Política 25/04/2019

Sánchez limita la seva proposta per Catalunya a ser l’antídot de la dreta

El president espanyol reivindica l’estat de les autonomies davant l’“engany” de la independència

Marc Toro
4 min
Pedro Sánchez, en el míting del PSC a la Vall d'Hebron

BarcelonaPedro Sánchez va haver d’assumir a l’inici de la campanya que la seva intenció d’evitar que la qüestió catalana fos central en aquestes eleccions era incompatible amb defensar-se dels atacs de la dreta. Amb el PP, Cs i Vox acusant-lo de voler trencar Espanya juntament amb els independentistes, el president espanyol ha hagut de fer equilibris en el seu discurs per defensar la via dialogada i, al mateix temps, mostrar-se ferm contra l’autodeterminació. Però en aquest joc de servir-ne una de freda i una de calenta, ahir el candidat del PSOE en va tenir prou reivindicant des de Barcelona el seu “compromís” amb l’estat de les autonomies per diferenciar-se de la proposta recentralitzadora del nacionalisme espanyol. I ho va fer el mateix dia en què Pablo Casado i Albert Rivera portaven, també a la capital catalana, la promesa d’activar el mecanisme per aplicar el 155 a Catalunya en el primer consell de ministres.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

La contundència dels discursos del PP i Cs facilita la feina a un Sánchez poc concret pel que fa a propostes per resoldre el conflicte de l’Estat. La seva promesa enfront de la intervenció automàtica de les institucions catalanes és, bàsicament, que frenarà la ultradreta i garantirà l’autogovern. “Som l’únic partit que defensa l’Espanya de les autonomies”, va dir davant les 4.000 persones que van omplir el Pavelló de la Vall d’Hebron, en l’acte central de campanya del PSC. El president espanyol, que fa una setmana insistia amb contundència des de Badalona que el referèndum i la independència no es produirien “mai”, ahir només va necessitar repetir-ho un cop en un discurs amb poques referències a la qüestió catalana. No es va estar, això sí, de demanar a ERC i JxCat que admetessin “en públic”, com assegura que fan en privat, que el projecte de l’estat propi “no és possible”. “Que deixin d’enganyar els ciutadans”, va dir enmig de grans aplaudiments, entre els quals els del candidat socialista a la presidència de la Comissió Europea, Frans Timmermans, que va intervenir a l’acte, en català i en castellà, per afirmar que “fora del marc legal, de l’estat de dret, no hi ha democràcia”.

Tot i que el discurs del president espanyol desprenia aires de victòria, Sánchez va centrar els esforços en atiar la por a la triple dreta. “A Andalusia s’ha demostrat que no en tenim prou amb guanyar [...]. Podríem guanyar i despertar-nos amb un govern de dretes”, va advertir, i encara va afegir: “La frontera entre avançar i retrocedir pot ser un vot, un escó”. Conscient que a Catalunya s’hi juguen fins a quaranta-vuit escons del Congrés, necessaris per aconseguir una majoria àmplia que li permeti governar tot sol, va cridar a concentrar els vots progressistes en el PSC per evitar el “retrocés”. Els socialistes catalans també van intensificar les crides al vot útil, l’endemà que Meritxell Batet concentrés els atacs en el debat de TV3 i s’erigís en el rival a batre. “S’ataca aquell que té més possibilitats de guanyar”, va opinar la candidata al matí en una roda de premsa a Efe, i va aprofitar el fet de ser el blanc de la resta de partits per erigir el PSC com l’opció de la “centralitat” a Catalunya. “El 28 d’abril hem de deixar-nos d’aritmètiques, càlculs i intermediaris per garantir un govern progressista”, va dir.

La ministra va arribar fins i tot a demanar el suport als independentistes. Fins ara s’havia mostrat convençuda que el projecte per “reforçar” l’autogovern dels socialistes podia acabar seduint els catalans que aposten per un estat propi, però ahir els va interpel·lar directament i els va demanar el vot per “una qüestió pragmàtica i d’estima al seu país”. La candidata no es va estar de defensar els “resultats” del diàleg amb Catalunya, malgrat que acabés fracassant, i va destacar que “el govern d’Espanya ha estat més implicat que mai amb els catalans, i això és positiu”. L’argument principal per seduir els votants sobiranistes va ser repetir el mantra que votar socialista és l’única via per evitar la involució a l’Estat. “Si els socialistes no guanyem a Catalunya, tindrem Vox al govern d’Espanya”, va avisar al míting central, on un Miquel Iceta molt aplaudit va demanar “concentrar en el partit socialista el màxim nombre de vots” per evitar una regressió de drets. “Entre altres coses, perquè no vull tornar a l’armari”, va ironitzar.

Ara mateix les enquestes continuen apuntant a un frec a frec dels socialistes amb ERC pel primer lloc a les eleccions, i per això el míting d’ahir va tornar a tenir un marcat to social. Sánchez va reivindicar les mesures progressistes que ha tirat endavant al llarg de deu mesos de govern, mentre que Iceta va destacar les bondats dels pressupostos tombats pels republicans i JxCat, als quals va acusar un cop més d’haver fet la “pinça” amb la dreta. “Aquells que diuen no a coses tan bones per al nostre país, no mereixen representar-lo”, va reblar el líder socialista.

Més distància amb Cs

A manera de rèplica contra el que ha sigut el retret permanent d’ERC i dels comuns cap als socialistes al llarg de la campanya, ahir Batet va allunyar una mica més la possibilitat d’un acord postelectoral amb Cs. “No entra en els plans del PSOE perquè és un partit polític que va venir a regenerar la democràcia i que en el moment crucial va votar amb el PP de la Gürtel contra la moció de censura”, va dir al matí, i al vespre va rebutjar la possibilitat que el partit taronja, com el PP i Vox, tingui un lloc a la Moncloa: “No és no. No us volem al govern”, va dir. També Sánchez va aprofitar l’ocasió per disparar dards a un Rivera que “es mou molt” i que ha passat de la socialdemocràcia a abraçar la ultradreta. “Deu tenir un armari molt ampli perquè li càpiguen totes les jaquetes, va dir. No hi va haver cap crítica, en canvi, a Unides Podem, soci preferent del PSOE, i l’únic retret als comuns va venir de l’alcaldable Jaume Collboni. Però la guerra per Barcelona vindrà després del 28-A.

stats