El Museu Jueu de Berlín troba "estúpid" i una "provocació molt simple i infantil" comparar el nacionalisme català amb el nazisme

La seva directora reivindica "prohibir legalment el llenguatge d'incitació a l'odi" que "fa patir algunes víctimes"

El Museu Jueu de Berlín troba "estúpid" i una "provocació molt simple i infantil" que es compari el nacionalisme català amb el nazisme. En una entrevista a l'ACN, la seva directora de programació, Cilly Kugelmann, reivindica que es "prohibeixi legalment aquesta incitació a l'odi", perquè "fa patir algunes víctimes".

Precisament la Generalitat ha exigit a Telemadrid una rectificació per haver equiparat Mas amb Hitler i ha demanat la destitució de la delegada del govern espanyol a Catalunya, María de los Llanos de Luna, per haver homenatjat la División Azul. Kugelmann reclama "al més alt nivell un posicionament ètic" que "deixi clar que aquesta societat no vol aquest tipus de llenguatge".

A Kugelmann el sorprèn, a més, que a l'Estat "s'utilitzi el terme 'nazi', que no va ser un problema a Espanya, sinó a fora, en comptes de dir 'franquista', que seria l'acusació més pròpia".

 Kugelmann, la directora de programació del Museu Jueu de Berlín des del 2002, creu que l'estat espanyol "necessita distància" per poder-se reconciliar amb el seu passat, perquè "la generació que va formar part del franquisme, que ara es considera criminal", encara viu i "mai no farà autocrítica". "És qüestió de temps", la "segona o tercera generació posterior als testimonis ha d'interpretar la història amb llibertat, de forma diferent", mentre que els que van viure el franquisme "no el criticaran perquè s'estarien criticant ells mateixos", opina.

I defensa que a l'Estat hi hauria d'haver "museus d'història contemporània sobre el franquisme i què significava per a la gent que el va patir, quins crims es van cometre i com ho porta la societat postfranquista". 



Kugelmann assegura que "prendre mesures legals" contra el llenguatge d'incitació a l'odi "pot ajudar". "Prohibir-lo per llei no vol dir que desaparegui", ni servirà "per reeducar la gent", que, "en l'esfera privada", pot fer el que vulgui, però sí que "és positiu" en la mesura que la societat "fa un canvi i diu que el llenguatge d'incitació a l'odi no és acceptable", explica Kugelmann.



Obert el setembre del 2001, el Museu Jueu de Berlín ha rebut 7,2 milions de visites en els primers deu anys de funcionament, especialment de joves −el 34% del seu públic té entre 20 i 29 anys−. Només l'any passat, 36.000 ciutadans de l'estat espanyol −un 5% del total− van visitar-ne l'exposició permanent, de més de 3.000 metres quadrats. Un de cada sis turistes espanyols que viatgen a la capital alemanya hi entren. Kugelmann va marxar a Israel el 1966, va treballar en un quibuts de Galilea i va estudiar història i història de l'art a la Universitat Hebrea. El 1971 va tornar a Alemanya, va estudiar ciències de l'educació, sociologia i psicologia i del 1986 al 2000 va treballar al Museu Jueu de Frankfurt com a comissària i responsable dels programes d'educació i de relacions públiques.

Més continguts de