El debat entre república o monarquia assoleix un empat tècnic per primer cop a Espanya

BarcelonaTot i que la monarquia borbònica s'ha caracteritzat per una contínua mala salut de ferro, l'estat espanyol podria veure trontollar el que es ven com el "gran consens per excel·lència" des de la recuperació de la democràcia. I és que, per primera vegada, el suport ciutadà a una república espanyola és el mateix que el d'una monarquia parlamentària a Espanya.

Així ho determina l'últim sondeig d''El Español', que atribueix un 43% del suport dels ciutadans a la forma de govern actual, la monarquia, i un 42% a la república. En una anàlisi més aprofundida, s'observa que els votants d'Units Podem són els més partidaris del canvi: un 83,7%. També hi són favorables els socialistes, un 49,8% dels quals republicans. Una xifra lleugerament superior als monàrquics, que representen un 43,6% de l'electorat de la formació de Pedro Sánchez.

Com es podia esperar, els electors del PP, de Ciutadans i de Vox defensen la institució encapçalada per Felip VI i reneguen de l'abolició de la monarquia. En aquest sentit, els més monàrquics són els populars, amb un 88,3% de suport al model d'estat vigent. Per darrere hi ha els votants de Santiago Abascal (85%) i els d'Albert Rivera (76,4%).

La popularitat de la monarquia, a la baixa

L'abdicació de Joan Carles I, les filtracions dels àudios de Corinna –l'examant del rei emèrit– i la sentència del cas Nóos i el consegüent ingrés a la presó d'Iñaki Urdangarin són alguns dels aspectes gens positius que han afectat la monarquia els últims temps. En aquest sentit, fa poc més d'un mes 26 universitats públiques espanyoles van dur a terme referèndums sobre monarquia o república. Els resultats de l'onada participativa no van ser gens esperançadors per al futur de Felip VI.

L'1-O també va esperonar l'esperit republicà en diversos sectors de l'estat espanyol. A Catalunya, en concret, el missatge de Felip VI del 3-O va marcar un abans i un després en la relació amb la monarquia: el rei va fer un al·legat de la Constitució i va negar la violència policial exercida pels cossos de seguretat espanyols contra els votants.