OBSERVATORI

Bárcenas i el PP contra Correa

El duel Correa-Bárcenas es perfilava com un acte principal. Però ha anat més enllà: és un duel en el qual l’extresorer assumeix també la defensa del PP

Les respostes de Francisco Correa a la fiscal Concha Sabadell, la setmana passada, van marcar l’obertura del judici: Don Vito -així se l’anomena al sumari- vs. Luis Bárcenas i el PP. El final de la seva compareixença ha sigut l’altra cara de la moneda: la defensa de Bárcenas, representada per l’advocat Francisco Maroto, va protegir el seu client i el PP, i va acusar Correa de tenir animadversió cap a tots dos.

Correa va deixar clar en començar la sessió que no contestaria les preguntes de les acusacions i les defenses. La defensa de Bárcenas va voler, doncs, que es registressin les preguntes que portaven. Aquests interrogants tenien un propòsit, l’ assassinat de la reputació, és a dir, desacreditar l’acusat Correa, que en aquest judici ha llançat els seus dards contra l’extresorer per haver posat en marxa el sistema del 2-3% de comissions per adjudicar obres públiques quan el PP va arribar al govern, el 1996. La defensa va citar declaracions periodístiques de Correa que desmentien, el 2015, el mateix que ha sostingut en el judici oral. Maroto, a través de les seves preguntes, va deixar constància que Correa, per animadversió cap a Bárcenas i el PP, s’ho havia “inventat tot”.

Però la tàctica de l’assassinat de la reputació va fer que Correa reaccionés. Els atacs de la defensa de Bárcenas van provocar un intercanvi de senyals entre Correa i el seu lletrat, Juan Carlos Navarro, amb els quals es va poder intuir que hi hauria resposta. Correa, doncs, va aprofitar les preguntes del seu lletrat per respondre a les que havia fet en el seu torn l’advocat de Bárcenas.

Una d’elles era com havia passat els 500 o 1.000 milions de pessetes que Correa va assegurar que li havia entregat a Bárcenas a la seu del PP. El líder de la trama va declarar la setmana passada que li havia entregat aquestes quantitats a la seu del PP i a casa seva. “A la seu del PP no passava per l’escàner, tenia una targeta especial i passava directament al pàrquing. Tenia una targeta com els membres de l’executiva del partit”, va aclarir Correa. I va afegir que a Bárcenas “li portava els diners no només a Génova sinó també a casa seva, a Príncipe de Vergara”.

El viratge va començar amb el disc dur

El duel Correa-Bárcenas es perfilava com un acte principal. Però ha anat més enllà: és un duel en el qual l’extresorer assumeix també la defensa del PP. Tot el que ha explicat el líder de Gürtel seria un invent, efecte dels “vapors etílics” i d’un desordre de personalitat, per perjudicar Bárcenas i el PP. Però en aquesta topada entre la defensa de l’extresorer i Correa va cridar l’atenció una sortida de to d’Ángel Hurtado, president del tribunal i ponent, que va interrompre el lletrat i va dir: “Aquí no s’està jutjant el PP”. Hurtado va redactar el vot particular de quatre magistrats que van discrepar quan l’Audiència Nacional va apartar Concha Espejel i Enrique López del tribunal. Hurtado va justificar les feines de López per a la fundació FAES i va afirmar que ser partícip a títol lucratiu, com el PP en aquest cas, era una condició processal “secundària i col·lateral”. Segons el que va dir ahir, ni tan sols és secundària. No existeix.

El viratge de Bárcenas cap als populars ja es va produir a principis de setembre, quan després de promoure la denúncia contra els seus excompanys de partit per la destrucció del disc dur del seu ordinador va decidir fer marxa enrere perquè el PP pogués invocar la doctrina Botín i s’arxivés el cas.