Els moments estel·lars del judici de l’1-O, segons Ernesto Ekaizer

BarcelonaSi el periodisme consisteix en aportar llum allà on els altres només hi veuen foscor, Ernesto Ekaizer (Buenos Aires, 1949) està proveït d’una bona llanterna. Dècades de treball especialitzat en l’àmbit de la justícia espanyola i internacional (recordem la seva cobertura del cas Pinochet) l’han convertit en algú capaç de veure-hi més enllà, d’explorar nous camins, d’oferir noves perspectives. Algú, en definitiva, de lectura obligada. És per això que les seves peces són unes de les més llegides de l’ARA i més de 500 persones van assistir ahir al CCCB de Barcelona a la presentació del llibre que recull les seves cròniques sobre el judici de l’1-O, La novel·la de la rebel·lió, que només es pot adquirir als quioscos i la web de l’ARA. L’acompanyava una altra estrella: l’advocat Xavier Melero.

El públic li és tan devot que fins i tot va perdonar a Ekaizer que arribés mitja hora tard a l’acte per una confusió. “Ets la Pantoja del periodisme”, li va etzibar la directora de l’ARA, Esther Vera, enmig de les rialles de la concurrència.

Un cop entrat en matèria, el periodista va recuperar el temps perdut amb una allau de dades, detalls i interpretacions que van fer les delícies del públic. “La figura de Marchena en l’àmbit judicial ara mateix és de tal magnitud que és com si fos Déu, per això el TC no s’atreveix ara a esmenar la seva sentència sobre el setge al Parlament”, va explicar a tall d’exemple. A partir d’aquí, i manllevant el famós títol de Stefan Zweig, Ekaizer va detallar els “moments estel·lars” del judici.

El primer va ser quan va publicar la notícia que el govern espanyol no s’havia plantejat en cap moment decretar l’estat de setge. “Resulta hilarant -va explicar- que al Consejo de Seguridad Nacional mai es debatés sobre la situació a Catalunya quan, segons la instrucció, hi havia una insurrecció en marxa”.

El segon va ser la declaració de l’excap dels Mossos Josep Lluís Trapero, en què va donar detalls de les dues reunions on la cúpula del cos va demanar al Govern que aturés el referèndum i va revelar que tenien un pla a punt per si s’ordenava detenir Carles Puigdemont i la resta de membres del Govern. “A veure -va explicar Ekaizer-, si Trapero era sobre el paper el Pancho Villa de Puigdemont, l’home que dirigia la força armada, ¿com és que la Fiscalia no el va citar a declarar? Molt fàcil: perquè els desmuntava tota la història”, va concloure.

I el tercer moment estel·lar va ser la declaració del responsable de la investigació, el tinent coronel de la Guàrdia Civil Daniel Baena. “Aquell dia el fiscal Javier Zaragoza no hi era. Per què? Doncs perquè Zaragoza va ser qui l’any 2015 va ordenar a Baena que posés en marxa la investigació. Zaragoza és el que marca des d’un primer moment que tot allò ha de ser una rebel·lió”.

Un “col·laboracionista”

El públic assistia en silenci a les explicacions i ni tan sols Melero gosava interrompre Ekaizer, que llavors va explicar l’última imatge que li va quedar del judici: “Quan es va acabar vaig voler abraçar Josep Rull, però un enorme guàrdia me’n va apartar de manera brutal”. Aquí sí que la sala va esclatar a aplaudir. Igual que quan va revelar que, com a jueu, mai s’havia sentit discriminat a Espanya, però que ara li feien pagar les seves col·laboracions en diaris com l’ARA. “M’estan fent reviure la cultura de la persecució dels meus pares. A Madrid ara mateix soc un col·laboracionista dels catalans”, va denunciar.

Melero no va voler anar tan lluny, però sí que va mostrar la seva coneguda distància respecte a la política quan se li va preguntar sobre quina havia de ser la resposta a la sentència. “Fa temps que no n’espero res. Pel que jo sé, la política és un joc d’improvisacions permanent, sense previsions a mitjà termini, sempre pendent de les portades dels diaris”. Bum! A les primeres files hi havia companys advocats com Jordi Pina i Marina Roig, però també l’exdiputat del PDECat Jordi Xuclà i l’exconseller Felip Puig. Va sonar a esmena a la totalitat, amb un cert fastigueig, tant al Procés com a la resposta que s’hi ha donat des de Madrid.

A la recta final tant Ekaizer com Melero van fer crides a evitar la improvisació en la resposta a la sentència. I és que, tal com va advertir el periodista argentí establert a Madrid (i amb un peu a Barcelona): “Això no serà el final de la història. Catalunya és inacabable. I després d’aquest capítol en vindran d’altres”. Així doncs, paciència. Encara hi haurà molts més llibres sobre el Procés.