10/03/2013

Els petonets de la presidenta als cadells del partit

2 min
Assistents al campus de les Noves Generacions del PP ahir a Girona escoltant Camacho.

GironaIgnacio Fuentes Albesa arriba a Girona vestit per triomfar. A l'Hotel Meliá se celebra el V Campus Noves Generacions del PP de Catalunya. Fuentes Albesa, promesa del partit, la seva estrella número u a Sant Cugat i al Twitter, transmet confiança. Compareix acompanyat de dos afiliats que caminen darrere d'ell, dels seus mocassins ben llustrats, de la seva parca, de la seva camisa blanca, dos botons descordada, i dels seus pantalons de pana color bordeus. Fuentes Albesa se sorprèn perquè davant de l'hotel hi ha l'autocar de l'Huracán Club de Fútbol, de València. "Huracán?", diu Fuentes Albesa. Sí, un huracà: força, energia, com tu.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

A la sala de reunions, Fuentes Albesa saluda a tort i a dret. La gent busca el seu somriure. A mesura que passen les hores, la camisa blanca sembla cada vegada més arrugada, però això no fa que perdi l'encant, les noies continuen mirant-se l'Ignacio de reüll.

Tot el contrari passa amb Asier Abad, president de Noves Generacions a Horta-Guinardó i un altre dels més sol·licitats. Porta un pin amb la bandera espanyola i la catalana, un jersei verd i una gavardina negra que li va massa justa de mida. Abad sembla com si fos el bufó de la festa: "Asier, explica'ns un acudit". "Arriba un caragol i derrapa", respon Abad. Ningú riu. "És que ets com el Torrente, però en petit"; "Asier, la teva amant té polls?" "Asier, diuen que et fa els vestits a mida". Abad ho aguanta tot, i amb alegria. Un dels seus companys fa un altre acudit: "M'han trucat d'Unió; me n'hi vaig". Tot i que ho afirma ben seriós, crec que és un acudit perquè s'asseu i ningú li fa cap comentari.

És l'hora que els adults inaugurin el campus però Alícia Sánchez-Camacho fa tard, com ja és habitual en ella. 45 minuts tard. "És que he tingut lío a la sortida de Barcelona", aclareix quan fa acte de presència. Petoneja dos nens que són allà acompanyant algú del partit. Puja de pressa les escales i accedeix a la sala de reunions. Cent persones l'aplaudeixen com si hagués entrat una estrella del pop.

El discurs de Camacho és una advertència sobre la catàstrofe que suposaria la independència de Catalunya. També amplia les raons sobre el seu retard: l'actualitat del dia -la presumpta vinculació del director dels Mossos amb la xarxa d'espionatge de Método 3- l'ha obligat a quedar-se a Barcelona més estona. Camacho acaba el discurs i de nou rep els aplaudiments d'una estrella del pop, només superats en intensitat quan, durant la seva intervenció, ha criticat TV3 per censura. Els joves no coregen el seu nom, criden "presidenta". I la presidenta baixa de la tarima i reparteix petons: " Besitos! Adéu! Que treballeu molt!"

Una canya sense el jovent

Sánchez-Camacho surt al carrer, està a punt de pujar al cotxe, però finalment canvia d'opinió: vol fer "una canya" amb els diputats del PP presents. S'asseuen en una taula de l'hotel, sense la canalla, potser perquè les noves generacions encara no estan preparades per a les discussions dels grans.

stats