2018: el pacte (parcialment) incomplert
El Consell per la República, el debat constituent o una multiconsulta van formar part de l'acord d'investidura ara fa tres anys
BarcelonaERC i JxCat ara estan enfrontats per la investidura, però no fa tant, el 2018, sí que van arribar a un acord. Un pacte que mai han complert del tot. Una de les qüestions que van decidir, de fet, va ser crear el Consell per la República, el punt que més els separa ara per investir Pere Aragonès
El Consell, punt de consens només a l’inici del mandat
Des de les eleccions del 14 de febrer hi ha hagut un tema clau en les negociacions entre ERC i JxCat: el debat sobre l’estratègia independentista i el rol del Consell per la República. No és el primer cop que aquest ens que presideix Carles Puigdemont apareix en les negociacions per formar govern, ja que l’any 2018 va ser un dels resultats del pacte d’investidura entre Esquerra i JxCat per fer president Quim Torra. En el document fet públic, els dos partits es comprometien a crear el Consell, que presidiria Puigdemont i que serviria per “fomentar totes aquelles accions que serveixin per avançar cap a la República”, per “impulsar debats constituents” i les “estratègies i els consensos” de l’independentisme. També incloïen en l’acord una assemblea de representants que acompanyés el Consell.
Tres anys després, els dos organismes s’han creat, però Esquerra va decidir congelar-hi la seva presència abans del 14-F. Considera que s’ha convertit en un ens “partidista”, mentre que Junts nega aquest punt i demana als republicans que s’impliquin per reformular-lo, si volen. Des del 14-F, de fet, han discutit si ha de ser o no l’ens en què es discuteixi l’estratègia del Procés. JxCat ha insistit en inserir una mena d’estat major en el si del Consell per la República i els republicans ho han rebutjat. Ells volen un nou espai fora de l’ens que presideix Puigdemont que, com a molt, es coordini amb el Consell.
La Constitució i la multiconsulta que no van arribar mai
En la part final del pacte firmat ara fa tres anys entre JxCat i ERC hi havia la part més ambiciosa. Per intentar convèncer la CUP que donés els seus vots per a la investidura de Jordi Sànchez -que finalment no va poder presentar candidatura pel veto del Suprem-, els dos socis de govern es van comprometre a impulsar un procés constituent que derivés en una Constitució catalana. Finalment, tot plegat havia de quedar validat per una “multiconsulta” en què els ciutadans poguessin expressar la seva opinió. És sens dubte la part de l’acord que ha quedat més pendent de complir. Sí que és veritat que el llavors president Quim Torra el mateix 2018 va posar en marxa un comitè d’experts, liderat pel cantautor i exdiputat Lluís Llach, per començar a posar les bases d’aquest procés constituent a través d’una plataforma que es va anomenar Fòrum Cívic Constituent. Aquest òrgan va iniciar els treballs, però mai va fer el salt a la fase de debat ciutadà, com estava previst. De fet, Llach va anunciar la dissolució del Fòrum carregant contra “la falta d’unitat estratègica dels partits independentistes” i acusant-los de renunciar als seus objectius. La fase d’elaboració de la Constitució catalana no va arribar mai, i la multiconsulta, encara menys. No ha quedat un bon record d’aquest últim intent d’activar un procés constituent. En les negociacions actuals no està sobre la taula. Tampoc una carta magna pròpia ni cap consulta de l’estil.
Mesures sectorials executades i d’altres a l’espera
En el pacte entre Esquerra i Junts, de 46 pàgines, s’hi incloïa una bateria de mesures que van servir, posteriorment, per elaborar el programa de govern. Un document semblant en format al que els republicans han pactat amb la CUP i el que també estaven avançant amb Junts abans del trencament de les negociacions. Altres qüestions a les quals es comprometien eren reduir la pressió fiscal a les rendes més baixes -en l’última reforma dels pressupostos es va augmentar el mínim exempt d’IRPF-, rebaixar les taxes universitàries (s’ha fet en un 30%) i desenvolupar l’Agència Tributària de Catalunya -de la qual no s’han reportat avenços concrets-. O, en l’àmbit també financer, es conjuraven per convertir l’Institut de Crèdit Oficial (ICF) en una banca pública, una promesa pendent des del 2015 i que també s’ha inclòs ara en el pacte entre ERC i la CUP. També es van comprometre a fer un salari català de referència de 1.100 euros mensuals, que Treball ha aprovat -de 1.239 euros- sense competències per fer-lo efectiu.
Al mateix temps hi incorporaven “limitar o eliminar els indults per casos de corrupció” -no han fet iniciatives al respecte- o desmilitaritzar Catalunya. El que sí que ha complert el Govern de JxCat i ERC ha sigut recuperar el control públic de l’empresa Aigües Ter Llobregat i regular els preus dels lloguers, sector en què han anat més enllà del que van pactar el 2018, quan només pretenien potenciar l’índex de referència dels lloguers.
