La llei de partits amenaça els líders de JxCat i ERC
Les formacions correrien el risc d’il·legalització si hi ha condemnes per rebel·lió i es mantenen a les direccions
BarcelonaEl judici contra el referèndum de l’1 d’octubre serà determinant per al Procés, però també per al futur dels partits polítics. La “rebel·lió sense armes” que el jutge Pablo Llarena imputa als dirigents independentistes per haver tirat endavant l’1-O no només pot portar a penes de fins a 30 anys els presos polítics sinó que, alhora, amenaça el seu futur institucional -hi va associada la inhabilitació- i també polític, el seu rol dins les formacions. La llei de partits -aprovada al Congrés el 2002 amb el suport del PP, el PSOE, CiU i Coalició Canària, i enfocada a ser una eina més de l’Estat pel conflicte al País Basc- estableix que tenir membres condemnats per rebel·lió, terrorisme o sedició a les direccions de les formacions, a les seves “candidatures” o “afiliats”, pot ser motiu d’il·legalització del partit. També prohibeix que els condemnats per aquests delictes (des del títol XXI fins al XXIV del Codi Penal) puguin impulsar noves formacions.
I no només això: la legislació també posa entrebancs en el finançament. L’article 127 de la llei electoral veta les subvencions a les formacions que “en els seus òrgans directius, grups parlamentaris o polítics, mantinguin persones condemnades per sentència, encara que no sigui ferma, per delictes de rebel·lió, terrorisme o delictes greus contra les institucions de l’Estat”.
Què diuen de tot això ERC i el PDECat? Els dos partits, consultats per l’ARA, admeten que han estudiat la legislació però prefereixen no avançar esdeveniments perquè confien que l’acusació de rebel·lió caigui. I més després de la decisió d’Alemanya de no entregar Carles Puigdemont per aquest delicte. L’anàlisi d’aquests escenaris, però, s’ha fet i al més alt nivell. El debat dins dels republicans no ha anat més enllà de la cúpula del partit, però és intens des de fa mesos. La possible il·legalització de la formació s’ha valorat molt seriosament, especialment després de l’1 d’octubre. Esquerra fins i tot va presentar una segona llista a les eleccions del 21 de desembre (Diàleg Republicà) per avançar-se a una hipotètica acció de la justícia espanyola contra ells -tal com va publicar l’ARA-. I és precisament en la llei de partits, concebuda originalment per excloure de les institucions les formacions amb suposats vincles amb el terrorisme, on detecten les amenaces principals. “Sempre hem tingut present la llei de partits com una amenaça i hem estat amatents i preparant-nos”, reconeixen des d’Esquerra.
Ara bé, “Oriol Junqueras és el president d’ERC i això no canviarà”, deixen clar fonts republicanes a l’ARA, encara que això posi en risc el partit i també el seu finançament pel precepte inclòs a la llei electoral que denega les subvencions. Els republicans han de celebrar l’any que ve un Congrés per escollir els seus dirigents. Internament ningú dubta que Junqueras, empresonat des del 2 de novembre, continuarà presidint el partit. Segons fonts de la direcció, no s’han plantejat substituir-lo perquè confien que no acabarà sent condemnat ni per rebel·lió ni per sedició. “Partim de la base que són presos polítics i que no han comès cap delicte. És una barbaritat que se’ls acusi de rebel·lió i seria una barbaritat que se’ls acabés condemnant”, afegeixen les fonts. De fet, el seu advocat, Andreu Van den Eynde, es va pronunciar divendres en la mateixa línia, juntament amb la resta de defenses dels presos.
Per la seva banda, el PDECat -l’antecessor del qual, CiU, va donar suport a l’aprovació de la norma- també ha estudiat les implicacions legals que podria portar una condemna per rebel·lió. Tanmateix, la direcció de Marta Pascal va decidir, igualment, oferir als exconsellers del PDECat empresonats i processats per aquest delicte ocupar un càrrec a l’executiva. També a Lluís Puig i a Puigdemont, tot i que l’expresident ja ha declinat l’oferta. Igual que ERC, el PDECat ha optat per analitzar la qüestió al més alt nivell, tot i que en un primer moment s’havia valorat introduir aquesta discussió al congrés del 20 de juliol. En un dels primers esborranys de la ponència organitzativa, al qual ha tingut accés l’ARA, després d’oferir als exconsellers presos i exiliats formar part de la direcció, s’afegia una possible resposta a l’aplicació de la llei de partits. “Només en la hipòtesi d’una condemna que impossibiliti l’exercici de la funció de lideratge executiu o de pertinença a qualsevol òrgan del partit, s’autoritzaria al Consell Nacional la creació d’un òrgan d’assessorament i consultiu que permeti la continuïtat i la presència a la vida del partit” dels presos i exiliats, s’hi deia. Finalment, però, aquest apartat va ser retirat de la ponència i no es debatrà perquè “no cal avançar escenaris que no s’han produït”, afirmen fonts de la direcció.
Una altra cosa és com afecten aquests preceptes legals el nou projecte polític que impulsen Puigdemont i Jordi Sànchez, que es presentarà avui a l’Ateneu Barcelonès. Tot dependrà de la fórmula jurídica que acabi adoptant a la tardor. Ara bé, si es tracta d’un nou partit i hi ha condemnes per rebel·lió, també estaria amenaçat per aquesta norma.
Alerta de les Nacions Unides
Quan es va aprovar la llei de partits, diverses organitzacions de drets humans van alertar dels riscos. El llavors relator especial per a la protecció dels drets humans en la lluita contra el terrorisme de l’ONU, Martin Scheinin, es va mostrar el 2008 preocupat per com estava redactada la norma a Espanya, perquè donava marge a l’Estat per interpretar que a “tot partit que, per mitjans pacífics, intentés arribar a objectius polítics similars als que perseguien grups terroristes” se’l podia il·legalitzar. El relator alertava en un informe que la llei recollia supòsits massa genèrics, ja que permet acabar amb tots els partits que “complementen i donen suport polític a l’acció de les organitzacions terroristes per a la consecució dels seus objectius de subvertir l’ordre constitucional”.
Per això va advertir que els límits al dret de participació política havien de complir “condicions rigoroses” per ser compatibles amb els principis internacionals. En aquell moment, ja havien estat il·legalitzats per “complementar” l’activitat d’ETA Batasuna, Acció Nacionalista Basca i el Partit Comunista de les Terres Basques. Ara, la llei pot suposar una amenaça per als independentistes.
Puigdemont i Torra presenten
el nou
partit
El president Quim Torra, l’expresident Carles Puigdemont i el president del grup parlamentari de Junts per Catalunya, Jordi Sànchez, presenten avui un nou partit. Dissabte passat van anunciar davant els 135 candidats de JxCat el 21-D el seu pla per engegar un projecte polític “transversal”, i avui l’explicaran als mitjans de comunicació. La nova organització política es posarà en marxa previsiblement a la tardor, tal com va avançar l’ARA, i neix amb l’objectiu de fer “república” i aconseguir “unitat” en l’independentisme. De fet, la idea de Puigdemont i Sànchez és que s’hi pugui sumar el PDECat, però també ERC, Demòcrates i Reagrupament.
En l’acte de presentació de la iniciativa hi intervindran la diputada Gemma Geis, el delegat del govern de la Generalitat a Madrid, Ferran Mascarell, el president Torra i el president Puigdemont, i tindrà lloc a les 19.00 hores a l’Ateneu Barcelonès.
