La pervivència del franquisme a Espanya, analitzada per un diari suís

El 'Neue Zürcher Zeitung' parla de la "falta de voluntat" dels governants espanyols per revisar el passat

El diari suís 'Neue Zürcher Zeitung' publica aquest dimarts una anàlisi sobre la presència de símbols franquistes a l'Espanya actual. La corresponsal del diari a Madrid,  Cornelia Derichsweiler, signa un article titulat 'Falta coratge i voluntat', en què explica que a Espanya no hi ha hagut mai una veritable "revisió del passat" i que, quaranta anys després de la seva mort, Franco continua sent homenatjat en "monuments, plaques commemoratives o noms de llocs i de carrers". 

L'article parla també del Valle de los Caídos, que considera "l'exemple més clar" que "els símbols d'un passat no assimilat van poder sobreviure tranquil·lament" després de la Transició, en què es va buscar una "reconciliació" i es va voler evitar "una nova guerra civil". Derichsweiler assenyala que molts republicans van ser enterrats al Valle de los Caídos sense l'autorització de les seves famílies, i que actualment encara s'hi fan "regularment" misses en honor al dictador. "Cap placa, cap indicació, dóna al visitant informació sobre el règim o sobre el que va passar aquí", explica el politòleg Jesús de Andrés a l'article. Segons ell, aquest espai és "un símbol de la victòria franquista tallat a la pedra" i s'ha convertit en "l'exemple perfecte d'una anomalia històrica". 

El diari explica també que l'any 2007 el govern espanyol de José Luis Rodríguez Zapatero va aprovar una llei de memòria històrica que, en opinió de De Andrés, era "una iniciativa important però poc sòlida", ja que "no incloïa cap indicació sobre quins símbols s'havien de retirar, en quant de temps i amb quins recursos es comptava". L'autora del reportatge assenyala que el PP "es va posicionar en contra d'aquesta llei, que, segons ells, només serviria per obrir ferides del passat", i que un cop aquest partit ha arribat al poder "ha retallat els recursos" dedicats a portar a terme les mesures previstes en aquest text legal i a fer l'exhumació de les fosses comunes. 

L'article fa també referència al procés sobiranista català quan indica que "una part del moviment independentista instrumentalitza la història espanyola i el folklore ranci associat al franquisme per als seus objectius". "El missatge és que aquesta és l'Espanya de la qual es volen separar", afegeix l'autora. 

Derichsweiler parla també de les dificultats que s'han trobat fins ara les víctimes del franquisme per portar el seu cas a la justícia, i recorda que els intents de Baltasar Garzón per investigar els crims del franquisme van ser aturats per la justícia. "Ara esperen –diu l'autora– que a l'Argentina es dugui a terme un judici per crims contra la humanitat que al seu país no s'ha pogut fer". 

Casa Pepe com a exemple
L'article s'acompanya d'un reportatge sobre Casa Pepe, un hostal de Despeñaperros carregat de simbologia franquista. "No només hi celebren banquets membres de la Falange. Entre els seus clients s'hi compten també els pocs supervivents de la División Azul, el cos de voluntaris que en el seu moment van prendre part a la guerra contra la Unió Soviètica sota el lideratge de la Wehrmacht alemanya", explica l'autora. 


A les parets del local, explica el text, hi ha "dotzenes de fotos de Francisco Franco" i "la bandera presidida per una àguila de l'Espanya franquista". El reportatge recull declaracions del propietari del local, Juan José Navarro, segons el qual "Franco va alliberar el país de les urpes del comunisme després de la desastrosa aventura de la Segona República i d'una certament cruenta guerra civil" i va "redreçar" el país.