig el contacte visual, mostra penediment i manté una mirada pretesament càndida, amb ulls envidriats, per reforçar la imatge d'innocència.
4. És una intervenció controlada del primer a l'últim segon, estudiada fins al darrer detall i amb marge zero per a la improvisació.
5. Només ha rebut una sola pregunta, i la resposta ha durat 21 segons –el temps just per a un tall televisat–. Brevetat calculada per no donar més espai.
