Política 16/05/2020

Mor als 78 anys Julio Anguita, el 'califa roig' que va ser l'assot del PSOE de Felipe

Els problemes de cor van ser una constant que ja l'havia forçat a deixar la primera línia política

Gerard Pruna
4 min
El líder històric de IU Julio Anguita

BarcelonaEl cor de Julio Anguita ha dit prou. L’exalcalde de Còrdova, exsecretari general del PCE i excoordinador general d’IU ha mort aquest dissabte als 78 anys víctima d’una insuficiència cardíaca. Aquest va ser el motiu pel qual va ser ingressat fa uns dies en estat crític a l’Hospital Reina Sofía de la ciutat andalusa que va governar durant vuit anys, entre el 1979 i el 1986, etapa en què es va guanyar el sobrenom de califa roig. Anguita havia nascut a Fuengirola el 1941 en el si d'una família de tradició militar, però se'n va allunyar per convertir-se en mestre i llicenciar-se en història a Barcelona. Va començar a militar en el comunisme el 1972, i va accedir al comitè central del partit a Andalusia el 1977. A diferència d'altres, Anguita mai no renunciaria als seus ideals comunistes.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Com a cap de llista del PCE a Còrdova va guanyar les eleccions municipals el 1979 i va revalidar el càrrec amb majoria absoluta el 1983, cosa que el va convertir en un dels principals referents institucionals del comunisme després de la Transició, juntament amb l'alcalde de Sabadell, Antoni Farrés. Ja fora de l'alcaldia, acabaria sent durant més d’una dècada secretari general del PCE (1988-1998) i coordinador general d’IU (1989-2000), formació amb la qual va arribar a tenir 21 diputats al Congrés el 1996, erigint-se com un dels principals contrapunts al bipartidisme de PP i PSOE.

La seva pugna amb els socialistes va ser, de fet, una de les claus de la seva trajectòria. Orador brillant i amb una gran capacitat dialèctica, les seves batusses al Congrés amb Felipe González formen part de la història parlamentària d’Espanya. Amb la seva barba característica i el seu llenguatge dur i directe, Anguita va convertir-se en l’assot del felipisme, en la seva nèmesi. La seva tesi sempre va ser que l’espai d’IU havia de deixar de ser concebut com una crossa socialista per passar a ser una alternativa al PSOE (va popularitzar el terme sorpasso), una cosa que va saber explotar també la dreta mediàtica, que el va fer servir en ocasions com a eina de desgast d'un González que aleshores acumulava un triomf rere l’altre a les eleccions espanyoles. Anguita sempre va ser implacable amb els postulats del PSOE, ja que considerava que s’allunyaven molt dels ideals de l’esquerra que ell volia representar i que l’havien portat a criticar obertament la figura del rei un cop superada la Transició i a defensar l’autodeterminació dels pobles. El PSOE, per la seva part, el va acusar de fer el joc a la dreta amb la famosa pinça.

Abans d’obtenir el seu millor resultat amb 21 diputats al Congrés, Anguita ja va rebre un avís del seu cor. El 1993, en plena campanya electoral de les generals, va patir un primer infart. Cinc anys més tard, el 1998, superaria un segon infart que el va obligar a ingressar al mateix Hospital Reina Sofía on ha mort aquest dissabte. Tanmateix, tampoc aquesta vegada els problemes cardíacs van frenar la vocació política d’Anguita, que va seguir uns mesos al capdavant del seu partit fins que, un any després, un altre problema cardiovascular que va obligar a praticar-li un bypass l’apartaria definitivament de la primera línia política. Va deixar la candidatura d’IU a les eleccions del 2000 en mans de Francisco Frutos, representant de l'ortodòxia comunista, tot i que el lideratge de la coalició recauria més tard en Gaspar Llamazares. Tot i això, IU ja no tornaria a recuperar el protagonisme perdut. En la seva retirada, Anguita també va marcar la diferència: va renunciar a la seva pensió com a diputat i es va quedar només amb la de mestre, molt més baixa.

La sintonia amb Iglesias

Ja des d’una segona línia, Anguita no va abandonar mai el seu interés per la política. Primer aportant des de fora al debat intern d’IU i el PCE, més tard observant amb atenció l’esclat del 15-M i el naixement de Podem. La seva sintonia amb Pablo Iglesias –amb qui fins i tot ha arribat a compartir mítings– ha estat sempre molt alta, i fins i tot va mediar per facilitar que el partit lila arribés a un acord amb IU. L’ara vicepresident del govern espanyol ha estat un dels primers a enviar un missatge de condol a l’històric dirigent comunista, amb qui havia parlat tot just feia una setmana, abans que fos ingressat, de la necessitat d’aturar l’extrema dreta, a qui en les seves memòries, publicades el 2014, Anguita presumia d’haver afrontat en alguna ocasió a punta de pistola durant la Transició. "Es va atrevir sempre a assenyalar el poder. Va dir les més crues i incorrectes veritats amb tot en contra i, fins al final, ens va indicar el camí que alguns vam voler seguir. No només se'ns en va un referent ètic, se'ns en va el nostre millor referent polític. Fins sempre", ha deixat escrit a Twitter.

Aquest cop, el cor d’Anguita –que a més dels problemes cardíacs havia hagut de superar la mort del seu fill quan cobria com a periodista la guerra d’Iraq– no ha pogut més.

stats