Mas no es pot queixar de com li van les coses políticament. L'esquerra ni pot ni vol donar suport a les retallades i per ara CiU va salvant els match ball amb el PP. I negociar amb Camacho no és com anar a cal dentista. La llista de concessions materials és petita i la imatge de responsabilitat que vol la líder del PP hi té alguna cosa a veure. Però algunes cessions tenen valor simbòlic, com ara col·locar Daniel Sirera al CAC. Els diputats de CiU a Madrid s'han fet un fart de defensar l'ens regulador de l'audiovisual català -impulsat pel govern Pujol el 2000- cada cop que la Brunete n'atacava les decisions o la simple existència. Podien fer valer el prestigi i la professionalitat dels seus membres. Ara el CAC, amb consellers que no responen a l'esperit fundacional, costarà més de defensar. Era un peatge que no calia pagar.