Què va passar entre el 4 i el 5 d’octubre que justifiqués incloure Josep Lluís Trapero "indubtablement" en el comitè executiu del Procés que descrivia l’ EnfoCATs? Aquesta és la pregunta que l’advocada del major dels Mossos, Olga Tubau, es reservava per fer al número dos del tinent coronel de la Guàrdia Civil Daniel Baena, que ha comparegut aquest dimarts al judici. En un ofici de l’institut armat entregat al jutjat d’instrucció 13 de Barcelona amb data de 4 d’octubre sobre el document apòcrif trobat al domicili de l’ex secretari general de Vicepresidència Josep Maria Jové no hi apareixia el nom de Trapero, mentre que en un atestat remès a l’Audiència Nacional l’endemà se situava el major en aquest suposat comitè vinculat al Procés. "Vam dividir-lo en àrees funcionals i el col·loquem com a assessor expert en matèria de seguretat", ha respost el testimoni, que ha admès que era un plantejament "totalment teòric". Abans, a preguntes del fiscal, ja havia afirmat que aquesta assessoria l'hauria fet "potser no de manera conscient", una afirmació que va provocar que en el major es dibuixés un gest d'incredulitat.

Tot i assegurar que la seva unitat d'investigació va considerar "corroborada" aquesta tasca de Trapero, el comandant amb TIP N29100C ha reconegut que no van trobar res que ho acredités. Cap trucada telefònica ni correu electrònic que insinués aquesta relació, i tampoc cap manifestació "explícita" favorable a l'independentisme. D'aquí l'afirmació que el desenvolupament d'aquesta assessoria potser va fer-se "de manera no conscient". Només ha situat com a prova el fet que el major reenviés als seus caps polítics les instruccions del fiscal superior de Catalunya prèvies a l'1-O, circumstància que reiteradament ha subratllat que no li sembla "habitual" o "normal". "No s'entén, és la primera vegada que em trobo això", ha anotat el compareixent, que ha remarcat que els Mossos estaven actuant com a policia judicial. 

La remissió per correu electrònic a l'exconseller Joaquim Forn, l'ex secretari general d'Interior Cèsar Puig i l'ex director general Pere Soler de les pautes i el pla d'actuació de Mossos pel referèndum ha estat un dels punts que ha requerit l'atenció de la presidenta del tribunal, Concepción Espejel, que volia saber si els superiors del major hi havien fet alguna esmena. Espejel s'ha mostrat més activa que en cap altra sessió del judici. Per una banda, ha hagut d'intervenir al llarg de la caòtica declaració durant les preguntes del fiscal Miguel Ángel Carballo, que no ha aconseguit entendre's amb el testimoni. El repàs del correu de Trapero ha generat disfuncions: el fiscal seguia l'anàlisi que en feien els atestats de la Guàrdia Civil, mentre que el compareixent tenia al davant el propi contingut dels correus.

D'altra banda, ha requerit fins en dues ocasions al testimoni que aprofundís en les seves explicacions sobre el comunicat que Trapero va redactar per exposar la seva divergència amb el nomenament de Diego Pérez de los Cobos com a coordinador policial de l'1-O. Fins i tot ha assentit amb el cap quan el comandant ha replicat una valoració de Tubau en la qual treia ferro a la discrepància del major amb el coronel. En la sessió d'aquest dimarts s'ha pogut percebre que Espejel teclejava més al seu ordinador durant l'interrogatori del fiscal que durant el de la defensa, mentre que el ponent, Ramón Sáez Valcárcel, apuntava més o menys a parts iguals. 

Falta de proves

Aquest dimecres la mà dreta de Baena encara haurà de sotmetre's a l'interrogatori dels advocats de Puig i Soler, però el que s'ha reflectit fins ara és feblesa a nivell probatori per inculpar els acusats per part dels responsables de la investigació d'aquesta causa. El mateix Baena va insinuar una reunió inexistent entre Trapero i Puigdemont dilluns, i aquest dimarts l'afirmació més contundent del seu número dos s'ha basat en un plantejament "totalment teòric" i vinculat a l' EnfoCATs, un document que no va merèixer ni una sola menció de Manuel Marchena en les prop de 500 pàgines de la sentència del judici al Suprem. Espejel, però, ja ha insinuat quins són els seus punts d'interès.