Els múltiples escenaris abans (i després) de l’1-O

Hi haurà referèndum l'1-O? Quines garanties tindrà? Diverses veus analitzen a l'ARA quins són els possibles escenaris que es poden presentar en els pròxims dies

J.M. TRESSERRAS

“El cost d’impedir la votació pot ser insostenible”

L’1 d’octubre es votarà. L’objectiu del moviment cívic a Catalunya, àmpliament compartit, és votar per tots els mitjans. L’Estat té eines aclaparadorament potents, però la força de la gent també és molt gran. Ara mateix a Catalunya hi ha una revolta popular en marxa, i el dipòsit de reserva és immens. Crec, a més, que el cost que pot tenir per a l’Estat impedir la votació, recorrent a un elevat grau de repressió indiscriminada sobre molta gent, pot ser insostenible i insuportable a nivell internacional. L’única cosa que s’ha d’entendre per part del moviment és que no es pot entrar en una escalada de tensió a partir dels comportaments que adopti la policia. Cal mantenir el cap fred i la lluita cívica, perquè és evident que intentaran portar-ho a un altre terreny. A partir del dia 2, si s’ha votat en les millors condicions i el resultat és manifestament favorable al sí, es posarà en marxa el previst en la llei de transitorietat jurídica i el procés constituent. Si, per contra, l’Estat ha aconseguit reprimir i bloquejar la participació, preveig un escenari de vaga general política. Una situació que, de fet, es pot produir en qualsevol escenari.

ELISENDA PALUZIE

“Fer el referèndum en aquest context ja és una victòria”

Estic convençuda que el referèndum se celebrarà i, de fet, és molt important que se celebri. Tot el que està fent l’Estat té per objectiu impedir-lo, i la millor resposta és fer la votació. I per molt disposat que estigui l’Estat, no pot aturar més de dos milions de persones, a més de les institucions, els ajuntaments i la xarxa territorial que hi ha a Catalunya. D’altra banda, penso que per molta repressió que hi hagi, l’1-O no perd legitimitat, cap ni una. Fer el referèndum en aquestes condicions i context ja és una victòria. Si el dia del referèndum hi ha un 10% de col·legis en els quals no es pot celebrar per l’acció de les forces de seguretat, s’hi hauria de poder votar una setmana o uns dies més tard. El que passi el dia 2, en tot cas, dependrà del que passi el dia 1. Però insisteixo, en aquests moments fer el referèndum és una victòria. I si guanya el sí ha de suposar declarar la independència i fer-la efectiva.

IÑAKI GABILONDO

“Un dia es negociarà, però no amb aquests actors”

És difícil predir què passarà d’aquí a l’1-O, però la cosa es pot enredar encara més. La possibilitat d’aturar aquesta escalada és nul·la des de fa temps, hem creuat ja el punt V1, que és aquell moment en què els avions ja no poden avortar la maniobra d’enlairament. El dia 1 no sé què passarà, perquè Puigdemont ha dit que continua endavant amb el referèndum i Rajoy dimecres va dir que donava per fet que ja no es podria votar. Per això em preocupa molt el que pot passar aquests dies que queden. Jo sincerament pensava que dimecres el president català diria que no es pot fer el referèndum tal com creia i que pensaria fer alguna cosa molt visual per deixar clar al món que no els han deixat votar en condicions. Però Puigdemont no ho va dir això i, per tant, estic desconcertat. No sé què passarà. L’Estat ja ha passat el V1 i no pot permetre cap votació, de cap manera. Fa temps que a tothom se li ha escapat de la mà aquest tema, perquè cap dels dos bàndols creia que l’altre arribaria tan lluny com ha arribat. Tard o d’hora hi haurà d’haver una taula de negociació, però no serà amb els mateixos actors que els actuals.

SALVADOR CARDÚS

“Abans d’un 1-O dèbil, és millor evidenciar la brutalitat de l’Estat”

