ESPORLESPressupost: 4,25 milions d'euros
Iniciatives:
- Utilitzar someres per netejar el torrent estalviant l'ús de maquinària.
- Creació d'una escola d'agricultura ecològica per a joves sense formació.
- Planta de biomassa per generar energia natural.
Avint quilòmetres de Palma les someres tornen a pasturar, i ho fan per substituir els buldòzers. Esporles, un poble d'uns 5.000 habitants enmig de la serra de Tramuntana, ha recuperat l'ús d'aquesta raça autòctona d'ase mallorquí per fer un servei públic i estalviar diners: es mengen l'excés de vegetació del torrent, netejant-lo sense destrossar-lo. "Han tingut una molt bona acollida, sobretot entre els infants", explica Miquel Ensenyat, batlle des de fa set anys i membre de la coalició econacionalista PSM-IV-ExM.
Ensenyat reconeix que el torrent estava en un estat "lamentable" i que patien per les inundacions. Per això van fer un conveni amb l'associació de criadors i propietaris de pura raça asinina mallorquina. Ja hi havia pogut polèmica en altres pobles, on la maquinària pesant havia arrasat els torrents. Ara en respecten l'ecosistema, no gasten res en maquinària i promouen la raça autòctona. Però aquesta no és l'única mesura que han pres inspirant-se en el passat. També tenen en marxa, per exemple, una escola taller d'agricultura ecològica. Hi estudien una quinzena de joves del poble sense formació, becats per aprendre a conrear cultius com l'olivera o les hortalisses. Els últims anys a Palma es viu un esclat de l'agricultura ecològica.
Planta productora de biomassa
"Els nostres padrins sabien respectar i aprofitar el medi. A Tramuntana molts eren carboners", explica Ensenyat. I inspirant-s'hi han posat en marxa un altre projecte que els ha de permetre estalviar i donar feina al poble: fer una planta productora de biomassa. El batlle cita Jules Verne il·lusionat: "Tot el que un home sigui capaç de somniar un altre serà capaç de fer-ho". El seu somni és que Esporles sigui energèticament autosuficient.
Per acostar-s'hi, amb la cooperativa Som Energia planifiquen aprofitar la garriga, la malesa i la fusta morta per fer estelles de fusta i un conglomerat que és un bon combustible. Canviaran les calefaccions dels edificis públics per d'altres de biomassa i afavoriran que també ho facin els vilatans. És un primer pas i cal trobar 150.000 euros, però l'Ajuntament ja se'n gasta 300.000 cada any en electricitat i dièsel per als edificis públics. Esperen donar feina a quinze persones.
