18/05/2021

Un pacte fràgil nascut de la necessitat

2 min
Jordi Sànchez i Pere Aragonès ahir durant la roda de premsa que van oferir.
Disponible en:

Cap de PolíticaNo serà fàcil el dia a dia del futur govern de coalició entre Esquerra i Junts per Catalunya. L’acord assolit aquest cap de setmana per Pere Aragonès i Jordi Sànchez serveix per superar el match ball d’una repetició electoral que no beneficiava a ningú i que posava en risc la fita del 50% de vot independentista obtingut el 14-F, però no desfà les diferències de fons existents entre dos partits que, tanmateix, compartiran Govern per tercera legislatura consecutiva.

El secretari general de Junts havia verbalitzat en alguna ocasió durant les negociacions la necessitat de “buidar la motxilla de la desconfiança” entre els dos partits, però el balanç, un cop tancat el pacte, és que les relacions entre Esquerra i els de Carles Puigdemont estan més deteriorades que mai. La motxilla continua plena, i les desconfiances ja no només són entre els socis del Govern, sinó també per part d’una ciutadania que ha contemplat amb estupefacció les dificultats per tancar un acord i com la concatenació de retrets, ultimàtums i envits portava la legislatura a tocar del precipici de la repetició electoral.

Prova de la fragilitat del pacte és l’ambigüitat amb què es resolen alguns dels punts calents. Els negociadors han necessitat fins a quatre paraules -“espai de coordinació, consens i direcció estratègica”- per definir el nou estat major de l’independentisme sense ferir cap sensibilitat, i esculls com el rol del Consell per la República i la unitat a Madrid s’han xutat endavant a l’espera de trobar un “consens” en temps millors.

L’últim gir de guió ha estat possible per la necessitat d’Aragonès i Sànchez. El primer va estar a punt de posar en risc la seva presidència amb l’aposta per un govern en solitari que no tenia prou suports per tirar endavant, i el segon veia com el seu lideratge dins de Junts -encara en construcció- començava a posar-se en qüestió i com la trencadissa amb ERC alimentava els sectors més durs -i més incontrolables- del seu partit. Per això tots dos van decidir aïllar-se dels seus mateixos equips negociadors i tancar cara a cara un pacte de govern inevitable des de la mateixa nit electoral però que s’ha fet esperar. Un pacte que comença amb una petició pública de disculpes per l’espectacle i que té per davant un repte titànic: reconstruir la confiança perduda.

stats