Política 19/12/2014

La pilota es queda al centre del camp

Què es pot fer en tan sols trenta minuts? Una cimera entre Artur Mas i Oriol Junqueras a la vista de tothom per tranquil·litzar el món sobiranista.

Pere Mas
3 min

BarcelonaQuè es pot fer en tan sols trenta minuts? ¿S’ho han plantejat mai? Trenta minuts permeten dinar raonablement bé, es pot fer una bona ullada a aquest diari, anar de Terrassa a Barcelona en cotxe, concebre un fill (i potser en sobren 29), i amb trenta minuts també es pot fer una cimera entre Artur Mas i Oriol Junqueras a la vista de tothom per tranquil·litzar el món sobiranista.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Som al Parlament de Catalunya, on s’hi fa l’últim ple de l’any i, amb un cert ambient nadalenc, els dos homes que han de vehicular políticament el procés es reuneixen tan sols trenta minuts. La trobada Mas-Junqueras no té convocatòria prèvia, de manera que cal fer guàrdia. La primera alarma és poc abans de les 11 del matí, quan detectem el president enfilant cap a un passadís. És una falsa alarma, atès que va al lavabo, i algú ja es preocupa que els càmeres no el segueixin més enllà d’on és prudent. Minuts després, Josep Rull va en la mateixa direcció. Els més conspiranoics imaginen una reunió en la intimitat del servei, però Rull va cap al seu despatx, que és en aquella zona de la cambra. Reapareix el president i es fica al seu despatx. No se’l veu tens, ni somriu sobreactuadament. Unes parets més enllà hi ha Oriol Junqueras, que també ha anat al lavabo sortint de l’hemicicle. Es dirigeix cap al despatx de Mas molt més somrient, perquè li “fa gràcia” la teatralització a què l’obliguen els periodistes gràfics.

Conversa o conspiració?

Mentrestant, detecto l’exdiputada socialista Marina Geli maquinant amb el convergent Carles Puigdemont. L’alcalde de Girona nega el caràcter conspiratori de la conversa i diu que tan sols “parlen de temes gironins”. Per dins penso que incorporar-la a la seva llista seria un bon cop d’efecte i no deixa de ser un “tema gironí”. En un dels passadissos, asseguts en unes butaques, hi ha Joan Herrera i Maurici Lucena. “Això és una conspiració en tota regla!”, els deixo anar, però els dos ho neguen amb una sincronització envejable: “Vols dir?” Uns metres més enllà, Marta Rovira sembla perduda: “Surto a buscar un periodista que no sé com es diu ni per a quin mitjà treballa”. Una estona després em clarifica que era un estudiant en pràctiques que la volia entrevistar per a un informatiu de ràdio. És gat vell i, conscient que aquesta anècdota era susceptible de sortir en negre sobre blanc (com així ha estat), intenta imposar el relat.

Passen trenta minuts, i Mas i Junqueras surten de la reunió mostrant l’única imatge d’unitat que tindrem. A l’obligada pregunta de “Com va?”, Mas respon: “Anem a votar junts, imagina’t!” Minuts més tard descobrirem que hauríem hagut de preguntar si la reunió continuava, perquè en realitat ja s’havia acabat. Això no ho descobrirem fins que Mas torni al seu despatx. “La reunió ha anat bé, ja us ho explicaran”, és la posició del Molt Honorable. Entre la premsa, però, hi ha la sensació que les coses no rutllen, i que ERC i CiU estan “fent un Tarradellas”. És a dir, fer-nos creure que tot va bé quan la negociació grinyola. Per acabar-ho de rematar, una enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) s’ha fet pública fa uns minuts i per primera vegada en molt de temps dóna per guanyador el no en un referèndum sobre la independència de Catalunya.

Passejant en segon terme

A Esquerra treuen el santcristo gros, Junqueras, per demanar un “gest” del president. Vaja, que vol eleccions, per separat i com més aviat millor. Per darrere del líder dels republicans hi passa Mas sense que gairebé ningú s’adoni de la seva presència. Per conèixer la versió convergent, cal abordar diputats discretament i atribuir el contingut a “fonts de CiU”. Paro l’antena i sento que “la pilota és al centre del camp i que un contraatac al gener ho desbloquejarà”. ¿Optimisme nadalenc o realitat?

stats