No sé si s’acabarà celebrant el referèndum, i dependrà del que passi des d’ara fins a l’1-O, però espero que es voti d’alguna manera o altra, encara que sigui amb certa precarietat. Haurem de veure fins on està disposat a arribar el govern espanyol, i no crec que es posi límits. Una altra cosa és que en els pròxims dies la pressió internacional no visible aturi alguns excessos. Si, per contra, s’arriba a posar en risc la població mateixa, el Govern serà prou astut per aturar el referèndum. També ha de calcular si finalment el que hem de fer l’1 d’octubre és una cosa que no acaba tenint cap virtualitat política, que no ha de servir per a res. Imagina, per exemple, que només es poden obrir col·legis i posar urnes en llocs dispersos... Abans de mostrar una debilitat efectiva, una feblesa, més valdria deixar en evidència la brutalitat de l’Estat. A partir del dia 2, passi el que passi, preveig que el conflicte es traslladi directament a Espanya. Hi haurà problemes interns al PP si s’ha celebrat el referèndum i, tant sí com no, els partits de l’oposició aprofitaran la mala gestió del govern espanyol per desafiar Rajoy. A Catalunya podem quedar en una situació d’impàs, als llimbs polítics, i potser hem d’esperar unes setmanes a prendre decisions. El més raonable és tenir tranquil·litat. Si es declara la independència en 48 hores no deixarà de ser una declaració formal, i caldrà desenvolupar-la amb lleis i el control efectiu del territori. Si el referèndum no té una participació i uns resultats contundents serà difícil d’imaginar.

ESTHER VIVAS

“L’1-O s’ha de celebrar d’una manera o altra”

Que s’acabi celebrant el referèndum dependrà de la voluntat política, dels escenaris alternatius que es tinguin previstos davant l’ofensiva de boicot de l’Estat i de la mobilització social i ciutadana, que, com hem vist els últims dies, ha tingut una important capacitat de reacció per defensar els drets i les llibertats democràtiques. Si l’ofensiva estatal continua, potser l’1-O no es pot celebrar com estava dissenyat, però tant a nivell polític com d’autoorganització popular hi ha capacitat per organitzar una votació fins a les últimes conseqüències. Recordem que hi ha una llarga experiència en l’organització de consultes alternatives. Cal que el referèndum se celebri tant sí com no, independentment de les obstruccions de l’Estat. Crec que es farà d’una manera o altra. El que passi el dia 2 dependrà molt tant del que passi l’1 d’octubre com del que passi els dies anteriors. En aquests moments està en joc la configuració del futur mapa polític català i espanyol. Les aliances amb organitzacions polítiques de l’Estat seran clau per a l’èxit del referèndum.

JULIÀ DE JÒDAR

“Aquest embat no el podem perdre”

De moment cal confiar que el Govern encara té la clau per poder fer l’1-O. Imagino que ha calculat amb la màxima versemblança els possibles esculls que es trobaria. La intensitat i ferocitat de l’Estat no eren perfectament previsibles, però sí que es podia pensar en una resposta semblant davant d’un desafiament d’aquesta envergadura. Espero també que el fet que el Govern posi una mica a l’ombra la gent detinguda i la preservi vol dir que disposa d’instruments i eines logístiques per tirar endavant. D’altra banda, la presència de la gent al carrer continuadament fins al dia 1 ha de marcar el camí al Govern fins al límit. Fins al dia 1 no sabrem realment si hi ha referèndum, però ara no hem de tenir-ne cap mena de dubte. El dia 2 no sé què pot passar. La qüestió principal serà l’actitud de la gent el dia1 i la seva disposició a mantenir-se al carrer de manera indefinida fins a poder votar. Si s’aconsegueix, a partir d’aquí caldrà veure amb els controladors internacionals fins a quin punt es dona legitimitat al referèndum i, en funció d’això, el Govern haurà de decidir què fa. Si finalment no hi ha votació, caldrà desobediència civil activa dia rere dia fins que es desencalli la situació. Si es manté aquesta actitud, a partir del dia 1 l’obligació del Parlament i el Govern és declarar la independència. Qualsevol altra consideració ens porta a un escenari autonòmic que ja hem superat, i a posar-nos a la consciència que hem perdut i a posar els tempos en mans de l’enemic. I aquest embat no el podem perdre, ni moralment ni materialment.

MONTSERRAT GUIBERNAU

“L’1-O no se celebrarà perquè abans hi haurà acord”

Penso que el referèndum no se celebrarà perquè abans de la data s’arribarà a algun tipus d’acord. Hem arribat molt lluny, i s’hauria d’estudiar la manera de satisfer tant els catalans com l’altra banda. Si no, quina és l’alternativa i cap a on ens porta? Crec que l’acompanyament d’un mediador internacional seria imprescindible per desenrocar la situació. Necessitem aquest tipus de figura, i entendre que tothom haurà de donar i rebre alguna cosa. L’escenari del dia 2 dependrà del que finalment hagi passat l’1-O. I es faci el referèndum o no, si aquell dia hi ha algun tipus de violència estem perduts. Ens hem de posar la samarreta de la democràcia per tirar endavant i, encara que costi, entendre que s’ha d’estar preparat per negociar, tant d’una banda com de l’altra.

