PRESOS POLÍTICS

“A partir d’un mes i mig de vaga de fam hi ha risc per a la vida”

El doctor Josep Terés liderarà la comissió de seguiment, que es constituirà demà

“No pretenem posar en risc les nostres vides, no ens hem begut l’enteniment”. Així es va expressar Jordi Sànchez en una conversa amb El Nacional aquest dissabte, el primer dia de la vaga de fam que ell i Jordi Turull van iniciar a Lledoners. De moment, però, els dos líders independentistes mantenen que la seva acció de protesta serà indefinida. El deteriorament de la seva salut anirà en augment a mesura que passin els dies, i el doctor Josep Terés explica a l’ARA que a partir d’un mes i mig de dejuni hi hauria un “seriós risc per a la vida” de Sànchez i Turull.

President de la comissió de deontologia del Col·legi de Metges de Barcelona, Terés liderarà la comissió d’experts que monitoritzarà la vaga de fam a Lledoners i que, explica, es constituirà demà. El doctor deixa clar que, “afortunadament, hi ha poca experiència” en casos com el dels diputats de JxCat, però també que hi ha certeses de quina serà l’afectació de la seva protesta en la seva salut. A l’inici de la vaga, per començar, calcula que perdran mig quilo cada dia.

Tant ell com la doctora Nancy Babio, presidenta del Col·legi de Dietistes-Nutricionistes de Catalunya, coincideixen que els marejos, principalment per la falta de sucre a la sang, el mal de cap i el cansament són alguns dels primers símptomes que experimentaran Sànchez i Turull, juntament amb la pèrdua de força que provoca, entre altres coses, el consum del glucogen que hi ha al fetge i els músculs.

A mesura que avancen els dies sense ingerir aliments, afegeixen els experts, el cos ha de buscar energia a les reserves de greix, si bé això acostuma a comportar canvis metabòlics que poden generar substàncies “tòxiques” per a l’organisme, apunta Terés. Aquestes subtàncies “no són adequades sobretot per al cervell”, afegeix Babio, que també explica que en aquesta fase, durant la primera setmana de dejuni, poden apareixer ja danys als ronyons.

Malgrat que depèn de cada organisme, al voltant dels vint dies de vaga de fam els presos veurien consumides les seves reserves de proteïnes, que Babio assimila als “maons del nostre cos”. En aquest punt la nutricionista considera que ja existiria “perill per a la vida” de Sànchez i Turull, amb possible atrofiament dels músculs respiratoris, disminució del bombejament del cor i risc de “tot tipus d’infeccions” a causa de la baixada de defenses. El procés de recuperació a partir d’aquí, segons conclou, ja seria més “llarg i complex”. Terés, per la seva banda, situa en més de dues o tres setmanes de vaga de fam els eventuals problemes neurològics, i entre les quatre i sis setmanes de dejuni la disminució del nivell de consciència i, fins i tot, la possibilitat d’un coma. Arribats a aquest extrem, explica el doctor, la situació requeriria l’ingrés hospitalari dels presos, que -segons el protocol dels serveis penitenciaris- serien traslladats a la Unitat Hospitalària Penitenciària de Terrassa.

Terés recorda que hi ha “pocs casos” en què una persona en vaga de fam s’hagi mantingut en vida més de seixanta dies, un extrem al qual els dos experts consultats confien que no s’arribi. El protocol de presons, de fet, preveu en última instància la possibilitat que un jutge autoritzi l’alimentació forçosa via sèrum. Un escenari que el doctor Jaume Padrós, metge personal de Sànchez i Turull, ja va mencionar aquest dissabte com a obligació deontològica en cas d’arribar a un perill irreversible. Els dos presos ja han signat un document de voluntats sobre què cal fer en aquest cas, el contingut del qual Padrós no va revelar per secret professional.

Més continguts de