Pegasus al telèfon i paperetes cobertes per la neu del 'Filomena': un any de la decisió del TSJC de mantenir el 14-F

El 29 de gener del 2021 l'alt tribunal va acceptar el recurs de l'advocat Josep Asensio contra l'ajornament de les eleccions

3 min
Una persona escull la papereta durant les eleccions del 14 de febrer.

BarcelonaAquest dissabte fa un any que, després de mesos monopolitzats per la pandèmia, Govern i partits feien un canvi de xip. S'iniciava la campanya electoral del 14-F. Coses de la vida, ERC la va començar al Pirineu. No per reivindicar els Jocs d’Olímpics d’Hivern, sinó les vegueries. Un any més tard, han complert a mitges: han recuperat les vegueries, però només la de l’Alt Pirineu i Aran per la consulta sobre la candidatura olímpica. La CUP també va desplaçar-se fins a la Molina per refermar l’oposició als Jocs. Al matí, però, tot estava en l’aire: el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) no havia pres cap decisió ferma sobre el decret del Govern que posposava els comicis al 30 de maig per la pandèmia. De moment, el 14 de febrer es mantenia.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

L’advocat Josep Asensio havia dormit vuit hores en quatre dies. Asensio, que va ser mosso d’esquadra, feia una setmana que havia presentat un recurs contra l’ajornament de les eleccions. El 19 de gener el TSJC suspenia cautelarment l’ajornament, i el dia 22 s’obria un termini de quatre dies per argumentar-ho. El tribunal va donar quatre dies hàbils a les parts, però Asensio recorda que quan són temes electorals el termini és de quatre dies naturals. És a dir, el TSJC es va equivocar: “Vaig haver d’avançar-me dos dies, i vaig evitar que el TSJC quedés en una posició delicada perquè la denúncia hauria estat extemporània”.

Fa quatre anys, Asensio ja havia interposat una querella contra la magistrada Carmen Lamela per enviar els líders del Procés a la presó i un recurs contra el decret de la Moncloa que cessava els membres del Govern. Llavors, explica, va ser la primera vegada que va detectar el programari d’espionatge Pegasus. El 2021, després que el TSJC sentenciés a favor seu, assegura que el programa espia tornava a ser al seu ordinador i al seu telèfon. I un any després encara pren precaucions. Ara continua fent d'advocat, i en l'últim any ha presentat diversos recursos contra accions de la Generalitat, un dels darrers contra un repartiment d'ajudes als autònoms.

Minut a minut

El 29 de gener del 2021 es va viure com un minut a minut. A les 11.06 h el Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) publicava un sondeig. A les 12.00 h el TSJC iniciava la deliberació. I a les 13.59 h dictava veredicte: el 14-F es manté. Al departament de processos electorals la notícia va afectar poc. Des del novembre treballaven a “velocitat de creuer”. De fet, quan el Govern va decidir passar-les al 30 de maig només van aturar el repartiment de les meses. Ho explica el llavors director de processos electorals, Ismael Peña López. La por de mantenir el 14-F era per “la legitimitat dels comicis”: "Si algú creia que li havien robat les eleccions podíem tenir problemes”. I va demanar als partits que no fessin del dispositiu electoral una arma llancívola.

Bona part de les complicacions ja s’havien salvat. Però n’hi va haver més. Una de les més importants va ser el subministrament de paper. Sortint de la segona onada de la pandèmia, continuava havent-hi diversos problemes logístics que posaven traves a l’arribada de paper a Catalunya, i el Govern va haver d’anar a comprar les paperetes a Madrid. Però just quan sortien en direcció a la Generalitat, a principis de gener, va esclatar el temporal Filomena i van quedar atrapades en un camió cobert de neu en un polígon de Madrid.

Amb el 14-F confirmat, la principal preocupació va ser si les meses estarien completes. Una setmana abans de les eleccions, Peña López va explicar que si algunes no es podien constituir s’haurien de tornar a convocar el dimarts i els resultats no se sabrien diumenge. “Va crear un rebombori espectacular”, recorda. L’endemà era al metro i li van arribar les dades de les meses. Va publicar a Twitter que el 97% estaven cobertes i tots els mitjans van obrir amb això. “El que marca el tempo de les eleccions és la piulada d’un senyor que va a treballar a les 7 del matí”, recorda. “Quina responsabilitat”. De fet, el càrrec de Peña López no existia abans d’ell. Tots eren tècnics. Que n’hi hagués un de polític, explica, va anar bé per “fer d’escut” de l’engranatge electoral. Va fer 83 entrevistes en quatre setmanes. I les eleccions, malgrat la polèmica i els dubtes, es van poder celebrar en la data prevista.

stats