C. ÁLVAREZ DE TOLEDO

“Si els Mossos no apliquen la llei, ho pot fer l’exèrcit”

No hi haurà referèndum perquè és manifestament il·legal i contrari a l’ordenament constitucional, les lleis i tota raó democràtica. Només es podria celebrar si Catalunya no formés part d’un estat de dret i democràtic com és Espanya. L’Estat respon i protegirà les llibertats i drets de tots els ciutadans impedint que la votació se celebri. I arribarà fins on hagi d’arribar per aconseguir-ho. El grau de resposta que doni només dependrà de l’infractor de la llei, que és la Generalitat. Si continua tirant endavant, el govern espanyol reaccionarà amb perfecta i justa proporcionalitat. Ahir ja va assumir el control sobre els Mossos, però també pot aplicar la llei de seguretat nacional o l’article 155 de la Constitució per suspendre determinades competències autonòmiques. I si els Mossos o altres forces de seguretat no es veuen capacitades per aplicar la llei, recordem que el govern espanyol també té la possibilitat d’enviar l’exèrcit. La deriva secessionista delirant només acabarà amb els seus responsables a la presó o inhabilitats, i la intervenció de les competències de Catalunya. Potser hi haurà grups que es dedicaran a la violència al carrer, però seran minoritaris i perfectament controlables. A nivell estatal hi haurà algunes forces que ja anticipen que proposaran calmar el nacionalisme amb concessions d’ordre polític i econòmic. Però crec que el més raonable seria que l’esquerra i la dreta de tot Espanya arribin a un gran acord per impedir-ho. Cal defensar la ciutadania contra la ideologia reaccionària del nacionalisme.

ISMAEL PEÑA

“S’està tancant tota via pacífica i dialogada”

Estic convençut que l’Estat farà tot el possible perquè no se celebri el referèndum. És previsible que l’escalada de pressió de l’executiu espanyol vagi a molt més i no és descartable que el Govern caigui per la força de la fiscalia. El que veig bastant incontestable és que s’aconseguirà desarticular la logística del referèndum, per molt ben pensada i molts plans B que tingui la Generalitat. Dit això, l’1-O té dues parts, i crec que hi haurà una mobilització amb una participació aclaparadora. Més important que el dia 1, però, serà el dia 2. Hi arribarem amb un clima de tensió espectacular i, si l’endemà Madrid no ofereix cap altra sortida de negociació o d’amnistia, el Govern només tindrà una sortida, que és tirar endavant i fer una declaració unilateral d’independència. En aquest escenari, si tens les forces de seguretat dividides cal tenir molta sang freda. Confio en la serenor de tots dos bàndols, però ara mateix s’estan tancant totes les portes a vies pacífiques, mediades i dialogades. I, en tot cas, si s’acaba declarant la independència de manera unilateral, el que passi el dia 3 o 4 d’octubre dependrà d’Europa.

PILAR RAHOLA

“Pensàvem que aparentarien més democràcia”

El Partit Popular ha decidit arribar fins on calgui, fins i tot destruint parts essencials de la democràcia perquè els agents polítics, en especial el PSOE, i alguns mitjans de comunicació li han dit que pot fer-ho. L’Estat (PP i PSOE) està desaforat per guanyar la batalla, encara que sàpiga que perdrà la guerra. Ara som en el punt on sabíem que seríem, encara que potser no tan bèstia. Pensàvem que aparentarien més democràcia del que estan fent. La meva hipòtesi és que si aguantem podrem votar l’1 d’octubre. I Espanya no comptava amb la rapidesa de la reacció internacional. Nosaltres calculàvem que ens caldrien molts dies al carrer perquè Europa es fixés en nosaltres, i ens ha calgut només un dia. És veritat que la logística per al referèndum està ferida, però també estan davant una situació de rebel·lia de la gent. La imatge de la repressió contra les urnes és una imatge molt poderosa al món. Per això volen llançar la imatge que aquí hi ha violència, per poder exercir la violència d’estat. Si em preguntes si votarem el dia 1, encara et dic que sí perquè el país m’està sorprenent per bé. No m’interessa parlar de les garanties, si ara n’hi ha més o menys que abans. Quina màxima garantia hi ha si un poble aconsegueix votar malgrat que tot un estat intenta reprimir-lo?

Més continguts de