Qui és qui en la negociació PSOE-ERC

La incorporació d'un membre del PSC a les negociacions és el principal gest socialista de cara a unes reunions en què el PSOE té més pressa que ERC però insisteix en negar l'autodeterminació

MARC TORO / GERMÁN ARANDA / QUIM BERTOMEU

(D'esquerra a dreta)

1. Salvador Illa, secretari general del PSC

Poc després que el PSC desobeís el comitè federal del PSOE votant en contra de la investidura de Mariano Rajoy l’octubre del 2016, Salvador Illa (la Roca del Vallès, 1966) va ser nomenat secretari d’organització i va ser un dels encarregats de refer els ponts trencats amb Ferraz. Tres anys després, seu al costat dels socialistes espanyols en la negociació amb ERC per a la investidura a l’Estat. Alcalde del seu municipi natal durant més de nou anys, entre el 1995 i el 2005, ara és la màxima autoritat al PSC després de Miquel Iceta. Tot i la contundència del seu discurs contra l’independentisme, va ser artífex del pacte amb JxCat a la Diputació de Barcelona. Entre el 2005 i el 2016 va ocupar diversos càrrecs al Govern i a l’Ajuntament de Barcelona.

2. José Luis Ábalos, secretari general del PSOE

Entre cigarreta i cigarreta, el ministre de Foment en funcions és el membre del PSOE que, com un vers lliure, dona sovint els titulars més sucosos. Tot just arribar a la reunió amb ERC de dijous, quan li van preguntar si hi havia un problema polític a Catalunya, José Luis Ábalos (Torrent, 1959) va respondre: “I algú creu que no?” Desmuntava de cop el “problema de convivència”. Aquest professor de primària valencià de 59 anys és la mà dreta de Pedro Sánchez i va estar al seu costat quan es va enfrontar a la cúpula del PSOE, partit en què milita des del 1981. El 1995 es va estrenar a les institucions com a regidor a València.

3. Adriana Lastra, vicesecretària general del PSOE

El portaveu d’ERC a Madrid, Gabriel Rufián, acostuma a preguntar-se si el PSOE que es trobarà al davant serà el de l’inflexible Josep Borrell o el de la dialogant Adriana Lastra (Ribadesella, 1979). Amb 40 anys, Lastra és una de les veus més joves del sector considerat més a l’esquerra del partit i una de les persones de confiança de Pedro Sánchez. És l’actual portaveu del PSOE al Congrés i ja va liderar les reunions amb els grups parlamentaris en les converses del juliol. Com Ábalos, va formar part del primer equip negociador amb Podem –que no va arribar a cap acord–. Va començar a militar a les Joventuts Socialistes de Ribadesella, localitat asturiana de la qual és filla. Des del 2007 fins al 2015, va ser diputada autonòmica a Astúries amb el PSOE.

4. Gabriel Rufián, líder d'ERC al Congrés

La negociació amb el PSOE li proporciona l’escenari ideal per confirmar el gir que va buscar en la legislatura passada. Intentar deixar enrere per sempre l’etiqueta de diputat gamberro i substituir-la per la de líder responsable d’un grup republicà a Madrid que s’ha convertit en decisiu per a la governabilitat espanyola. Format a les files de Súmate i de l’ANC, Gabriel Rufián (Santa Coloma de Gramenet, 1982) ja fa uns mesos que va agafar les regnes d’ERC al Congrés, en substitució del seu admirat Joan Tardà. Ara tindrà tota la pressió. No li desagrada.

5. Marta Vilalta, secretària general adjunta d'ERC

Un dels valors del planter d’ERC, va fer el salt definitiu a la primera línia del partit fa poc més de dos mesos, quan va ser escollida secretària general adjunta. Fins llavors, malgrat la seva joventut, Marta Vilalta (Torregrossa, 1984) ja havia sigut portaveu, diputada al Parlament –encara ho és– i alt càrrec de la Generalitat. Amb Oriol Junqueras a la presó i Marta Rovira –la seva gran valedora– a l’exili, s’encarrega de portar el dia a dia del partit. Les converses amb el PSOE seran la seva primera gran negociació. O, com a mínim, la més mediàtica d’aquesta periodista de formació. També va portar en nom d’ERC les converses amb els altres partits independentistes per teixir una resposta conjunta a la sentència del Procés. No van anar gaire bé.

6. Josep Maria Jové, president del consell nacional d'ERC

El seu nom és el que va causar més sorpresa dels equips negociadors. ERC ha assegut cara a cara amb els socialistes un dels referents de l’organització de l’1-O. Investigat en la causa del Procés que porta el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), portava dos anys allunyat dels focus, després d’haver sigut la mà dreta d’Oriol Junqueras en la seva època de vicepresident i conseller d’Economia de la Generalitat. Des del partit li veuen dos virtuts per situar-lo en la taula de negociació. En primer lloc, Josep Maria Jové (Barcelona, 1975) és un negociador bregat en moltes batalles. I en segon lloc, el seu ascendent moral davant la militància serà molt valuós si s’ha de defensar un acord amb el PSOE.

Més continguts de