“Amb el que ens paguen per la fruita no podem viure”

El preu final és fins a set vegades més alt que el d’origen

Un agricultor cobra en origen 0,17 euros per quilo de patates. El client final el paga a 1,25 euros, set vegades més, segons l’índex de preus d’origen i destí de productes agrícoles de la Coordinadora d’Organitzacions d’Agricultors i Ramaders. El mateix passa amb mandarines, taronges, cebes o enciams. El preu de venda al supermercat sovint és extraordinàriament superior al d’origen. Els baixos preus que es paguen pels productes en origen estan ofegant els agricultors, que parlen d’abusos per part dels distribuïdors. “Amb el que ens paguen no podem viure”, afirma taxatiu el coordinador nacional del sindicat agrari Unió de Pagesos de Catalunya, Joan Caball. “O revertim la situació, o la gent que viu del camp, no podrà seguir fent-ho”, adverteix.

Una de les raons que expliquen aquesta situació és la posició de força que exerceixen els compradors, que imposen els preus. Els agricultors i ramaders no tenen marge per negociar el preu de venda dels seus productes. Els grans compradors i distribuïdors -supermercats i empreses exportadores- dominen el mercat: només n’hi ha sis o set, mentre que els agricultors estan organitzats molt dispersament, a través de més de 3.000 cooperatives. “Dues cadenes de grans superfícies dominen més del 50% del mercat. Imposen els preus”, explica Caball.

En plena onada de protestes dels agricultors, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha assenyalat aquesta setmana les grans cadenes de supermercats, a qui ha demanat que facin “autocrítica” per la caiguda de preus en el sector agrícola. “És evident que les grans distribuïdores han de fer examen, una autocrítica, i hem d’introduir molta més transparència per defensar el petit i mitjà agricultor i ramader”, va subratllar Sánchez.

Els supermercats es defensen

El missatge ha indignat els supermercats, entre ells l’Associació Espanyola de Distribuïdors d’Autoserveis i Supermercats (Asedas), que representa més de la meitat de les grans superfícies, entre elles Carrefour, Lidl, Alcampo i Eroski. Segons el president d’Asedas, Aurelio del Pino, “comparar els preus d’origen i destí obviant tot el que hi ha entremig és desconèixer la realitat del sistema de la cadena de valor”. Els supermercats, a més, subratllen que el problema del sector és estructural i recorden que més del 50% de la producció agrícola s’exporta.

Tomás García Azcárate, investigador de l’Institut d’Economia, Geografia i Demografia del CSIC, considera que els supermercats no tenen preus abusius. “La realitat és que el sector dels supermercats al nostre país és molt competitiu. No és fàcil imposar preus abusius. A més treballen amb marges de benefici reduïts”, apunta. “El que sí que és cert és que els supermercats intenten comprar el més barat possible i intenten pressionar per abaixar preus”, explica García Azcárate.

L’expert en economia agrària admet les dificultats que pateixen els agricultors, que sovint han de vendre els productes per sota del preu de cost. Mentre Espanya és el soci europeu que més fruita i verdura exporta, els productors amb prou feines hi guanyen diners. “Aquest és el gran drama: que el sector de l’agricultura a Espanya vagi bé i que a molts agricultors els vagi malament”. García Azcárate creu que la solució al problema dels preus en origen de la fruita i la verdura passa per canviar “la lògica” de la cadena alimentària per fer que es distribueixi més equitativament. “És el gran repte”, assegura.