“Això ho escriu Georges Simenon i condueix a algun lloc, però amb els personatges en dansa pot acabar com els germans Marx”. Ho diu una font judicial, i es refereix a la fruïció amb què alguns mitjans de comunicació ja anticipen el que el jutge Manuel García-Castellón es disposa a enviar a la sala segona del Tribunal Suprem: una exposició raonada perquè investigui el vicepresident segon, Pablo Iglesias, en relació amb els avatars de la targeta que li van robar a finals del 2015 a Dina Bousselham, que llavors era la seva secretària al Parlament Europeu.

En el camp de la justícia, segons aquesta novel·la, hi ha bons i dolents. El jutge és el bo i els fiscals d’Anticorrupció els dolents.

En realitat, la sintonia entre ells és la norma, però ara, en aquesta peça, la número 10 del monumental cas Villarejo, tenen diferències sobre com i quan acabar la instrucció.

El presumpte delicte investigat era al principi el de revelació de secrets a través de la publicació en diversos mitjans de comunicació (2016) de material contingut a la targeta del telèfon robat. Precisament, es van trobar arxius continguts a la targeta en un dels ordinadors confiscats a José Manuel Villarejo en un escorcoll del novembre del 2017. Dos periodistes de la revista Interviú li van entregar la targeta.

Però ara s’hi ha unit el presumpte delicte de danys informàtics.

Perquè la targeta, que va arribar a Antonio Asensio, va ser lliurada per l’editor a Iglesias el gener del 2016, i Iglesias no la va retornar fins mesos més tard a la seva secretària. Quan ho va fer, la targeta estava feta malbé i no s’hi podia accedir. Quan Bousselham i Iglesias van declarar davant el jutge García-Castellón per denunciar els fets el març del 2019, van aportar la targeta malmesa.

Segons narra el jutge en una interlocutòria de dilluns, dia 25 de maig, la Fiscalia Anticorrupció va demanar en un escrit retirar a Pablo Iglesias la seva condició de perjudicat. Perquè ja no es pot acreditar amb total seguretat que sigui el policia José Manuel Villarejo qui va filtrar el material de la targeta, ja que la mateixa Bousselham en va enviar captures de pantalla des del seu telèfon abans del robatori.

I, a més, la Fiscalia sol·licita al jutge que se citi Bousselham perquè digui a qui vol acusar. O perdonar. Quines persones físiques i jurídiques han de seure al banc dels acusats? ¿Villarejo, OK Diario, El Confidencial, El Mundo, Interviú? 

I, last but not least, també perquè aclareixi la seva posició davant d’Iglesias, és a dir, si vol acusar-lo per presumpte dany informàtic.

La Fiscalia assumeix que com que la representació processal de Bousselham i Iglesias és la mateixa, l’exsecretària del líder d’Unides Podem no voldrà exercir acció penal contra el seu antic cap.

El jutge ha acordat retirar Iglesias com a perjudicat però ha rebutjat citar Bousselham. I aquí el jutge ataca la Fiscalia: “Llevat que en realitat el ministeri fiscal pretengui una manifestació expressa respecte a alguna persona particular, cosa que no s’aclareix”. Clar i català: ¿voleu que Bousselham digui expressament que renuncia a accions penals contra Iglesias?

El jutge considera que si accedís a la petició fiscal “s’estaria assumint la realitat d’uns fets que en aquest moment exigeixen més esforç provatori”, i per això considera la diligència innecessària.

El jutge, per tant, manté oberta la peça 10. Tot i que ara no pot investigar Iglesias perquè és aforat, tampoc opta a enviar una exposició raonada al Suprem perquè ho faci aquest tribunal. Perquè ¿quin seria el mal sense causar cap perjudici, sense perjudicat?

El jutge demana a afers interns de la policia un examen dels correus que la Fiscalia ja ha analitzat sobre les possibles alteracions físiques de la targeta. Serà llavors quan haurà d’optar per l’arxivament, si és possible, o llançar-se a la novel·la de l’exposició raonada al Suprem perquè investigui l’aforat Iglesias.