"155 monedes de plata": es compleix un any del tuit més famós de Gabriel Rufián
Les paraules del republicà es van interpretar com una acusació contra Puigdemont si convocava eleccions, tot i que ell sempre ho ha negat
BarcelonaEl dijous 26 d'octubre al matí, amb el Govern reunit al Palau de la Generalitat, Carles Puigdemont va traslladar als diputats de Junts pel Sí la decisió de convocar eleccions a canvi que el govern espanyol no apliqués el 155 i que es garantís un escenari sense violència. Hores després, Puigdemont es va fer enrere i va descartar portar Catalunya a nous comicis davant la "manca de garanties" sobre el compromís del govern espanyol. Entremig, Twitter va cremar: "155 monedes de plata". Tothom recorda el tuit del diputat d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, que avui suma prop de 14.000 'likes' i més de 8.000 retuits, sobretot entre les files de l'independentisme. Encara avui el republicà manté que amb aquestes paraules no es referia a Carles Puigdemont (tot i que tothom ho va entendre així), sinó a l'"oferta de l'Estat".
El tuit, una clara referència a les 30 monedes de plata per les quals Judas va trair Jesús de Natzaret (tot i que aquesta vegada parlant de 155, en al·lusió a l'article 155 de la Constitució que el govern espanyol estava a punt d'aplicar a Catalunya), van ser mal rebudes sobretot entre els partidaris de no convocar eleccions. El mateix vespre, Rufián va assegurar que no es referia a Puigdemont en un altre tuit.
"Vaig intentar reflectir l'oferta que estava fent l'Estat mitjançant el front PP, PSOE i Ciutadans, que eren 155 monedes de plata", va dir en declaracions a Telecinco: "En definitiva, a veure si trobava algú que comprés allò". "Em sap greu", va dir Rufián a posteriori: "És una interpretació casual".
Pressió a les xarxes
És difícil establir fins a quin punt les xarxes socials (una eina de pressió directa de la ciutadania) van influir en les decisions que va prendre el Govern en les hores més àlgides del Procés. Ara bé, també sembla impossible negar que hi van tenir un cert pes. Cal recordar que també va ser a través de Twitter que dirigents del PDECat com Albert Batalla i Jordi Cuminal, descontents amb la decisió d'anar a eleccions, van anunciar la seva dimissió.
També convé recordar la importància que havia tingut Twitter per al moviment independentista dies abans, quan les xarxes es van convertir en un instrument imprescindible per a l'organització del referèndum de l'1 d'Octubre.
El 26 d'octubre d'ara fa un any, les crítiques a Twitter, a les quals es van afegir múltiples personatges, com Antonio Baños, van anar seguides del descontentament al carrer, com la manifestació estudiantil que va arribar fins a la plaça de Sant Jaume, a les portes del Palau de la Generalitat, al crit d'"Alerta Convergència, se'ns acaba la paciència".
Els tuits de Baños en què col·locava la fotografia cap per avall de Puigdemont (quan fins llavors havia tingut la imatge de Felip VI al revés de perfil de Twitter) es van escampar com foc en rostoll a internet. A mesura que avançaven les hores i el president rectificava la seva decisió inicial, l'excupaire va anar recol·locant, a poc a poc, la fotografia del president al seu lloc, en diferents piulades successives.
