Un octubre amb deu Dies de la Hispanitat

MadridSón gairebé les dues de la tarda del dia en què Catalunya podria declarar la seva independència de l’Estat. A Madrid és una bona hora per fer una canya i la tapa corresponent mentre s’espera el dinar. “Hem sortir a fer una cervesa per estar tranquils. Ja ho veiem tota l’estona a la tele i se’n parla a cada minut. No tenim ganes de parlar de Catalunya, ara mateix”, respon una parella d’uns 70 anys que, com sembla que fan habitualment per la confiança que tenen amb el cambrer, mengen a peu dret a la barra de Casa Paco, una taverna de portes vermelles del barri de La Latina que ja ha complert 83 anys.

Fins ahir i des de principis de mes, aquest bar del carrer Segovia lluïa una gran bandera espanyola sobre el rètol. La va posar el seu fill -explica el Paco, l’actual propietari-, però avui l’ha treta perquè no entra prou llum per la finestra. Fa una mica més d’una setmana que qualsevol nouvingut podria pensar que Madrid està celebrant cada dia el Dia de la Hispanitat. Des del primer dia del mes d’octubre -sobretot des del segon- han anat florint banderes espanyoles als balcons dels diferents barris a un ritme similar al que ha anat escalant la tensió entre els governs català i espanyol després del referèndum. Però durant el cafè amb llet de l’esmorzar, la canya d’abans de dinar i la sobretaula el tema s’ha anat fent cada vegada més feixuc de tractar.

El Paco surt expressament del darrere de la barra a parlar “del tema”. Assegura que no està preocupat. De fet, li sap greu pels catalans. Tot plegat li fa pensar en l’any 36 i creu que si Carles Puigdemont ha comès una il·legalitat hauria d’anar a la presó. Confessa que al bar, al carrer i a casa es parla més de Catalunya que abans, tot i que no creu que afecti de cap manera el seu dia a dia. Però té ganes de parlar-ne. Està convençut que una Catalunya independent no portarà res de bo: “Només cal veure què està passant amb les empreses, la inseguretat jurídica i que Messi no vulgui renovar amb el Barça” , diu citant una notícia que no recorda on ha llegit. I abans d’acabar la conversa, sí que recorda una cosa diferent. “Rebo whatsapps per deixar de comprar productes catalans. Això fins ara no passava”, diu sense tenir clar si és bo o dolent començar un boicot comercial a Catalunya.

Des de Casa Paco baixant pel mateix carrer Segovia es deixa enrere el turístic barri de La Latina i comencen a aparèixer blocs de pisos menys bonics i més funcionals. És una zona residencial, entre Puerta de Toledo i Príncipe Pío, on encara es conserven petits comerços i hi viuen madrilenys “dels de sempre”. Com més residencial es fa el carrer, més banderes espanyoles hi ha als balcons. Tres veïnes de la zona expliquen que és un barri on viuen molts militars, i sobretot exmilitars a qui se’ls van donar els pisos ja fa temps en acabar el servei. De fet, en una de les cantonades un centre de formació professional ofereix cursos per fer-se militar.

Els madrilenys preocupats

En un dels blocs del carrer Juan Duque sis de set balcons llueixen la bandera espanyola. “Tots som espanyols. Ja va bé que ens hàgim despertat; no pot ser que s’associï la bandera espanyola al feixisme. Als Estats Units bé que tots tenen la bandera al pati de casa”, diu una esteticista d’aquest mateix carrer que prefereix no donar el seu nom. Està convençuda que no passarà res, que “se solucionarà”. I, com el Paco, no està gens preocupada: “Jo treballo amb una marca de cosmètica catalana i no tinc cap problema. No sé si canviaran de seu social, però jo no els deixaré de comprar”, aclareix, i explica que les seves clientes sí que en parlen, però gairebé d’una manera anecdòtica, de “ chascarrillo”.

Una de les veïnes d’aquest barri, però, sí que està preocupada, “i molt”. Ángeles Martínez (el cognom és fals perquè prefereix no donar-lo) té 60 anys, és “madrilenya de sempre” i treballa per a una empresa catalana a Madrid. “Estic molt afectada. Tinc amics a Catalunya i tot plegat em fa molta pena. Els nostres dirigents són uns incompetents; si em pogués independitzar d’ells jo també ho faria”, explica. Es considera una persona molt oberta i critica tant el govern de Mariano Rajoy com el de Puigdemont. L’Ángeles no voldria que Catalunya marxés d’Espanya, però està completament d’acord que se celebri un referèndum “i que les coses es facin ben fetes”.

Però des de fa una setmana l’Ángeles cada vegada que surt de casa veu més banderes espanyoles al carrer, i no només al barri. “Si veiessis Malasaña o Chamartín encara és pitjor”, diu. “S’estan passant. La dreta està en la seva salsa. Estic molt cremada de tot plegat”, explica afegint que té clar que tot això aprofundeix una divisió que sempre ha existit.

Sortint d’aquest barri i passejant pel carrer, un home amb vestit i corbata diu per telèfon: “Bé, sembla que s’han despertat. Diumenge va haver-hi una manifestació i tot pinta millor...”

Del tema, doncs, se’n parla. Però “ho has de proposar, perquè és un tema tens que polaritza molt, i cada vegada més”, explica Eduardo Duarte, que treballa -en el sector turístic- i viu als afores de Madrid. És del Perú, però ja fa anys que viu a Madrid i assegura que “Espanya sempre ha estat dividida”. Té la sensació que hi ha parts interessades que el país no estigui unit, i insisteix en una cosa: “Sempre paguen justos per pecadors. De tot això en sortirà perjudicada la gent corrent, no els polítics que ho tenen tot garantit, i això és el més trist de tot”.

Tant l’Eduardo com l’Ángeles ahir a la tarda (abans de l’autosuspesa declaració d’independència) s’esperaven que Puigdemont no tirés pel dret i que es trobés una solució pactada, una “oportunitat per canviar les coses”, diu Duarte. Aquest peruà establert a Madrid no veu amb mals ulls que la ciutat hagi tret banderes espanyoles als balcons: “És una manera de mostrar unitat, però crec que encara se’n mostra més si es fa amb la bandera catalana al costat”, una reacció com la que es pot observar a la fotografia, però que és molt menys habitual aquests dies a la capital de l’Estat. El mateix fotògraf que l’ha feta admet que és l’únic bloc de la ciutat on ha vist les dues banderes de costat.