Sánchez cedeix per reconciliar la coalició
Iglesias ja forma part del comitè de crisi i està previst que la renda mínima s’implanti al maig
MadridEn qualsevol govern sempre hi ha ànimes gairebé irreconciliables. A l’executiu de Mariano Rajoy no hi va haver pau fins que Luis de Guindos va abandonar el ministeri d’Economia. Sonades eren les seves disputes, durant el pitjor moment de la crisi econòmica, amb el titular d’Hisenda, Cristóbal Montoro, en ple consell de ministres. Però quan se’n va anar Guindos, ja al principi del 2018, la guerra soterrada a la Moncloa es lliurava entre la número dos de Rajoy a l’executiu, Soraya Sáenz de Santamaría, i la número dos al PP, María Dolores de Cospedal. Amb el primer govern de coalició des de la Segona República a l’esquena i un dels més nombrosos, al president espanyol, Pedro Sánchez, se li acumulen els fronts: les ànimes gairebé irreconciliables es multipliquen i per apagar focs ha hagut d’acabar recorrent a les entrevistes personals.
Després d’un mes d’aplicació de l’estat d’alarma i amb quatre milions de persones acollides ja a un ERTO, així com unes dades de desocupació a l’abril que es preveuen “excepcionalment” dolentes, Unides Podem ha decidit convertir la seva promesa electoral d’una renda mínima vital en el principal cavall de batalla per fer-se sentir a l’executiu. El líder de Podem, Pablo Iglesias, s’ha empassat la fi del confinament dur i la tornada a la feina de centenars de milers de treballadors sense gairebé garanties de protecció i amb molts pocs tests practicats, però ha decidit a canvi de la “lleialtat” de no fer-ne un tema de disputa jugar les seves cartes per aconseguir implantar com abans millor una promesa electoral.
La pugna interna ha durat almenys dues setmanes, però un comunicat de la secretaria d’estat de Comunicació va acabar donant la raó dijous a Iglesias: la renda mínima vital es posarà en marxa al maig. Segons fonts d’Unides Podem, molts ministres hi posaven traves i volien deixar-ho per a després de l’estiu, escudant-se en les negociacions amb les comunitats autònomes on ja hi ha prestacions semblants, com Catalunya i el País Basc. Dues ànimes s’enfrontaven de manera clara: per una banda, els ministres d’Unides Podem i, per l’altra, les titulars socialistes de les carteres econòmiques, Nadia Calviño i María Jesús Montero, que veuen com el deute públic puja com l’escuma en plena crisi del coronavirus i s’enfronten a trucades insistents de l’empresariat per no allargar més el confinament. Els ministres del PSOE neguen pressions de l’Íbex-35 i els de Podem, en canvi, asseguren que són “duríssimes”.
Trucada entre socis
El vicepresident segon va acabar utilitzant el que al seu partit ja es coneix com el comodí del públic: trucar directament a Sánchez perquè resolgués el problema. El president espanyol, en plena estratègia per establir aliances de cara al que ha anomenat un “gran pacte” de “reconstrucció social i econòmica” després de la crisi del covid-19 -una manera d’intentar pressionar el PP perquè deixi d’atacar el govern espanyol i remi en la mateixa direcció-, va decidir córrer a apagar focs i a donar la raó a Iglesias. Des de dimecres el vicepresident segon també forma part del nucli dur en la presa de decisions durant l’estat d’alarma: el comitè de gestió tècnica.
Sánchez es va atorgar plens poders amb la declaració de l’estat d’alarma i es va tancar a la Moncloa amb pesos pesants del PSOE, sobretot el ministre de Transports i secretari d’organització del partit, José Luis Ábalos. A les portes de l’inici de la desescalada, Sánchez hi ha incorporat finalment Podem. Iglesias, de la mateixa manera que el president de la Generalitat, Quim Torra, va ser molt dur ja d’entrada sobre la necessitat d’aplicar un confinament dur. Però el president espanyol no li va fer cas fins que el van alertar els experts. Unides Podem ho va veure com un punt a favor guanyat a les ministres Montero i Calviño. Però continua advertint dels riscos d’anteposar l’economia a la salut amb la relaxació del confinament. Iglesias ha decidit no portar aquesta pugna als mitjans, però dissabte tuitejava el que havia suposat per a Bèrgam -la ciutat amb més morts d’Itàlia- que la patronal s’hagués oposat a tancar fàbriques.
La Moncloa espera que aquesta sigui la setmana de girar full. Fonts de l’equip de Sánchez asseguren que no volen ser notícia per les disputes internes en un moment d’emergència estatal. La dreta fa dies que alimenta un possible “govern de concentració nacional” amb el PSOE i el PP que tots els ministres s’han afanyat a desmentir. Per a Iglesias, que Felip VI encara no l’hagi cridat a la Zarzuela, mentre ja hi han desfilat fins a onze ministres del PSOE, és un baròmetre del recel de l’establishment madrileny.
3 grans xocs durant l’estat d’alarma
Paquet econòmic
L’estat d’alarma va arrencar després de set llargues hores d’espera a causa de fortes discrepàncies a l’executiu espanyol. Unides Podem va pressionar molt perquè s’aprovés el mateix dissabte 14 de març un ampli paquet laboral de suport als treballadors, el que Pedro Sánchez va anomenar “escut social”. Però el paquet econòmic no es va aprovar fins el dimarts següent, i les mesures laborals més importants fins al cap de tretze dies.
Desconfinament
El dissabte 28 de març Sánchez va decidir sacrificar l’economia per reduir els contagis i va decretar el confinament dur en un cap de setmana caòtic per les pressions polítiques i econòmiques respecte als sectors que quedaven oberts. Unides Podem també va alertar al Congrés de la necessitat de mantenir el confinament dur després de Setmana Santa.
Renda mínima
L’últim xoc ha sigut per la renda mínima. Iglesias va proposar una renda “pont” durant un temps per als sectors més vulnerables. Al final se n’aprovarà una de permanent, però el mes vinent.
