El Parlament censurarà el rei emèrit pels seus problemes amb la justícia

BarcelonaEl ple del Parlament aprovarà divendres diverses resolucions en contra del rei emèrit pels escàndols que acumula en els últims mesos. Ho farà en el marc del debat monogràfic que està celebrant sobre la situació de la corrupció a Catalunya. És un debat impulsat per Cs, que buscava que el Govern oferís explicacions per l'operació Volhov. Per ara, però, l'únic que és segur és que qui s'emportarà diverses resolucions en contra és l'exmonarca.

Un dels grups que han presentat iniciatives contra Joan Carles I és el dels comuns. Els de Jéssica Albiach volen que el Parlament expressi la seva "censura" contra l'actuació de l'exmonarca "per la seva implicació en presumptes casos de corrupció" com el de les comissions il·legals per la construcció de l'AVE a la Meca, el de les targetes de crèdit opaques i el de l'existència de comptes en paradisos fiscals. El rei emèrit té una investigació judicial oberta per cada un dels tres casos. Els comuns mantenen així el seu to de rebuig a la monarquia que Unides Podem ja ha portat a nivell estatal i que li està valent un conflicte amb el PSOE, amb qui comparteix govern de coalició.

No estaran sols en aquesta causa, ja que JxCat i ERC han presentat propostes en la mateixa direcció. Els de Carles Puigdemont faran que la cambra expressi "el seu rebuig a qualsevol forma de corrupció econòmica com la que en aquests moments es viu per part dels representants de la monarquia". Els d'Oriol Junqueras també volen que la cambra mostri el mateix rebuig i fins i tot busquen que entri en concrecions. Així, han presentat una proposta de resolució perquè el Parlament manifesti que la regularització fiscal presentada per Joan Carles I la setmana passada no es altra cosa que una "assumpció de culpabilitat" en tota regla. Esquerra també intentarà que es denunciï des de Catalunya "l'obstruccionisme del govern espanyol" per intentar posar llum a la situació.

Caldrà veure quin suport recíproc es donen aquest tres partits a les seves respectives propostes de resolució i a tots els matisos que hi inclouen, però tenen els vots assegurats perquè el Parlament pugui censurar el rei emèrit. En qualsevol cas, serà un posicionament de la cambra sense cap efecte pràctic. Potser la principal incògnita és si el govern espanyol impulsa mesures legals contra les resolucions. En el passat ho ha fet quan l'objectiu de la crítica del Parlament ha sigut el rei Felip VI. A part del rei emèrit, qui també s'emportarà un toc d'atenció d'aquest ple és el PSC pel presumpte cas de corrupció del Consell Esportiu de l'Hospitalet. Tant comuns com ERC han presentat iniciatives perquè es critiqui aquest assumpte i es doni un toc d'atenció a l'alcaldessa de la ciutat, la socialista Núria Marín.

Cs contraataca

Malgrat que el protagonisme de les propostes de resolucions per ara se l'emporta el rei, Cs intentarà que el ple recuperi l'esperit inicial amb què el va impulsar: demanar explicacions al Govern. Així, els taronges han presentat diverses iniciatives per forçar la cambra a instar el Govern a demanar perdó "pels continus escàndols de corrupció i frau que durant la present legislatura l'han esquitxat". Entre aquests escàndols Cs hi inclou el "tracte de favor" de la Generalitat als presos polítics i l'operació Volhov. Pel que fa a aquesta operació, el PSC també ha presentat resolucions que hi estan relacionades. Els socialistes busquen suports perquè la cambra demani al Govern un informe en 15 dies que aclareixi si alguns dels detinguts per la Guàrdia Civil, com Xavier Vendrell i David Madí, tenien realment capacitat d'influència en els consellers Chakir El Homrani i Alba Vergés.

Malgrat que JxCat i ERC busquen que l'atenció del debat se centri en el rei emèrit, l'oposició ha presentat diverses iniciatives per intentar reprovar la gestió que ha fet el Govern d'assumptes com la pandèmia. És el cas del PP, per exemple, que vol que la cambra reclami a la Generalitat una auditoria sobre la gestió de les residències en la primera onada perquè considera que s'hi podrien detectar "pràctiques corruptes".

Una llei de finançament

En el terreny de les propostes concretes, la CUP vol que el Parlament, ja en la pròxima legislatura que hauria de començar a caminar el març de l'any que ve, aprovi una llei sobre el finançament dels partits. L'objectiu seria seguir combatent els casos de corrupció, però també reduir les despeses electorals. De fet, alguns grups han presentat resolucions perquè totes les forces assumeixin que la reducció de les despeses electorals ja entri en vigor en la campanya del 14-F. Una de les propostes és fer el mailing electoral conjunt, és a dir, que totes les formacions enviïn la propaganda electoral en un sol sobre de manera unificada. És una qüestió de la qual fa molts anys que es parla, però que mai s'ha executat.