Un nou panorama per a l'independentisme català
BarcelonaLa proposició de llei presentada avui pels grups parlamentaris del PSOE i Unides Podem afronta per fi l'antiga demanda del penalisme espanyol perquè es derogui el delicte de sedició. Ho fa d'un cop de ploma, sense embuts. A partir de la seva entrada en vigor –se suposa que els pròxims mesos– per fi viurem en un país on l'antic delicte de sedició deixi d'existir. Molts associen la sedició amb l'independentisme català, però les seves arrels s'enfonsen en el més negre de la història d'Espanya. Només cal dir que tant a la dictadura de Primo de Rivera com a la llarga nit franquista, les vagues d'obrers eren castigades amb la sedició. Per tant, cal agrair a aquesta majoria parlamentària que ho derogui d'una vegada.
Al preàmbul de la proposició de llei se suggereix que l'antiga sedició queda substituïda per un nou delicte de desordres públics agreujat, però això ho hauran de dir els tribunals quan ho apliquin, no n'hi ha prou amb aquest desig expressat. És clar que hi ha elements de la sedició que es repeteixen en aquest nou delicte, com el fet que s'exigeixi l'actuació d'un grup multitudinari de persones, expressió que es pot associar sense dificultat a l'alçament tumultuari, que constitueix la conducta punible de la sedició actual. Tot i això, la resta dels elements del nou delicte potser no encaixen de la mateixa manera. En efecte, la nova redacció dels desordres públics exigeix que s'actuï amb violència o intimidació i que s'executin actes de violència contra persones o coses, obstaculitzant vies públiques o envaint edificis, requisits tots ells que no apareixen a la sedició. D'altra banda, aquesta es pot cometre sense violència ni intimidació, n'hi ha prou que s'actuï fora de les vies legals; tampoc no requereix fer mal a persones o coses, sinó només que es pretengui evitar l'aplicació de lleis o d'actes de l'autoritat. En conseqüència, l'acoblament entre els dos tipus delictius resulta força difícil.
Qualsevol processament que tingui lloc quan aquesta reforma entri en vigor s'haurà d'adaptar al que preveia el Codi Penal el setembre del 2017 –com exigeix l'article 25.1 de la Constitució–, però eliminant la sedició pel principi de retroactivitat favorable. En aquest marc legal, és possible que es pugui processar pel delicte de desordres públics els processats per l'1-O (però no pel nou, sinó pel vigent llavors) i només en el cas que els afavoreixi. Com que l'autor del fet té caràcter d'autoritat, la pena prevista per als desordres públics actualment en vigor arriba fins als 6 anys de presó. El nou delicte castiga fets similars amb 5 anys de presó com a màxim, però hi afegeix una inhabilitació absoluta; per tant, és difícil que es consideri més beneficiós aquest nou precepte. En tot cas, la malversació continuaria sent-hi, perquè es va basar en el desviament de fons per sufragar la convocatòria de referèndum, fet que no es veu afectat per la (des)qualificació com a sedició de tot el que ha passat.
Un avenç democràtic
Al marge de les implicacions que té per als independentistes catalans condemnats el 2019 pel Tribunal Suprem, cal dir que la nova redacció dels desordres públics suposa un destacat avenç democràtic. La reforma penal del 2015 va introduir en aquest delicte diverses qüestions molt pernicioses: es podia cometre individualment i no exigia que els actes de violència contra persones o coses tinguessin lloc realment sinó que n'hi havia prou amb la mera amenaça de cometre'ls. A més, es va incloure el delicte de propagació de missatges o consignes per alterar l'ordre públic que és frontalment contrari a la llibertat d'expressió. Tots aquests problemes queden resolts o pal·liats per la reforma que està a punt de ser una realitat i per això cal aplaudir-la també per aquesta raó.
